Del recanvi del ministre d'Exteriors a l''informe BPA' del síndic... i embolica que fa fort

Del recanvi del ministre d\'Exteriors a l\'\'informe BPA\' del síndic... i embolica que fa fort
Del recanvi del ministre d\'Exteriors a l\'\'informe BPA\' del síndic... i embolica que fa fort

Hi ha qüestions que s’enroquen. Que s’enquisten. I passos que poden portar directament a caure en un fangar. Com ja va passar en el cas del ministeri de Funció Pública, al cap de Govern, Toni Martí, no li està sent gens fàcil trobar recanvi per al titular d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, que vol deixar la cartera però no el gabinet. I davant les dificultats, Martí l’únic que va fent és rostir candidats. I encara bo que els noms que indirectament va posant sobre la taula són de la seva corda, que si no… 

I si Martí sembla haver aixafat m… quan es tracta de buscar nous integrants per al gabinet, al síndic general, Vicenç Mateu, el batlle Manel Santolària li ha posat una pedra a la sabata. Poc amant de veure’s immers en embolics, la petició del jutge a Mateu per tal que el Consell General posi a disposició de la Justícia les gravacions de les compareixences que van dur a terme l’antic accionista de Banca Privada d’Andorra (BPA) Higini Cierco i l’exadvocat d’aquest Jaume Bartumeu davant la ‘comissió BPA’ posen el màxim representant de la institució parlamentària entre l’espesa i la paret. I més encara quan hi ha sobre la taula la possibilitat que la comissió legislativa escolti (o no) la versió de l’exconseller delegat de l’entitat bancària en fase de resolució Joan Pau Miquel.

Eric Jover, el ministre d’Educació i Ensenyament Superior, ha estat titular d’Exteriors unes quantes hores. Les que han anat de la distribució del ‘Diari d’Andorra’, que donava per fet el nomenament de Jover com a relleu de Saboya, a la participació del propi ministre, en la seva condició de secretari general de Demòcrates per Andorra (DA) a l’‘Ara i Aquí’ de la Ràdio Nacional (RNA). Ningú no dubta que Toni Martí està collant, i a base de bé, el seu entorn polític més proper donada la dificultat de trobar un recanvi per a l’encara ministre d’Exteriors. De fet, no fa pas gaire setmanes, i pel mateix conducte, es va donar per feta la designació de Sílvia Calvó com a titular d’Exteriors i es va arribar a explicar una remodelació governamental que és clar que no es donarà. Martí desfulla la margarida a través de les pàgines del ‘Diari d’Andorra’. No és la primera vegada. Ni tampoc no en serà l’última.

La negativa de Calvó va ser més ràpida i rotunda. La de Jover ha arribat després d’una primera resposta positiva. De fet, és ben probable que la publicació del seu ‘nomenament’ hagi estat una mena d’últim ‘forcing’. La setmana passada es donava per fet que el titular d’Educació faria el salt a Exteriors. I que el canvi havia de ser imminent. Tot semblava indicat que Jover estava d’acord amb el canvi de cartera. Fins que va al·legar que després de pensar-s’ho bé, s’estimava més apostar per la conciliació laboral i familiar. I que els viatges als quals obligaria el departament d’Exteriors li farien impossible estar les estones que pretén amb els seus dos fills, encara ben menuts. I com que Martí permet a Saboya quedar-se al gabinet però canviar de cartera per raons familiars… ¿qui li podia dir que l’argument no era vàlid en el cas de Jover?

Les ‘candidatures’ d’Imma Tor i Maria Ubach ja han quedat més que superades. Especialment la de Tor. Ubach és ambaixadora i funcionària. I sempre pot ser la solució d’extrema urgència encara que són moltes les persones que no veuen en l’actual encarregada de la legació diplomàtica de Brussel·les el caràcter necessari per conduir el ministeri. Menys encara quan es troba immers en el que es troba immers: la negociació amb Europa. L’única vàlvula d’escapament positiva per a Martí és el fet que Saboya li hauria donat una mica més de marge. Diverses fonts parlamentàries han confirmat que el titular d’Exteriors estaria ara disposat a aguantar en el càrrec fins al mes de juny. Però ningú -almenys en les files de l’oposició- no acaba d’entendre el moviment de Saboya. No vol continuar a Exteriors però es vol mantenir al gabinet i amb certes exigències. La situació només fa, asseguren algunes fonts, que tensar l’equilibri intern. L’executiu manté la cohesió de portes en fora. Però no sempre respira tranquil internament parlant. Res insalvable per ara, que quedi clar.

