El PS vol que tothom que visqui al país hagi de tenir un coneixement mínim del català

La formació demana que per obtenir qualsevol permís de residència calgui acreditar un A1 o fer el curs pertinent, exigència que creixeria a l’A2 quan s’hagi de renovar l’autorització i al B2 en el cas dels professionals liberals

Susanna Vela, en primer terme, en una compareixença recent amb Judith Salazar.
Susanna Vela, en primer terme, en una compareixença recent amb Judith Salazar. PS

El Partit Socialdemòcrata vol que qualsevol persona que s’estableixi al país acrediti un nivell mínim de català (A1) o bé faci un curs ràpid per aconseguir-lo. Aquesta exigència creixeria fins a l’A2 quan s’hagi de renovar el permís i el B2 en el cas dels professionals liberals. És l’objectiu d’algunes de les setze esmenes que el grup parlamentari ha presentat a la Llei de la llengua pròpia [també proposen que aquesta paraula es canviï per nacional] i oficial. També volen que l’administració sigui sancionada si no compleix el text i la que demana concretar de forma específic el règim sancionador.

Les esmenes han estat presentades per les conselleres generals Susanna Vela i Judith Salazar i el que deixen clar és que, al seu entendre, cal donar al català la importància que té com a llengua del país. Per això, consideren que tothom que hi resideixin n’ha de tenir un mínim coneixement. Per això, proposen que per a qualsevol nouvingut es demani un nivell A1 de l’idioma. Si no el té, l’autorització es podria donar sota el compromís de fer un curs per obtenir-lo. Aquesta exigència passaria a ser de l’A2 a l’hora de renovar l’autorització.

Els socialdemòcrates volen que es deixi clar que, en cas d’incompliments de la llei en el sector públic, l’administració en serà responsable i no quedarà exempta de culpa, sense perjudici que després es pugui sancionar el treballador que hagi comès la infracció

I, a diferència del text inicial, que només parlava dels permisos de residència i treball, la formació proposa que aquesta obligació es faci extensiva a la resta: fronterers, per estudis, per entrenaments esportius, residències passives i, també, temporals. “Volem que es tingui aquest coneixement bàsic de la llengua”, ha defensat Salazar.

Vinculat a aquest punt, la formació recupera la proposta que es va fer la passada legislatura quan es van regular les diferents professions liberals. En les dues darreres esmenes, la 15 i la 16 demanen que aquest, incloent-hi també els sanitaris, hagin de tenir un nivell B2 i es dona un termini de dos anys per aquells no el tinguin per obtenir-lo. “Què mínim que si vaig al metge em pugui dir el que em passa en el meu idioma”, ha comentat Salazar.

Paral·lelament, també es posa el focus en el que es considera una mancança de la llei: que si bé les empreses sí que poden ser castigades si no s’atén correctament els clients en català, el text no contempla el mateix al sector públic. Per això, en l’article 44 que regula qui són els “responsables de les infraccions” es vol afegir que “si es tracta d’infraccions comeses en l’exercici de l’administració pública, n’és responsable la pròpia administració, sense perjudici del dret d’aquesta d’incoar el règim disciplinari contra la persona que de facto hagi incomplert l’obligació d’utilitzar la llengua nacional”. Per a Salazar, “ens trobem novament que l’administració no té cap responsabilitat quan ha de ser exemplificant; han de ser els primers subjectes al compliment d’aquesta obligació”.

Paral·lelament, també es demana fer canvis en el règim sancionador. Tal com està redactada la llei, amb remissions a diferents articles, el PS considera que “no és conforme al principi de legalitat”, ja que “les infraccions han d’estar descrites”, ja que “remetre’s a incompliments d’articles dona un marge de discrecionalitat”.  

Comentaris (10)

Trending