Una exposició fotogràfica a l’UdA recorda el genocidi armeni

La mostra està formada per les imatges que el fotoperiodista català Andreu Fernàndez ha anat capturant en els darrers anys i per diversos textos de l’historiador David Devesa

Una de les fotos de l'exposició.
Una de les fotos de l'exposició. ANDREU FERNÀNDEZ

Amb motiu del Dia de commemoració del genocidi armeni (24 d’abril), i fins al 30 de juny, es pot visitar a l’edifici principal de la Universitat d’Andorra (UdA) l’exposició fotogràfica 'Armènia, 100 anys després', que recorda des d’una perspectiva actual els tràgics esdeveniments d’ara fa un segle. 

La mostra està formada per les imatges que el fotoperiodista català Andreu Fernàndez (Barcelona, 1974) ha anat capturant en els darrers anys i per diversos textos de l’historiador David Devesa que documenten les matances i deportacions massives de la població armènia entre el 1915 i el 1923. Algunes de les imatges exposades van ser preses als mateixos escenaris del genocidi o durant el memorial de la massacre que va tenir lloc l’any 2015. D’altres van ser captades a Barcelona, com el retrat de Souren Mirakyan, un supervivent nascut a Esmirna el 1909 que, després d’haver-se d’exiliar a Grècia i a l’Argentina, es va traslladar a Catalunya, on va morir el 2010. 

L’exposició, organitzada per l'Ambaixada d'Armènia i la Universitat d'Andorra, arriba a Sant Julià de Lòria de la mà de l’Associació d’Armènia a Catalunya Ararat. Ha estat produïda per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i s’emmarca en l’activitat de la Càtedra Unesco de la Universitat d’Andorra. També rep el suport d’UdA Solidària.

El genocidi armeni està considerat la primera gran matança sistemàtica moderna, després de l’extermini dels hereros de Namíbia. De fet, és el segon cas més estudiat de la història, després de l’holocaust jueu. Es calcula que hi podria haver hagut un milió i mig de morts i un milió més d’exiliats en el que es coneix com la diàspora armènia. El reconeixement polític dels fets ha estat desigual i tortuós. 

En l'actualitat, Turquia nega oficialment l'existència històrica del genocidi, i atribueix les morts i les deportacions al context confús de la Primera Guerra Mundial. En canvi, tant les Nacions Unides com la Unió Europea reconeixen plenament la naturalesa genocida dels fets.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.