Les gravacions que reclama la Batllia

Tampoc no sembla impossible de salvar l’escull que li ha posat el batlle Santolària a Vicenç Mateu.L’instructor de la causa de les amenaces i coaccions suposadament comeses sobre dirigents de BPA va passar de voler-se desprendre del cas a agafar-lo amb força. De ben segur que el jutge no era conscient del merder amb què faria incórrer el síndic general donant curs a una diligència proposada per una de les parts implicades en el cas inicialment denunciat per Higini Cierco. Santolària ja havia escoltat tant a Cierco, que va confirmar fil per randa el que havia explicat en la seva declaració de l’agost passat davant la batlle instructora del ‘cas BPA’, Canòlic Mingorance, com a l’exsecretària del consell d’administració i excap del gabinet jurídic de BPA Rosa Castellón, testimoni en principi (i en final, perquè ho va confirmar en seu judicial) de les presumptes coaccions.

Santolària pretenia escoltar també com a testimoni Joan Pau Miquel. Però l’exconseller delegat va querellar-se, també, contra el comissari de policia espanyol Marcelino Martín Blas i l’agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, Celestino Barroso. Amb la interposició de la querella, Miquel passava de ser testimoni a ser part interessada. Querellant. El seu paper processal canviava i la seva declaració inicialment prevista en el cas es va ajornar. I en aquest marc Santolària va considerar que s’esqueia inhibir-se del cas. Per què? La batlle instructora d’un altre fet, en aquest cas de la suposada revelació de secret bancari que hi hauria hagut en el marc del ‘cas Pujol’, Cristina Bea, va renunciar al cas. Considerava que hi havia motius per abstenir-se i se li va donar llum verd a aquesta abstenció. 

Quan l’afer de la revelació dels secret va passar a mans de la també instructora Alexandra Terés, Manel Santolària va considerar que era el moment perquè amenaces i revelació de secrets s’unissin en una sola causa i el jutge lauredià es va inhibir en favor de Terés. Però el ‘moviment’ no es va acceptar. Conseqüència següent? Donar curs a una de les sol·licituds plantejades per les parts i demanar al Consell General que aportés la gravació i les transcripcions de les compareixences d’Higini Cierco i Jaume Bartumeu davant la ‘comissió BPA’. I això ha trasbalsat l’òrgan rector de la cambra parlamentària. La comissió se suposa que és ‘secreta’ i no té cap abast ni pretensió judicial. Hi ha separació de poders però tampoc es pot fer un lleig a la Justícia. ¿Es dóna o no es dóna el requerit?

Vicenç Mateu ha encarregat un informe jurídic extern que li hauria d’indicar el camí. Assegura el síndic, ho ha fet als micròfons de la Cadena SER, que la qüestió problemàtica no és la separació de poders. Que el que cal és definir bé els mecanismes. Però tot plegat entronca, també, amb l’eventual compareixença de Joan Pau Miquel davant la mateixa comissió. Inicialment se li donava curs, fins que Toni Martí i uns quants advocats que formen part de la claca taronja s’hi van posar de cul. Llavors DA gairebé al complert es va girar en contra de la compareixença que inicialment no s’havia rebut amb mals ulls. 

Ara, si es considera que no hi ha motiu per donar les gravacions de Cierco i Bartumeu i s’al·lega que és un material que no té cap mena de transcendència judicial ni topa amb la instrucció, no hi hauria d’haver impediments perquè Miquel acudeixi al Consell. Pel contrari, si realment té connotacions judicials que privin l’exconseller delegat de BPA a presentar-se davant la comissió parlamentària, no hi hauria d’haver esculls per enviar les gravacions a la seu judicial. Mateu, sent com és, segur que encara bufa i maleeix els ossos a qui es va inventar la comissió (la feina de la qual no s’ha estat de criticar), les compareixences i tot plegat.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.