Del casino soterrani als 'Pastorets delinqüents'

Comentaris

Del casino soterrani als \'Pastorets delinqüents\'
Del casino soterrani als \'Pastorets delinqüents\'

El casino d’Andorra es podria construir sota terra. Premonició? Com a mínim igual de curiós com el fet que el cap de Govern, Toni Martí, digui que li agradaria que fossin els grups parlamentaris els qui presentin una proposició de llei consensuada per modificar el marc legal de les transferències. Els grups parlamentaris, que són els únics que, per ara, no han participat en la negociació. De casino i de competències i transferències s’ha parlat en la sessió de control al Govern d’aquest dijous al Consell General. Fins de l’operació ‘Pastorets’, que ha portat dos menors de disset anys a la presó i a ‘tocar la cresta’ a una quinzena de joves més que són delinqüents en potència. Per molta llei del menor que hi hagi. Una llei que no es prou dissuasiva.

Del casino, òbviament, se n’ha parlat parlant del ‘The Cloud’. Del núvol tecnològic al subsòl d’atzar. El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, ha explicat per donar resposta al liberal Jordi Gallardo que l’edifici que ha d’ocupar l’espai de l’antiga caserna de bombers i de les instal·lacions comercials d’Andorra Telecom no hauria de superar els 34 milions d’euros previstos. Que aquesta és la xifra. I que si ve s’han fet modificacions a l’alça, també s’han fet retallades (com la supressió de l’auditori) que permeten mantenir el cost programat en segona instància. La primera eren 32 milions. La tercera via ‘Diari d’Andorra’ 44 milions. Torres Falcó ha explicat també que el Govern treballa perquè el projecte “sigui rendible i tingui un retorn coherent”. Però que ara per ara, i malgrat la dotzena de contactes, no s’ha tancat cap acord amb cap firma que es vulgui instal·lar a l’edifici dels edificis d’Andorra perquè és un compromís molt complicat a tres anys vista. Però que hi ha dues empreses internacionals de restauració que s’han mostrat interessades en ubicar-se a ‘The Cloud’.

El Govern, sempre segons la versió donada pel titular d’Ordenament Territorial davant la cambra parlamentària, treballa amb cinc plans de negoci diferents que s’hauran d’anar concretant en breu atès que en funció d’allò que es triï es licitaran els treballs de la segona fase, que hauria d’estar clara a l’estiu. I si això és així i vist que les obres està previst que durin uns trenta mesos, el núvol andorrà hauria de ser una realitat entre finals del 2019 i principi del 2020. ‘The Cloud’ pròpiament dit no acolliria el casino. La ubicació del centre de joc és oberta. Però no hi ha dubte que el Govern aposta per col·locar-lo en aquesta zona. No dins l’immoble, que es vol cent per cent tecnològic, sinó sota la plaça que queda al mateix indret i amb una entrada independent.

Els museus de cap a caiguda

Torres Falcó també ha estat l’encarregat de parlar de la rehabilitació de l’edifici, un altre edifici, de Radio Andorra. Abans de final d’any s’ha de decidir qui ús es dóna a l’immoble encampadà, que el liberal Ferran Costa voldria que acollís les instal·lacions de la ràdio i la televisió públiques, estalviant així diners en lloguers a l’Estat i ubicant un equipament de primer nivell en un lloc històric i vinculat directament als mitjans de comunicació. La ministra de Cultura, Olga Gelabert, ha confirmat que abans de final d’any estarà decidit què coi va a Radio Andorra.

El titular d’Ordenament Territorial ha explicat que la primera fase de la rehabilitació de l’edifici ha tingut un cost d’1,2 milions d’euros. I que la segona s’iniciarà ja amb els detalls complerts de què hi anirà. Radio Andorra acollirà el museu de la ràdio i “algun altre equipament”. L’expressió l’han usada tant Torres com Gelabert. La titular de Cultura ha explicat que hi havia material suficient per destinar l’immoble únicament a museu radiofònic, però vist l’èxit que tenen els centres museístics al Principat, va frenar la idea per repensar-la i complementar-la amb algun altre element. ¿Un casino? Ups, no.

