La fonamentació d’aquest mausoleu havia estat arrasada per la banda nord en un rebaix fet en un altre moment –deixant només el terç meridional–, el que ha permès documentar l’estratigrafia inferior. En el decurs de l’excavació d’urgència s’ha pogut documentar un enterrament en fossa simple que es podria situar en una forquilla entre els segles XIV-XVIII, i tres tombes més d’època medieval que es podrien datar entre els segles IX i XII (una d’elles amb coberta de lloses i dues de fossa simple). També s’han identificat dos murs, un lligat amb morter de calç anterior als enterraments amb orientació est-oest, i un altre amb la mateixa orientació que en aquest cas estava fet amb pedra més gran i lligat només amb terra.
Amb l’objectiu de veure la relació estratigràfica entre els dos murs, es va fer un sondeig que va posar de manifest la troballa d’una nova tomba de lloses. No s’ha pogut recuperar cap material que permeti aproximar una cronologia, però per l’estratigrafia, el mur se situaria com a molt tard a l’alta edat mitjana.
Atès que les obres d’arranjament del camí se situen a una cota molt per sobre de les estructures localitzades i documentades, s’ha testimoniat a nivell gràfic la intervenció arqueològica d’urgència, s’ha cobert l’espai excavat amb una cobertura de geotèxtil i una capa de terra, i s’ha aturat la intervenció en aquest punt per facilitar l’acabament del camí i permetre l’accés i les visites a l’església de Santa Coloma. Aquests espais de reserva arqueològica indiquen la necessitat de programar intervencions en extensió que cal planificar a mig termini, un projecte de futur que podria integrar-se en un pla d’intervenció arqueològica que abasti la globalitat de l’entorn de l’església.
Comentaris