Patrimoni Cultural preveu tenir reconstruït durant el 2021 el campanar de Sant Vicenç d’Enclar

Els responsables del ministeri consideren que la caiguda de la torre era imprevisible i atribueixen l’ensorrament a una conjunció de factors: l’edat de la construcció, la pèrdua de cohesió del morter, una fallada a la base i l’episodi de pluges i vent

Sílvia Riva, Xavier Llovera i José Luis González i Olivier Poisson, via telemàtica, durant la compareixença.
Sílvia Riva, Xavier Llovera i José Luis González i Olivier Poisson, via telemàtica, durant la compareixença. Toni Solanelles

Patrimoni Cultural preveu tenir reconstruït durant el 2021 el campanar de Sant Vicenç d’Enclar, que s’englobarà en un projecte més ambiciós d’embelliment de tot el recinte del Roc d’Enclar, que promourà el Govern conjuntament amb el comú d’Andorra la Vella. La tasca de reconstrucció, en certa manera, està en marxa des que el 15 de juny i durant un mes es va desenrunar la zona i es van identificar fins a 441 de les pedres caigudes, poc més de la meitat del parament exterior del campanar.

La ministra de Cultura, Sílvia Riva, i el director del departament concernit, Xavier Llovera, han comparegut per, conjuntament amb els experts José Luis González i Olivier Poisson, membres de la comissió creada per fer el seguiment dels treballs derivats de l’enderroc del campanar, donar compte dels treballs que s’han anat realitzant. I, principalment, per fer una aproximació als motius que haurien pogut causar la caiguda, que com ha recordat Llovera no va ser un col·lapse com a tal sinó un abatiment lateral de la torre circular.

Una imatge de Sant Vicenç d'Enclar menys de 24 hores després del col·lapse del campanar.

Relacionat

El campanar de Sant Vicenç d’Enclar va caure… amb poc fonament

Poisson, un dels majors experts francesos en conservació patrimonial, ha esgrimit la “conjunció de factors” com a origen de l’ensorrament del campanar. En concret, les conclusions de l’anàlisi feta a partir de les observacions fetes durant la identificació de les pedres caigudes i la seva retirada, que ha deixat al descobert les parts que queden en peu de l’església pre-romànica, esmenten l’edat de la construcció (1.200 anys), la pèrdua de cohesió del morter interior (“hi havia més terra que calç”, ha remarcat Llovera), una fallida parcial de la base en la seva banda sud-est (“no ha fallat el terreny en aquest cas, però si una part de les primeres fileres de pedres”, ha detallat González) i l’episodi de pluges i vent que hi va haver els dos dies previs a la desgràcia haguda, el passat 21 de desembre, com a causa de tot plegat.

base de la torre
Restes de la base de la torre on per als experts és visible deficiències de fonamentació.

Enmig d’una evident calma tensa i sense una voluntat d’esplaiar-se massa en segons quines qüestions, en una sala plena d’altres col·laboradors del ministeri lligats a la matèria, s’ha deixat clar, o almenys s’ha pretès, que l’enderroc era “imprevisible” i que les actuacions de manteniment o consolidació que s’havien fet a l’església sense anar més lluny el 2016 no van permetre intuir què passaria. Segons Llovera, el que es va fer es va fer correctament. Ara, s’haurien pogut fer altres coses.

“Hi ha més maneres d’actuar”, ha reconegut el director de Patrimoni Cultural, que ha explicat que damunt la taula de la ministra hi ha una proposta per canviar la manera d’actuar i decidir si “s’entra o no a fer unes anàlisis molt més aprofundides”

“Hi ha més maneres d’actuar”, ha reconegut el director de Patrimoni Cultural, que ha explicat que damunt la taula de la ministra hi ha una proposta per canviar la manera d’actuar i decidir si “s’entra o no a fer unes anàlisis molt més aprofundides” que suposarien un impacte econòmic més important i, també, un major desgast als monuments objecte de les analítiques, amb extracció de materials per analitzar-los. La proposta es fer aquestes revisions més acurades en tots els campanars del país, començant pels romànics i acabant pels gòtics.

Tots els experts han celebrat tant la documentació fotogràfica que hi ha sobre Sant Vicenç d’Enclar com l’actuació que s’ha fet una vegada caiguda la torre circular, amb un treball efectuat a mode d’excavació arqueològica, com ha explicat Xavier Llovera. També s’ha remarcat el fet que “tenim tot el dret i la legitimitat de reconstruir aquesta torre” de manera tan fidedigna com sigui possible, segons que ha destacat Poisson. I la voluntat és convocar aviat el concurs per a la redacció del projecte de reconstrucció, per al qual el treball d’anàlisi de les pedres que s’ha fet serà fonamental. De fet, els rocs identificats i les divuit tones de runa, pedruscall i terra guardades seran reaprofitats.

-

Relacionat

Aposta per reconstruir el campanar de Sant Vicenç d’Enclar pedra a pedra

Llovera, González i Poisson, cadascú a la seva manera, han anat donant tombs tant a les causes eventuals de la cessió de la torre com al fet de si s’hauria pogut fer més per evitar la caiguda. Sense respostes rotundes, en tot cas. I defensant, això sí, allò dut a terme. Deixant clar que la torre ja tenia un ‘defecte de fàbrica’ que era impossible de veure perquè no es podia accedir a l’interior de la construcció i veure, per exemple, que la qualitat del morter era, segons ara es veu, i encara pendents dels resultats d’algunes analítiques enviades a laboratori, deficient.

llovera resultats
Xavier Llovera exposant els resultats del desenrunament.

Segons Llovera, quina de les possibles causes que formen part de l’entramat conjuntural hauria estat més important que una altra no és gens clar. González, per exemple, ha insinuat que potser no es va fer un seguiment prou acurat de les esquerdes visibles, o que l’arc de descàrrega d’una porta d’accés a la nau presentava febleses que haurien pogut facilitar també el col·lapse. Poisson ha parlat d’una “mena de bombolla” que s’hauria creat dins de la pròpia estructura de l’església, del campanar, que hauria facilitat la caiguda.

El conjunt monumental del Roc d’Enclar es manté dins la candidatura sobre els orígens del Coprincipat que promou davant la Unesco. Hi ha marge de temps per treballar en tot plegat. I fer-ho amb la cooperació del comú d’Andorra la Vella tal i com han recalcat tant Riva com Llovera. “Unir esforços per crear un entorn més respectuós i més ben guardat” i que “tot el conjunt del Roc d’Enclar millori”, han sentenciat.

Relacionat

La reconstrucció de Sant Vicenç d'Enclar primarà la feina artesanal per sobre de la data d'acabament

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.