De les incerteses sobre la plataforma esquiable de Soldeu a les pressions a la FIS

Comentaris

De les incerteses sobre la plataforma esquiable de Soldeu a les pressions a la FIS
De les incerteses sobre la plataforma esquiable de Soldeu a les pressions a la FIS
  • L’absència d’un projecte executiu definitiu sobre la passarel·la està generant tensions entre els intervinents en les obres
  • Ensisa i l’arquitecte que està treballant des de fa molts anys en l’equipament no tanquen un acord sobre els honoraris
  • Els assessors jurídics ‘tradicionals’ de la societat que explota les pistes canillenques no veuen clara la declaració d’interès
  • Una delegació formada per Coma (FAE), Blanch (Ensisa) i Camp (Govern) viatja a Zuric a ‘alliçonar’ Kasper
La plataforma esquiable de Soldeu està suposant un maldecap de dimensions descomunals a totes bandes. No només a Grandvalira. O a Ensisa i Saetde. Més enllà de persones i personalismes, els nervis estan a flor de pell tant al comú de Canillo com al Govern. Del Crèdit Andorrà a, fins i tot i en menor mesura, és clar,  la FIS. Però també hi ha nervis entre les constructores a les quals s’han adjudicat els treballs. I en més d’un gabinet jurídic. A l’entorn del projecte, que encara ni tan sols ho és, hi ha massa indefinició. Massa incerteses. I el procés judicial que l’embolcalla està portant diversos actors -la FAE, una altra part neguitosa- a fer mans i mànigues per tapar coses que van més enllà de cobrir un riu. El no-projecte de la plataforma -hi ha esbossos, algunes simulacions- però no el treball executiu definitiu que hi ha d’haver per a aquest tipus de treballs segons que han assegurat diverses fonts, està generant tensió entre els intervinents en la primera fase de les obres. Com que no està del tot clar com ha d’anar l’obra plànols en mà, tampoc no és clar qui ha d’intervenir on. L’adjudicació dels treballs -a Cevalls, Copsa i Locubsa- efectivament, tampoc no és casual. I hi ha molta incertesa de com s’ha d’avançar amb l’obra. L’important, això sí, era l’efecte de posar les excavadores a campar damunt el terreny. A gratar. Però el treball arquitectònic no està acabat. Fonts coneixedores del cas han assegurat que no s’ha acabat de tancar l’acord en matèria d’honoraris entre l’arquitecte encarregat del projecte, Lluís Viu, i Ensisa, la societat que formalment promou i paga el projecte. Per tant, un element més a dificultar el procés. Que tot plegat és ple de dubtes i que el procés judicial impulsat pels Viladomat està generant un veritable daltabaix és igual de clar com que els assessors jurídics tradicionals d’Ensisa s’han desmarcat de la declaració d’interès nacional (és a dir, de defensar-ne la legalitat allí on s’escaigui i quan s’escaigui) perquè, asseguren les fonts consultades coneixedores de la qüestió, més enllà de l’interès que la plataforma pugui tenir per a la pista de l’Avet, per a l’esquí del país i per tot el que es vulgui, dits assessors tenen clar que un projecte d’interès nacional no només ha de tenir la declaració de l’administració. També és l’administració qui ha de promoure el projecte i executar-lo. I això no es dóna en aquest cas incomplint estrepitosament la llei vigent. I per als promotors de dit projecte -socis d’Ensisa i Govern inclosos- els amoïna molt més, però molt més, que el projecte pugui anar-se’n en orris -el que seria el mateix que els tribunals declarin la il·legalitat de la declaració d’interès nacional- que no pas que el domini Grandvalira faci figa. En això ja hi compten i tant els fa. Una mostra clara d’això és la triple aliança, la Santíssima trinitat, configurada pel Govern d’Andorra, la FAE i Ensisa, per enviar una delegació d’alt nivell a Zuric per ‘alliçonar’ el president de la Federació Internacional d’Esquí (FIS), Gian-Franco Kasper, sobre el que cal que digui a la Justícia andorrana si, en el marc de la demanda dels Viladomat, la Batllia el requereix per prendre-li declaració. Efectivament, Albert Coma -com a president de la Federació Andorra d’Esquí (FAE) i en un dels seus últims serveis a la pàtria abans de passar el testimoni teledirigit a Josep ‘Pepi’ Pintat Mas-; Conrad Blanch, com a màxim responsable de projectes estratègics d’Ensisa, que ha dirigit fins fa quatre dies; i el canillenc ministre de Turisme, Francesc Camp- van ser dimarts a la ciutat suïssa per reunir-se amb Kasper. Ho ha avançat Andorra Televisió i l’Altaveu ho ha pogut confirmar. Coma seria formalment l’impulsor de la trobada, qui l’hauria concertat. I en ella els tres interlocutors, representant les seves respectives institucions, hi haurien acudit amb la voluntat de visualitzar la unitat del país entorn a la plataforma. ¡Entorn a una plataforma! L’haurien informat de l’inici de les obres, de la millora que suposarà per a la pista de l’Avet i de la disponibilitat del país per continuar acollint proves d’esquí d’alt nivell. Però a ningú no se li escapen un parell o tres de coses. D’una banda, que en el marc de la demanda dels Viladomat contra la declaració d’interès nacional del projecte, els accionistes majoritaris de Saetde han demanat a la batlle que tramita l’afer que dedueixi testimoni al president de la FIS per demanar-li si aquest organisme realment va condicionar la concessió de la Copa del Món del 2019 a Andorra al fet que es construís la plataforma. La resposta hauria de ser que no. Els documents emesos llavors avalen el no. Però prou és sabut que molt recentment el comú de Canillo es va treure de la màniga una nova carta de la FIS que suposadament justificava la necessitat de dita passarel·la perquè les proves es poguessin celebrar a la pista de l’Avet. Amb tot, és diferent que no vingui el campionat a Andorra al fet que no es puguin celebrar en una pista concreta. I és que la declaració d’interès nacional està fonamentada amb la necessitat de l’esmentada passarel·la per tal que Andorra pogués ser la seu de la prova del 2019. Si la FIS exposa el que tocaria, la Batllia podria fins i tot arribar a observar un frau, un delicte de naturalesa penal en aquella declaració. I això seria una hecatombe que sota cap preu, especialment el Govern, autor de l’aprovació de la declaració, no es pot permetre. Per tal, cal lligar-ho tot ben lligat amb la FIS per molt que l’executiu, quan va transcendir que l’afer de la plataforma podia comportar el trencament de Grandvalira, va assegurar que es mantindria al marge de la polèmica. Neutre. Res de res, paraules al vent de Toni Martí. Finalment, de la crema tampoc no se’n salva el cònsol de Canillo, Josep Mandicó. En certs sectors del comú canillenc -que no hi hagi oposició no vol dir que no hi hagi fissures- ha decebut molt i molt l’actuació que està tenint el primer mandatari comunal. No obstant això, els descontents amb la gestió que de l’afer n’està fent Mandicó també admeten que està molt condicionat. Però que ningú no pensava que ni la polèmica anés tan enllà ni, tampoc, els condicionants imposats. Sia com vulgui, la plataforma continua a la palestra. I el que durarà encara.

Comentaris

Trending