Si és empresari, el Govern li deu diners i es fa el ronso… reclami. Demandi l’executiu i el ministre competent del ministeri que li degui els calerons. Sense manies. Sense por. El nou màxim responsable del gabinet jurídic governamental li farà costat. Vaja, això si segueix la mateixa ‘estratègia’ que practicava a València. Jesús Emilio Torrejón Puchol -o simplement Emilio Torrejón- es va especialitzar en dret d’empresa. Llicenciat en Dret per la Universitat de València (1980-1985), ha estat fins l’estiu passat el director general de l’Advocacia General de la Generalitat valenciana. Acabat el regnat ‘pepero’ a la capital del Túria, un cop el popular Alberto Fabra va cedir el testimoni al socialista Ximo Puig, Torrejón ha acabat buscant refugi laboral -i potser fins i tot algun altre familiar seu també- al Principat. Del taronja valencià dirigit pel PP al taronja de DA. A raó d’una designació a dit i vuit mil euros al mes. En xifres rodones. Un bon fitxatge.
Jesús Emilio Torrejón ja fa uns quants dies que malda per Andorra. Expert en dret civil valencià, poc coneix, per no dir res de res, del Dret andorrà. Que no suposa això cap nafra al seu currículum professional, ben al contrari. Va entrar als serveis jurídics de la Generalitat valenciana el 1995 com a funcionari del cos lletrat. I el 2007, el 13 de juliol, va ser nomenat director general de l’advocacia del govern valencià. Reeditaria el càrrec en algunes ocasions més. I no és pas un lloc ‘de broma’. Al seu càrrec, i conjuntament amb algun responsable polític que solia tenir per sobre -per exemple, la secretaria autonòmica de la Presidència valenciana Cristina Macías-, Torrejón Puchol hi tenia una vuitantena de persones. Juristes que han hagut d’afrontar casos de diferent naturalesa i complexitat. Al Principat, el cos de lletrats del servei jurídic governamental amb prou feines arriba a la mitja dotzena i per sobre, Torrejón hi tindrà el secretari general de Govern, Jordi Casadevall. Seria justament Casadevall qui n'hauria avalat la incorporació del jurista valencià lloant els seus coneixements de Dret administratriu i constitucional. Espanyols i valencians, és clar.
El nou director ‘de facto’ del gabinet jurídic -legalment no ho pot ser perquè no és funcionari i en conseqüència o se’l considerarà coordinador o se li atribuirà la funció d’assessor- ha estat contractat sota la modalitat de la prestació d’obra o serveis amb caràcter eventual. És un càrrec de confiança però el seu contracte no és de relació especial. D’aquesta manera, quan l’oposició sol·liciti les contractacions de relació especial, molt probablement la plaça de Torrejón no hi apareixerà. Tampoc la de Josep Costa, l’assessor de l’agència tributària, l’inspector d’hisenda espanyol en excedència, que ja fa dos anys molt llargs que corre pel Principat a raó de 14.000 euros al mes i va ser fitxat sota el paraigua de la mateixa modalitat contractual.
L’aterratge de Jesús Emilio Torrejón Puchol no és un secret. Però s’ha gestat amb la màxima discreció. La seva incorporació ja estava pressupostada en la previsió comptable que el Govern va trametre el 20 de novembre al Consell General. I que encara trigarà dies en ser aprovada. Torrejón va ser destituït del càrrec que ocupava a València des del 2007 el darrer Sant Fermí. La seva arribada al Principat ha causat cert malestar. Neguit negatiu no pas contra la persona. Res més lluny de la realitat. Però sí contra la manera de procedir governamental. “Tornen a apostar per gent de fora quan segur que al país s’hauria pogut trobar professionals prou qualificats per acceptar el repte”, han assegurat algunes fonts consultades, que consideren que s’hauria pogut convocar un concurs per proveir la plaça si es creia que entre els lletrats actuals del Govern no hi havia qui respongués al perfil necessari. El col·lectiu d’advocats del Principat també mira amb cert recel el fitxatge, encara que la incorporació s’ha gestionat amb molt sigil i l’actual junta del Col·legi d’Advocats està donant les seves darreres fuetades. Dijous una assemblea ordinària l’ha de rellevar. I llavors ja es veurà cap a on van els trets. Si trets, metafòrics és clar, hi ha.
Feia uns quatre anys que el departament anava amb una sabata i una espardenya. Com a mínim, quant a la direcció del servei jurídic. La persona que estava cridada, aparentment, a agafar el comandament del departament, no va acabar veient-ho clar amb les condicions econòmiques que li oferia el Govern. Vaja, el complement de responsabilitat afegida (CRA) que li proposaven no començaven els maldecaps que la responsabilitat li deuria suposar i, al final, va desestimar agafar les regnes del servei. D’alguna manera o altra, amb un nom o altre com a títol del càrrec o del lloc de treball que ostenti, ho farà a partir d’ara Torrejón Puchol. Un home que almenys segons algunes fotografies que ell mateix exposa a les xarxes sociolaborals té certa afició o almenys simpatia per la pesca i que dies enrere estava convocat per assistir en qualitat d’actor civil i ‘per culpa’ del càrrec que havia ostentat a la Generalitat valenciana a la vista del judici pel ‘cas Nóos’, aquell que seu a la banqueta dels acusats, entre altres, un tal Urdangarín, Iñaki; i una tal De Borbó i Grècia, Cristina.
Jesús Emilio Torrejón Puchol, l’home, el jurista, que durant un fòrum sobre la llei de morositat que s’estrenava al País Valencià el 2011, va animar els advocats dels proveïdors de la Generalitat a demandar els funcionaris o alts càrrecs que obstruïssin l’execució de sentències condemnatòries contra l’administració al pagament de factures pendents. Per tant, se suposa que hauria d’animar també ha actuat legalment contra l’administració quan aquesta, abans que hi hagi sentència, també es demora en els seus pagaments.
Comentaris