Equilibris a l’avinguda Meritxell

La dansa ha protagonitzat la jornada d'aquest dissabte del Classicand amb la Yoann Bourgeois Art Company

Comentaris

Una imatge de l'espectacle d'aquest dissabte.
Una imatge de l'espectacle d'aquest dissabte. CLASSICAND

La dansa ha protagonitzat la jornada d'aquest dissabte del Classicand, amb permís de la pluja. La Yoann Bourgeois Art Company ha fet una representació de 'Touch', a la cruïlla de l'avinguda Meritxell i el carrer Bonaventura Riberaygua.

 

Yoann Bourgeois és un artista reconegut internacionalment. Ha arribat a Andorra i la pluja ha permès que oferís la primera de les seves actuacions programades al carrer en aquest dissabte i en el marc del Classicand. Del 2016 al 2022, ha estat director del Centre Coreogràfic Nacional de Grenoble (CCN2), i s’ha convertit en el primer artista de circ a dirigir una institució nacional dedicada a l’art coreogràfic. 

Format en les arts del circ i la dansa a Châlons-en-Champagne, va estar a la companyia de dansa de Maguy Marin i ha creat peces que exploren els conceptes de gravetat, equilibri i punt de suspensió, el moment en què un objecte llançat a l'aire arriba al punt més alt de la paràbola abans no comenci a caure, que ha estat el focus d'algunes de les seves creacions escèniques.

Barcelona el va descobrir durant el Grec 2018 amb 'Minuit' però a Europa ja era conegut per 'Celui qui tombe'. 'Minuit' va ser un èxit perquè Bourgeois posava en escena sis personatges sobre una plataforma que es mou constantment, i que els sotmet a una situació d'inestabilitat que possiblement tingui molts punts en comú amb les inseguretats i els entrebancs que tothom pateix durant l'existència. Obligats a treballar en comú, a confiar els uns en els altres, aquests artistes interpreten un muntatge escènic, però sembla ben bé que ens parlin de la vida humana.  

És conegut com el 'poeta del vertigen'  La seva singular investigació es plasma en dispositius físics amplificadors de fenòmens, que permeten investigar espais extraordinàriament variats i proposar infinites variacions. Aquesta constel·lació és una recerca de vida, un procés permanent de creació que ell anomena: intents d’aproximació a un punt de suspensió. 

El diari The New Yorker el va descriure com un "acròbata del nou circ" , i Wesley Morris, al The New York Times, el va qualificar de "dramaturg de la física".

 

Comentaris

Trending