DA, Cd'I i Liberals avaluen un possible pacte a la capital per contrarestar l'efecte PS SDP

DA, Cd\'I i Liberals avaluen un possible pacte a la capital per contrarestar l\'efecte PS SDP
DA, Cd\'I i Liberals avaluen un possible pacte a la capital per contrarestar l\'efecte PS SDP
Demòcrates (DA), Liberals (Ld’A) i Coalició d’Independents (Cd’I) avaluen la possibilitat de fer una macrocoalició a Andorra la Vella conscients, les tres forces, que si acaben confluint a la capital els diferents corrents socialdemòcrates poden tenir molts punts en vista a una victòria electoral a les properes eleccions comunals. Però l’entesa entre el teòric centredreta no serà fàcil i, encara més, pot evidenciar pugnes fraticides entre diversos grupuscles de cadascuna de les formacions que estarien fent contactes. Els qui també mantenen converses dirigides a fer una aliança -i els resultat de les passades generals confirmarien que anant junts poden furtar el triomf a demòcrates o liberals- són el Partit Socialdemòcata (PS) i Socialdemocràcia i Progrés (SDP). Les negociacions estarien ben encarades però encara falten molts serrells pendents per poder assegurar que hi haurà un pacte. I, encara més, per poder posar candidats sobre la taula. Conscients, però, que l’entesa socialdemòcrata és més que possible, liberals i demòcrates han començat a mirar de construir ponts. De contactes ja n’hi ha hagut. I no pas sempre coincidents. Amb Ld’A tant s’hi han posat en contacte persones que asseguraven parlar en nom de DA Cd’I com alguns representants de Cd’I han anat a sondejar la possibilitat d’unir-se amb els liberals i deixar al marge Demòcrates. Aquest segon grup de la formació que actualment lidera el comú de la capital es mouria a l’entorn del cònsol major, Jordi Minguillón.

L’acord DA Cd’I

Sobre el paper, DA i Cd’I haurien d’anar junts. Força abans de les eleccions generals del mes de març, els partits liderats per Toni Martí i Rosa Ferrer, avui companys al Govern, van anunciar una entesa programàtica genèrica i un acord per concórrer sota un mateix paraigua tant en les passades legislatives com en les comunals del desembre. Entre els pactes establerts (en un document escrit encara que no firmat) hi figuraven que Ferrer havia d’esdevenir ministra de Presidència i, de fet, número dos de l’executiu i que, davant les eleccions parroquials Cd’I escolliria la persona cridada a ser cònsol major d’Andorra la Vella. També s’hauria acordat que de l’actual majoria comunal, aquells integrants que estiguessin disposats a continuar ho haurien de poder fer en llocs elegibles de la llista. Caldrà veure quants dels pactes s’acaben complint. Perquè, d’entrada, Rosa Ferrer té moltes competències ministerials però mai no ha estat la segona de la fila. Ni va esdevenir ministra de Presidència. Una altra dificultat és el primer lloc de la candidatura per al comú d’Andorra la Vella. L’actual cònsol, Jordi Minguillón, considera que ell ha de poder decidir si opta a la reelecció o no ho fa. I que li hauria de correspondre el primer lloc a la llista, un escenari que públicament Ferrer ha defensat en alguna ocasió. No obstant, Minguillón no tanca files. Ni tan sols en el conjunt de Cd’I, on es recorda que es va dir que aquesta formació parroquialista podria triar candidat a cònsol però que en cap cas es va dir que el candidat hauria de ser Minguillón. DA tampoc no veu a l’actual primera autoritat de la parròquia encapçalant la llista. I li fa basarda pensar en una combinació que creu fatal entre Minguillón de candidat i el PS i SDP de rivals aliats. Donen per fet que de donar-se aquest escenari la derrota seria segura. De fet, ja temen la unió de la socialdemocràcia.

Candidata Marsol?

D’aquí que hi hagi hagut contactes per veure la posició dels liberals. Cap formació no té un candidat clar i indiscutible. DA busca una persona de la seva òrbita que encara que no estigui afiliada encaixi en els seus plantejaments, tingui capacitat de gestió i un cert reconeixement professional o personal. Aquests paràmetres serien acceptats per Rosa Ferrer. Una de les cartes que DA podria posar sobre la taula seria l’avui consellera general sota l’aixopluc taronja Conxita Marsol. Entraria en gran mesura en l’escenari plantejat i consideren que seria fàcilment assumible com a candidata pels liberals, que fa unes setmanes van constituir un comitè parroquial liderat per Jordi Cerqueda ja orientat cap a les comunals. Marsol va ser una de les sorpreses de la llista nacional de DA. Rere Toni Martí i Ladislau Baró s’hi va situar l’exministra del Govern Pintat. Encara que tenia bona relació amb els demòcrates, Marsol també s’havia significat en trobades amb persones com el propi Albert Pintat o Joan Gabriel, tots força crítics amb DA. Aquesta confluència la podria ara situar com a candidata d’unitat. Ld’A, però, no té clar encara cap a on tirar. I tampoc té, aparentment, un líder clar. Un dels pocs noms que s’hauria posat sobre la taula seria el d’una altra exministra, en aquest cas Mònica Codina, crítica amb molts aspectes de la gestió de l’actual govern comunal. Si no n’hi hagués prou amb tot plegat, segons diverses fonts polítiques de la capital, l’entorn de Minguillón, conscient no hi ha que és gairebé impossible que pugui encapçalar cap candidatura sinó, a més a més, que serà difícil que pugui repetir com el que estava previst a l’inici de l’actual mandat (cònsol menor), hauria sondejat membres de la direcció liberal per si hi hauria opció de teixir alguna aliança entre Cd’I, o com a mínim una facció, i Liberals. Minguillón, com a militant de l’històric PLA ara Ld’A que encara és, ja va seure a l’arc comunal (en aquell cas com a conseller a l’oposició amb Pere Cervós, ben vist en diferents sectors, i Josep Arasanz) abans d’aliar-se amb Rosa Ferrer. Minguillón tindria dins de Cd’I el seu propi cercle de confiança entre els quals no s’hi trobarien la majoria dels integrants de l’actual equip de govern amb ganes de repetir. Marc Pons ja és plenament militant de DA. Jordi Cabanes té la confiança de Rosa Ferrer. I Meritxell Rabadà o Maika Nin estarien disposades a seguir en la política comunal de la capital i entenen que és Cd’I qui ha de triar candidat de la coalició amb els demòcrates. Però no creuen pas que això doni carta blanca a l’actual cònsol. I, mentrestant, Minguillón s’hauria ofert a pactar amb els Liberals sempre que pugui ocupar el segon lloc de la llista -ja dóna per perdut el primer, hores d’ara- i que hi hagi persones que troba de confiança (l’advocat Toni Riestra, per exemple) en llocs notables de la candidatura.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.