La vida del dibuixant oblidat que va plasmar l'horror de l'exili republicà a França arriba a Andorra

El nebot de Josep Bartoli vindrà els pròxims dies 15 i 16 per evocar la figura del seu oncle però especialment el compromís moral i la independència d’aquest

Comentaris

Aurel, director de la pel·lìcula 'Josep' amb Georges Bartoli, coautor del llibre 'La retirada'.
Aurel, director de la pel·lìcula 'Josep' amb Georges Bartoli, coautor del llibre 'La retirada'. ARXIU

Josep Bartoli va lluitar en una Guerra Civil provocada per un aixecament militar contra un govern legalment constituït. Va haver de fugir al sud de França, però allà, com els va passar a milers de republicans, l'esperava l'horror dels camps de concentració. Va canviar el fusell pel llapis i ho va explicar i ho va plasmar tot. El resultat, el llibre 'La retirada: exode et exil des républicains'.  El seu nebot, el fotoperiodista Georges Bartoli n’és el coautor. Visitarà Andorra aquest mes per oferir una sèrie de xerrades al Lycée Comte de Foix tot i que es podria fer algun altre acte.

Georges Bartoli és un dels fotoperiodistes més coneguts a França. Nascut a Besiers el 1957, ha anat al Iemen, Bòsnia, Amèrica Llatina, el Kurdistan, Cuba o Palestina. Serà a Andorra els dies 15 i 16 d’abril per evocar la figura del seu oncle però especialment  el compromís moral i la independència d’aquest. Va lluitar contra el feixisme amb el Partit Comunista però “era un electró lliure, un llibertari”, explica sovint Georges Bartoli qui considera que “abans que francès, espanyol o català soc republicà, i per a mi la idea de ser subjecte d'una monarquia heretada del franquisme és insuportable”

El llibre 'La retirada: exode et exil des républicains ' i el film 'Josep' reten homenatge a la seva figura

La vida de Josep Bartoli també ha estat objecte d’una pel·licula, ‘Josep’. El llargmetratge explica la seva amistat, a través d'un filat de punxes, amb un gendarme francès, que l'ajuda a sobreviure fins que aconsegueix escapar a Mèxic, on coneix Frida Kahlo. La commovedora històriaòpera prima del dibuixant francès Aurel, va rebre l'any passat, entre d'altres, el premi a millor pel·lícula europea d'animació. També va guanyar el guardó de millor film d'animació als Premis César, a França, i va endur-se el guardó a la millor direcció a la Setmana Internacional de Cine de Valladolid.

El film ha estat un èxit de taquilla i crítica a França. Entre els catalans que hi han participat hi ha Sergi López, Bruno Solo i Sílvia Pérez Cruz, que posa veu a Frida Kahlo. La cantant, a més, ha compost la banda sonora i n'interpreta el tema principal,  ‘Todas Las Madres del Mundo’, basat en un poema de Miguel Hernández. En algunes de les seqüències, les del taller de Bartolí, hi ha col·laborat el pintor català Magí Puig. El guió està escrit per Jean-Louis Milesi, coescriptor habitual de les històries socials de Robert Guédiguian.

Etiquetes

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.