De la querella de Joan Pau Miquel per amenaces a les maniobres del 'binomi Andbank-Pujol'

L’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, presenta aquest dijous una querella criminal per amenaces i coaccions contra l’inspector de la policia espanyola Celestino Barroso i el comissari del mateix cos Marcelino Martín Blas. Els fets que descriu Miquel en l’escrit haurien succeït entre els mesos de maig i juny del 2014 i serien un dels orígens del ‘cas BPA’. Tot plegat va en la mateixa línia del denunciat davant la Batllia per l’accionista majoritari de BPA Higini Cierco, que també ho va exposar davant el Consell General.

Cierco també va presentar una querella contra Barroso, agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, i Martín Blas, cap de la Unitat d’Afers Interns de la policia nacional espanyola, dies enrere. Una querella que ha estat admesa per la Batllia i que el jutge Manel Santolària ja ha començat a instruir. Un dels primers passos després de l’admissió a tràmit de la querella de l’accionista majoritari de BPA -prèviament ja n’hi havia hagut altres de la família Pujol- ha estat donar trasllat a les parts, aquest dimecres, de tot el contingut documental que s’adjunta amb l’escrit de querella. Tots els documents els ha avançat el diari català ARA.

En el marc de la querella interposada per Higini Cierco es demanen tot un seguit de diligències i s’adjunten quatre documents no firmats l’autoria dels quals s’atribueix l’excomissari de policia espanyol José Villarejo, l’home que va denunciar ‘l’Operació Catalunya’ i un dels integrants de les denominades clavegueres de l’Estat espanyol. Villarejo està manifestament enfrontat amb Martín Blas, que seria, en aquest cas, el ‘braç armat’ que hauria usat Espanya per atacar la família Pujol i, de retruc, però de forma fulminant, BPA.

Els documents annexats a la querella deixen clar, per exemple, que “d’una manera suau al principi i posteriorment de forma virulenta” es va ‘convidar’ Joan Pau Miquel a lliurar dades bancàries dels familiars de l’expresident de la Generalitat catalana. Miquel, justament, es refereix en la querella que interposa avui a tots els episodis relatius, primer, a la ‘visita’ que va rebre de Celestino Barroso a la seu central de BPA i, després, a tota l’estratègia que es va intentar seguir per guanyar temps davant la pressió policial espanyola. També es descriuen les trobades, dues, que hauria mantingut a Madrid amb Martín Blas, que inicialment es va presentar amb l’àlies de Félix.

Els ‘documents Villarejo’

En el marc de la querella presentada per l’accionista majoritari de BPA es demana, per exemple, que es prengui declaració com a testimoni a Joan Pau Miquel, que en presentar la querella passarà a tenir un altre estatus processal. També s’interessa que s’interrogui Martín Blas i Barroso o el xòfer que va portar aquest darrer des de les instal·lacions d’Indústries Montanya (IMSA) fins a la seu de BPA a l’avinguda Carlemany-Sant Antoni d’Escaldes. S’aporten juntament amb la querella uns llapis òptics de memòria que inclouen diverses gravacions de video i altres suports.

Entre els documents que s’adjunten hi ha un certificat notarial on José Villarejo, jubilat com a comissari, es posa a disposició de la Justícia andorrana i de l’espanyola per declarar sobre les dades que sap de ‘l’Operació Catalunya’ que afecten Andorra. Alguns d’aquests elements se citen en els quatre documents que s’annexen i l’autoria dels quals reconeix l’etern enemic de Martín Blas. Tots els documents tenen a veure amb la investigació que els serveis secrets policials espanyols i estan datats a l’1 de juliol del 2014, el dia 4 del mateix mes i any, el 21 de desembre i el 20 de gener del 2015. El primer dels informes ja era conegut. Era el que recull el suposat ‘pantallazo’ que demostra la transferència de diners dels familiars de Pujol d’Andbank cap a BPA. La resta de documents eren inèdits fins ara.

En el del 4 del juliol del 2014 s’expliquen, per exemple, tot l’episodi d’amenaces a dirigents de BPA que acabaria amb diverses cites de Joan Pau Miquel amb Martín Blas a l’hotel Villamagna de Madrid. L’autor de l’informe denuncia les males pràctiques d’altres companys de cos policia i explica que “un exemple clarificador que s’estarien realitzant activitats de cap manera compatibles amb la funció policial qu la Constitució espanyola té assignada al CNP és la que el comissari Marcelino Martín Blas (MMB), cap de la Unitat d’Afers Interns (UAI) estaria realitzat amb total despreci a la legalitat d’un país amic com és Andorra”.

