El conveni que s’ha signat aquest dimecres ha de ser el marc sobre el qual es fomentaran diversos projectes que s’engegaran de forma conjunta entre l’IEC i el ministeri de Cultura. En aquest sentit, la ministra ha assenyalat que les dues entitats comparteixen “la voluntat de fomentar i protegir el patrimoni lingüístic”. La relació s’estén a anys enrere, i ja s’ha col·laborat en diferents iniciatives. En aquest sentit, la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, ha afirmat que, malgrat que Andorra ja havia format part d’alguns projectes, no es tenia cap marc que els acollís.
Dintre d’aquest marc, i aquest mateix any, es preveu signar els dos primers convenis de col·laboració entre les dues entitats. Concretament, el primer d’ell és la digitalització de l’’Onomasticon Cataloniae’, obra de Joan Coromines que recull l’origen dels noms de persona i topònims. El segon, l’edició del novè volum del ‘Petit atles lingüístic del domini català’, que tancarà la sèrie de volums que s’han estat editant des de l’IEC. La contribució per part del Govern a aquests dos projectes és de 10.000 euros.
Per al futur, però, l’IEC s’ha plantejat un projecte a gran escala. Concretament, l’elaboració d’un nou diccionari normatiu, “que inclogui tothom”, ha assenyalat Cabré. És a dir, que recollirà no només aquelles formes que són comunes, sinó aquelles que són d’un dialecte concret, siguin prestigioses o úniques. “D’aquesta manera dóna una dimensió més gran al que és l’estàndard català, i representa la variació lingüística dintre de la unitat de la llengua”, ha explicat Cabré.
Actualment, es treballa amb València i les Illes Balears, a més de Catalunya, evidentment. L’objectiu és que Andorra també hi pugui formar part i incloure-hi les seves peculiaritats com, per exemple, el terme ‘clípol’, que Cabré ha assegurat que “és una paraula candidata per formar-ne part”. Els beneficis de la col·laboració del Principat en aquesta elaboració són dos. D’una banda, la participació activa d’especialistes de la llengua en aquest grup de treball intercomunitari. De l’altra, comptar amb la veu pròpia del territori per aportar aquells mots més adients, “ningú coneix millor una llengua que qui la parla”, ha indicat Cabré.
Comentaris (4)