Lluís Casahuga ‘es cola’ als premis Talía que reconeixen els millors treballs escènics espanyols

(AMB VÍDEO) El músic andorrà va ser un dels tres nominats en l’apartat de millor música original amb la ‘banda sonora’ que va crear per al projecte ‘La veu submergida’

Lluís Casahuga en plena sessió.
Lluís Casahuga en plena sessió. ARXIU

Embutxacar-lo del tot, no se’l va embutxacar. Però el músic andorrà Lluís Casahuga sí que es va colar en els guardons que anualment, i des de fa tres anys, premien els millors treballs escènics de l’àmbit espanyol. Casahuga va ser un dels tres nominats dels premis Talía en l’apartat de millor música original. Era, de llarg, el més ‘petit’ dels tres finalistes. Però el sol fet d’estar nominat per la seva creació musical, sonora, per al projecte ‘La veu submergida’ ja li ha donat una notable força.

Els guardons es van lliurar aquest dilluns a Madrid. És l’Academia de las Artes Escénicas de España, que presideix l’actriu Cayetana Guillén-Cuervo, qui promou uns premis que estan esdevenint tot un referent en el sector. I que dilluns van omplir ‘de llum i de color’ la plaça Colón de la capital d’Espanya. Casahuga competia amb dos ‘gegants’ en la matèria. Amb dues grans produccions. En efecte, els altres dos nominats van ser Iván Macías per ‘Los pilares de la Tierra’ i Alberto Granados Reguilón per ‘Un monstruo viene a verme’.

Va ser aquest darrer projecte qui es va alçar amb el premi a millor música original. Però sense cap mena de dubte, Casahuga ja va plantar una bona referència gràcies a la feina feta per al projecte de Maria Palma. L’exnedadora de sincronitzada també iniciada en les tècniques de circ va plantejar un projecte arriscat però diferent. Inaudit, si es vol dir així. Una peixera on experimentar formes, respiració, moviments… Era el primer projecte en solitari de Palma, que va confiar en Casahuga la sonorització d’una creació molt experimental, si es vol dir així.

Al centre d'aquesta proposta, segons la seva creadora, hi ha la respiració com a experiència humana bàsica entre l’individu i la totalitat. En absència d’aquesta respiració, durant el període d’apnea, que consisteix justament a suspendre el moviment d’inspiració i espiració d’aire a l’aigua, l’artista entra en un ‘petit oasi enmig d’aquest caos, d’aquesta acceleració constant del ritme que vivim, que ha convertit l'aire en irrespirable’.

Es tracta d’un espectacle de formes que experimenta, per tant, amb el moviment corporal en relació amb la respiració, el pes, la veu i l'aigua, serveix de pretext per parlar, en la seva immersió al subconscient, de silencis, barreres i superacions d'una dona que cerca entendre la seva pròpia identitat. I on el so, la música, juga un paper determinant. Clau. D’aquí que el treball de Casahuga, tot i ser una producció petita, ha esdevingut molt gran. Prou com per colar-se, ja s’ha dit, en els premis Talía.

Etiquetes

Comentaris (3)

Trending