S’exposa la presència de Celestino Barroso a Indústries Montanya i les coaccions a Joan Pau Miquel, que durant una temps, segons els documents, va ser reticent a lliurar res en adonar-se que el justificant que oferia suposadament Martín Blas per demanar les dades de Pujol era una comissió rogatòria inexistent. Segons exposa Villarejo en l’informe que reconeix haver redactat, l’exconseller delegat del banc hauria “acceptat col·laborar a canvi d’una molt significativa quantitat, procedent de fons reservats en efectiu (500.000 euros), que li seria entregat a Espanya per acord de tots dos”.

‘Cobrament’ negat

Fonts properes a la defensa de Joan Pau Miquel han assegurat que seria inconcebible que el bancari es querellés, com ho ha fet, contra la persona o les persones que suposadament l’haurien pagat per aportar unes dades. Amb la qual cosa, asseguren que el presumpte abonament dinerari esmentat en l’informe de Villarejo no s’hauria produït. En la querella de Miquel contra Martín Blas i Barroso no es fa esment a aquest fet en no saber-se que havia existit mai ni tampoc conèixer els assessors legals de l’exconseller delegat que aquesta informació figurés enlloc. 

L’informe, el datat a 4 de juliol del 2014, diu també que la conducta de Martín Blas i els seus col·laboradors “no només podria suposar la comissió d’un delicte, si no que a més a més podria provocar un greu conflicte diplomàtic en un país amic i aliat com és Andorra”. També denuncia que “no consta en cap causa judicial, cap de les dades que Martín Blas va obtenir de Joan Pau Miquel” i pels quals suposadament “s’hauria abonat tan substanciosa quantitat de fons reservats”.

L’informe que porta data de 21 de desembre del 2014 aporta força dades més sobre el coneixement que dels moviments que estava fent la policia espanyola en tenien diversos actors de la vida políticoeconòmica del Principat. Començant, de forma genèrica, per components del Govern. En l’esmentat document, també elaborat per Villarejo, l’excomissari lamenta que només s’investigués-pressionés BPA i no s’anés més enllà. “Malgrat que el comissari en cap de la UAI va rebre les dades que confirmarien que l’important moviment econòmic del clan Pujol s’havia realitzat a Andorra a través de l’Andbank, es va negar a contrastar els mateixos”. I teoritza sobre el motiu pel qual no s’hauria investigat Andbank.

Andbank, Govern i altres

“Una altra de les raons per centrar-se en exclusiva en els escassos moviments que el clan Pujol hauria realitzat a la Banca Privada d’Andorra (BPA) i ignorés els més importants realitzats en altres entitats andorranes, com l’Andbank, seria l’interès que en això hi tindria el CNI, segons que va manifestar el propi Martín Blas, ja que la CIA així ho hauria traslladat a col·legues espanyols en detectar-se al banc d’Higini Cierco una sèrie de moviments d’origen veneçolà, d’interès per als americans”, continua dient la nota.

Però encara més, Villarejo manté que “no és descartable, a més a més, que Martín Blas i, per tant, el CNI, haguessin col·laborat de manera conscient en la maniobra de distracció que el propi Pujol hagués dissenyat, d’acord amb Rech (sic), en altres temps el seu soci, amo d’Andbank, perquè la pressió judicial-fiscal es dirigís equivocadament en direcció als moviments de menor pes”. Arriba a dir l’excomissari que “alguns responsables del CNI haurien negociat amb el propi Pujol d’ajudar-lo a canvi que no revelés les relacions d’altes personalitats de l’Estat espanyol”.

Deixa clar, també, el document, que “d’una manera o altra, s’està informant els membres del Govern d’Andorra de les gestions practicades” i així “s’estaria consumant una mena d’ingerència en l’equilibri polític de l’esmentat país, ja que totes dues entitats bancàries andorranes mantenen sense cap mena de dubte posicions polítiques enfrontades”. L’informe dóna diversos detalls dels moviments bancaris dels Pujol i, en un moment donat, arriba a afirmar que fer Andbank i hauria passat “un import aproximat de gairebé dos mil milions d’euros”.

