El campanar de Sant Vicenç d’Enclar va caure… amb poc fonament

Una vegada trets els rocs que va deixar el col·lapse de la torre circular pre-romànica, es veu com mitja base està en perfecte estat mentre que l’altra part era clarament defectuosa

Una imatge de Sant Vicenç d'Enclar menys de 24 hores després del col·lapse del campanar.
Una imatge de Sant Vicenç d'Enclar menys de 24 hores després del col·lapse del campanar. SFGA

La pluja i el vent de ben segur que van ser el desencadenant del col·lapse que va patir el campanar pre-romànica de l’església de Sant Vicenç d’Enclar. Del desgast de segles i segles, és clar, la torre circular n’ha patit i molt. Però les actuacions arquitectòniques, de manteniment, de consolidació o com es vulgui que es digui, no van ser prou acurades com per resoldre el mal del qual va acabar morint el campanar.

Almenys aquesta és una teoria de l’assumpció de responsabilitats, parcials, que molt probablement hauran de fer els tècnics i assessors tècnics del ministeri de Cultura. La comissió de seguiment per a la reconstrucció del monument, o com es vulgui dir, ja ha dut a terme almenys una primera aproximació a les causes que haurien fet col·lapsar el campanar el 21 de desembre passat, després d’una tempesta d’aigua important però no pas més que en altres ocasions.

Tècnics col·locant la lona protectora a final de gener.

Relacionat

Els tècnics de Patrimoni es preparen per reactivar la reconstrucció de Sant Vicenç d’Enclar

El desenrocament de la zona, o dit encara més clarament, la retirada dels rocs que van caure han permès deixar al descobert la base de la torre de l’església, una de les poques parts realment originals de la construcció. I es veu clarament segons experts que han tingut accés a la discussió causal del col·lapse, que una part de la base es manté en més o menys perfecte estat i una altra està clarament afectada producte, molt probablement, d’una fallada de fonamentació.

Fa més d'una dècada ja es va advertir un abombament sospitós de la torre a la qual, suposadament, no se li va prestar l'atenció suficient, per molt que el desgast d'anys i panys també passin factura

Una fallada que s’hauria advertit molt abans tant a partir de treballs o indicacions de dues de les persones que l’administració ha hagut d’acabar integrant a la comissió, l’arquitecte Enric Dilmé i el geòleg Valentí Turú. Tots dos havien avisat que l’abombament de la torre feia mala espina. Però tot i que amb posterioritat es van fer actuacions de conservació, de millora, de consolidació, intervencions que, ben clarament, tampoc no està clar de què van servir, la torre circular va cedir. I de quina manera.

El ministeri té intenció d’anunciar d’una manera o altre en pocs dies, aparentment, almenys els resultats preliminars dels treballs que hagi fet la comissió per a la reconstrucció. I, segurament, ‘donarà permís’ a dos dels tècnics assessors, el conservador general del patrimoni francès Olivier Poisson, i el doctor en arquitectura i expert en la restauració d’edificis antics alhora que, per exemple, autor del projecte de reconstrucció de l’hotel Rosaleda, José Luis González Moreno-Navarro a admetre una part de culpa des de l’administració.

D’aquí que encara amb la por al cos i aplicant allò del més val prevenir que curar, de ben segur s’hagi optat -es va anunciar fa pocs dies- una actuació d’urgència al pont de la Margineda, un altre monument que el país no es podria permetre de perdre. Tot plegat, una actuació més per intentar rellançar un patrimoni massa sovint oblidat en un país on agrada molt el ciment i l’asfalt, però el de nova planta, i on massa sovint es deixen córrer les pedres que han fet història.

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.