¿Com és que es van cremar tants diners al forn incinerador? Apapma pretén “fer net”

  • El col·lectiu ecologista fa pública la denúncia contra persona desconeguda que té com a objectiu que s’aclareixin les múltiples irregularitats que va envoltar la construcció del centre de residus
  • Ctrasa va rebre, d’entrada, 135 milions d’euros de subvenció pública mentre accionistes privats de la societat s’autoadjudicaven després treballs per un cost quinze cops superior a l’invertit
  • Quan ja se sabia que hi havia un sobrecost que es va fer ‘menjar’ a l’Estat tot i ser el contracte ‘claus en mà’, una auditoria va concloure que el valor de les accions no s’havia depreciat
  • Amb aquell informe sota la mà, els socis andorrans van desprendre’s dels títols i van tocar pirandó abans que es comencés a mirar res; els governs de l’època mai van denunciar res
  • Des d’una llei feta a mida per iniciar tot el procés a pagaments injustificats a proveïdors passant per un contracte de prestació de serveis fictici, tot el procés fa una flaire suposadament corrupta
Una de les dues batllies especialitzades en delictes econòmics haurà d’analitzar la denúncia presentada per l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient (Apapma) pel desgavell ocorregut amb la construcció del centre de tractament de residus (Ctrasa). La denúncia es basa en un informe molt exhaustiu que l’auditora internacional KPMG va elaborar el 2010 a petició del Govern del PS. I que el Govern de DA es va negar a lliurar al col·lectiu ecologista fins que els tribunals van ordenar que es fes l’entrega perquè Apapma era un actor social amb interessos legítims relacionats amb el forn incinerador. Per tant, també en la seva construcció. La denúncia que es va interposar la setmana passada i l’entitat ha fet pública aquest dijous només es refereix a algunes de les irregularitats que podrien ser delictives. I tot i ser només un resum resumit dibuixa un panorama de corrupteles. I això essent generosos. Serà la Justícia qui ho haurà de decidir. Però vaja, des d’una llei ad hoc que va aprovar el Consell General el 2002 i que feia que l’Estat atorgués una subvenció de més de 135 milions d’euros a una societat que només controlava en un 20% l’administració però que es regia per les normes de dret privat. Per tant, empresaris que es constituïen en accionistes de la mateixa societat (Ctrasa) invertint tot just mig milió d’euros en l’esmentada societat aprovaven adjudicacions de treballs -d’obra, comptables… el que fos- que multiplicava per set, per deu o per quinze l’aportació accionarial. Comitès de control de la despesa que, segons la denúncia, no eren res més que “òrgans titella”. Un contracte d’obra ‘claus en mà’ que fixava un preu del centre de residus de poc menys de 44 milions d’euros que va acabar incrementant-se en més d’un 50% (és a dir, més de 22 milions) en aplicació de clàusules irrisòries… El Govern de l’època (de Marc Forné a Albert Pintat), que tenint presència en l’òrgan de gestió de la societat, no badava boca i si alguna cosa deia se l’acabava empassant. “Malgrat existir una clara desviació, el Govern ni impugna les actes, ni efectua cap investigació (ni profunda, ni superficial), ni denuncia els fets, ni fa absolutament res” per tal de descobrir què caram passa, descriu el text entrat a la Batllia per Apapma. Més de 2,3 milions d’euros de suposats pagaments a proveïdors entre els anys 2006 i 2007 que quan KPMG va demanar d’acreditar-los, no van tenir cap mena de resposta documental. Regularitzacions tributàries, van obtenir per resposta. És clar que llavors, el marc fiscal era el que era. De regularitzar, per tant, ben poca cosa.

la denúncia

I quan ja era evident el sobrecost de més de 22 milions que també es va fer assumir a l’Estat, evidentment, es va encarregar una auditoria a una firma que, per ara, no se sap quina és, que va concloure que el valor de les accions de la companyia restava inalterable. És a dir, com al primer dia, valien 6.579,40. I així va ser com les empreses andorranes (EMPUB, TPA, Vallsegur, Tecno-Energia, Treballs Públics Armengol…) van anar marxant de la societat. Cobrant fins al darrer cèntim d’euro per cadascuna de les accions que, al final, i majoritàriament a través de FEDA, va acabar desemborsant.  Doncs bé, KPMG va fer un càlcul que afirmava que amb tot el que havia passat allà dins, sent generosos, les accions FEDA no les hauria d’haver pagat mai a 6.500 euros i escaig. A tot estirar, 2.642,73. És a dir, pràcticament una tercera part. I encara quan les societats estrangeres Cespa (espanyola) i Novergie (francesa) van alçar el dit i més i tot perquè a ells no se’ls va respectar l’acord de compravenda d’accions -parlant finament, veient el percal elles també volien marxar al mateix preu que els socis locals de Ctrasa-, es va acabar firmant un contracte de prestació de serveis per a 20 anys en virtut del qual les dues firmes havien de rebre 355.000 euros anuals. Però encara no és tot. KPMG, com recull la denúncia, va concloure que l’esmentat contracte era “fictici i irreal” i que s’havia de tenir com que “mai no s’ha dut a terme i que té com a únic objectiu remunerar aquests dos socis per la pèrdua de rendibilitat de les seves accions degut al sobrecost de l’obra”. En fi, un despropòsit de magnitud gegantina rere el qual Apapma considera que hi pot haver la comissió de múltiples delictes. Delictes contra l’activitat mercantil de les empreses, de prevaricació en la funció pública, de concussió, de corrupció i tràfic d’influències, de malbaratament de cabals públics, d’abusos en l’exercici de la funció pública i de falsedat documental. L’entitat ha decidit fer una denúncia i no una querella perquè no volia assenyalar ningú com a presumpte responsable de tot plegat. Formalment, perquè dels informes d’auditoria no es pot desprendre amb claredat qui seria el responsable o responsables dels suposats delictes. Haurà de ser la Justícia, si ho creu oportú, qui ho digui. Qui assenyali. En tot cas, Apapma té clar que vol que “es faci net” i s’aclareixi d’una vegada per sempre com és que es van cremar tants diners al forn.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.