En la línia de denunciar aspectes que no s’han investigat, l’autor del document afirma que “sorprèn, per tant, que no se segueixi la línia d’investigació d’Andbank, malgrat conèixer que algun dels membres de la família Pujol, en especial el pare, han mantingut estretes relacions tant personals com econòmiques amb Rech (sic), propietari de l’esmentat banc. Societats conjuntes com la firma Valora SA i projectes immobiliaris per blanquejar efectiu, com una urbanització i un camp de golf a Girona, contactes a Liberia”.

Fiscal general, cap de la UIFAnd

Als documents, i entre aquelles qüestions que se suposa que la policia no hauria investigat com caldria, hi ha filtracions que procedirien de la fiscalia espanyola. En aquest sentit, i encara sota l’aixopluc de l’informe del 21 de desembre del 2014, parla de filtracions que hauria fet el fiscal anticorrupció espanyol José Grinda i que esquitxarien a membres de la judicatura andorrana i el propi fiscal general de l'Estat, Alfons Alberca.

 És en aquest informe on apareix, també, el cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF), Carles Fiñana. Com ja va transcendir, en l’informe s’hi diu que Martín Blas “en la seva condició de màxim responsable policial va informar dels detalls de les seves gestions a Andorra a Carles Fiñana, director de la Unitat d’Investigació Financera d’Andorra (UIFAND), confessant-li fins i tot que havia obtingut en l’esmentat país documents emparats pel secret bancari i desvetllant-li que s’estava sol·licitant l’ajuda còmplice del Servei de Detecció de Blanqueig del Tresor Americà (FinCEN) per condicionar un dur text contra BPA”.

I encara s’abona més amb el ‘tema americà’ quan explica que “prèviament i fomentat per una reunió a l’Hotel Los Galgos entre Martín Blas i Anton Smith, agregat econòmic de l’ambaixada dels Estats Units a Madrid, es va emetre l’agost del present, una nota verbal exterioritzant una suposada preocupació per la banca a Andorra, assenyalant el risc que pogués acabar sent un lloc de refugi i blanqueig de fons de dubtós origen, fixant l’atenció en especial a la classe política veneçolana”.

Desinformant el FinCEN

El darrer dels documents elaborat per Villarejo inclosos en la querella presentada fa unes setmanes per Higini Cierco torna a fer molta referència als Pujol. I a fets o circumstàncies que no s’han investigat o que, per contra, s’han investigat en excés. Així, remarca l’informe del 20 de gener del 2015 que “és curiós que la xifra assenyalada de dos mil milions d’euros s’aproximi a la que sense cap dubte el clan Pujol ha mogut aquests anys a través d’Andbank, per la qual cosa, al marge de la tensió personal que es manté amb el cap de la UAI que fa inviable que les dades aportades es valorin, s’hauria de fer tot el possible per verificar les transferències facilitades per algun dels que des d’Andorra han estat col·laborant, ja que hi ha una gran diferència entre els quatre milions i mig detectats a BPA i els gairebé dos mil que s’haurien blanquejat des de l’entitat que Martín Blas sempre ara protegir”.

Villarejo, en el seu informe, parla de les investigacions que està duent a terme el SEPBLAC i deixa clar que s’ha d’auditar tant BPA com Banco Madrid perquè, sembla, les entitats bancàries “haurien d’haver-se esmerat més en observar les activitats dels seus clients”. Això no treu, però, i “no és explicable per tant, tant interès en què s’estigui desinformat el Servei de Detecció de Blanqueig del Tresor Americà (FinCEN) perquè s’ataqui BPA, excepte que hi hagi altres interessos que es desconeixen”.

Finalment, i entre moltes altres coses, quan es parla de la família Pujol i els seus tentacles, se cita l’exbancari americà lligat a l’expresident català via Banca Catalana Philip Bollich, que havia residit al Principat. Es lamenta que no s’hagi anat a parlar amb aquest home que “deia mantenir una bona memòria i excel·lents relacions amb banquers andorrans com Francisco Mora (de Banca Mora), amb Robert Cassany de BPA, amb altres vinculats a Crèdit Andorrà”.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.