La tradició de molts caçadors andorrans els porta a anar a vedats espanyols. Però enguany no ho han pogut fer. D’aquí que s’hagi denotat una activitat cinegètica al país molt més notable però de difícil quantificació, segons que ha reconegut Teixidó. Caldrà veure en èpoques següents l’efecte que ha tingut aquesta activitat en les espècies regulables. No obstant, fer el seguiment de muflons i especialment dels senglars és altament complicat.
De moment, els porcs fer, aquests primers mesos de l’any, han causat els mateixos danys en conreus que els anys precedents. O, almenys, els banders han rebut les mateixes denúncies i han fet les mateixes verificacions: una trentena. Cada any es reben un centenar llarg d’incidències. Per mirar de solucionar aquestes situacions, els banders promouen -potenciant-les, regulant-les- batudes administratives, ja sigui individuals o grupals.
Aquesta és la fórmula que es considera més idònia per regular l’espècie ‘forçadament’, és a dir, amb l’acció humana, i mirar de rebaixar els danys a les zones de conreu. També s’autoritzen de manera puntual tirs nocturns quan no es poden fer batudes o quan aquestes no són suficients. I encara els banders han de procedir d’altres maneres en indrets on no es pot tirar o quan, com els darrers dies en motiu de la Cimera, la caça hi està prohibida: en aquestes ocasions cal procedir a engabiar els animals i traslladar-los a zones on no puguin fer mal.
Comentaris (2)