Gelabert no ha pogut pas no reconèixer que això dels museus no tira. Ferran Costa li ha recordat que els darrers anys han patit, els museus nacionals, la davallada de visitants més bèstia en temps, malgrat que la caiguda fa que dura des que es va iniciar el segle. Això sí, s’està treballant en un pla museístic que estarà enllestit en qüestió de mesos. Mes menys mes més. Costa també ha recordat a l’executiu demòcrata que l’antecessor de la ministra massanenca va assegurar que que el pla, el mateix, estaria a punt el 2015. I encara se l’espera.

Competències i transferències

També espera Toni Martí. En aquest cas, el cap de Govern espera que ni el Govern hagi de presentar un projecte de llei per modificar el marc normatiu sobre les transferències ni tampoc hagin de ser els comuns els que impulsin una iniciativa. Espera, diu, que siguin els grups parlamentaris els que es posin d’acord i promoguin una proposició de llei consensuada. El 20 de març, però, no serà fins que els representants legislatius de forma conjunta comencin a parlar dels textos clau per a la vida comunal. Dies abans els presidents de grup individualment hauran anat rebent la documentació amb què s’ha treballat.

Martí ha explicat que sobre les competències hi ha un text més o menys embastat però ni molt menys tancat. I en el cas de les transferències, ni text ni res. Idees que s’han d’anar articulant. Això sí, ha posat sobre la taula alguns dels criteris que s’haurien de tenir en compte per a la nova distribució dels diners procedents del Govern. L’executiu creu que s’han de tenir en compte les pernoctacions que assumeix cada parròquia, el compliment normatiu de cada comú, la política d’inversions en projectes d’interès nacional que faci cada corporació o el número d’infants o de persones grans que viuen a cada parròquia. Ah, i un concepte clau: el principi de solidaritat. Que pot voler dir molt o pot no voler dir res.

Com de res o, com a mínim de poc, serveixen a aquestes alçades del segle XXI algunes de les mesures que contempla la Llei de la jurisdicció del menor en vigor des del 1999. El titular de Justícia, Interior i Afers Socials, Xavier Espot, ha reconegut que potser caldrà introduir canvis en el text legal. “Potser aquest catàleg de mesures no és suficientment dissuasiu.” No obstant, el ministre ha recordat que s’estan posant molts recursos perquè els menor no vagin pel mal borràs.

Delictes contra el patrimoni

Aquestes apreciacions les ha fet Espot en el marc d’una pregunta, de la liberal Judith Pallarès, que versava sobre els delictes contra el patrimoni. Els robatoris en la seva extensió popular, no pas de qualificació jurídica. El ministre ha exposat tot un seguit de xifres per mirar de poder afirmar que “s’està en els paràmetres habituals”, que moltes actuacions vandàliques o delinqüencials les cometen les mateixes persones, i que la immensa majoria dels fets detectats o denunciats han estat resolts amb la detenció dels seus presumptes autors.

Pallarès ha fet la pregunta arran de l’onada de robatoris en habitatges d’un cert nivell, sobretot a la zona de la Massana i Ordino, que va finalitzar amb la detenció de dos ciutadans albaneses, i els furts-vandàlics especialment en indrets d’Escaldes però també en altres llocs del país que haurien protagonitzat menors d’edat i que haurien originat l’operació policíaca batejada amb el nom de ‘Pastorets’, perquè els primers fets detectats i denunciats es van donar una nit que hi havia representació del Pessebre vivent escaldenc.

Espot ha explicat que si es té en compte el període de setembre a febrer, dades que havia demanat la consellera, i es compara amb el mateix període d’un any abans, certament les denúncies s’han incrementat. Un 20% si només es tenen en compte els delictes contra el patrimoni i un 8% si s’hi sumen les contravencions penals, que sovint són furts de mercaderia. De denúncies per robatoris una mica seriosos, per dir-ho així, n’hi va haver 187 en el darrer període esmentat. Si es tenen en compte anys naturals, els delictes contra el patrimoni van pujar un 2,3% el 2016 respecte de l’any anterior. En canvi, hi va haver una detenció menys. 33 per 34.

Comentaris

Trending