Cinca: "L'únic que he fet malament és ser ministre de Finances quan esclata la crisi de BPA"

Cinca: \"L\'únic que he fet malament és ser ministre de Finances quan esclata la crisi de BPA\"
Cinca: \"L\'únic que he fet malament és ser ministre de Finances quan esclata la crisi de BPA\"

El ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, ha defensat a pany i forrellat la seva actuació al capdavant d’Orfund i ha assegurat que les activitats d’aquest grup empresarial se cenyia “a l’absoluta legalitat”. Ha assegurat desconèixer qui era Sekou Fofana més enllà de ser el posseïdor de les autoritzacions per explotar una mina de metalls preciosos i ha justificat sense entrar en massa detalls l’aparició d’un document signat per Charles Taylor amb el fet que en tots els països els permisos els acaben expedint les autoritats dels mateixos però això no vol dir que hi hagués tingut mai cap relació. 

El portaveu governamental ha admès que ha pensat dimitir però que si ho fes faria “un flac favor al país”. I ha explicat que està “tranquil”. Cinca ha fet totes aquestes manifestacions en el marc d’una entrevista en el programa ‘La Rèplica’ d’Andorra Televisió. Inicialment, l’interviu tenia com a objecte tractar la posada en marxa de Vall Banc. S’ha aprofitat per parlar de la qüestió sobre la qual, s’ha dit al programa, tota la ciutadania parla. No obstant, cap mitjà tradicional del país no se n’ha fet ressò. I sobre el banc pont i tot el ‘cas BPA’ ha explicat que s’ha sabut “resoldre un crisi molt greu”.

L’entrevista es feia el mateix dia que el digital espanyol OK Diario publicava que l’avui responsable ministerial de les Finances andorranes hauria transportat ell personalment més dels onze lingots que ja havien transcendit el setembre del 1998. Alhora, el mitjà electrònic en qüestió ressaltava, també, que de l’or importat de Costa d’Ivori una part important ja no hauria arribat a entrar mai al Principat. Que s’hauria ‘distret’ abans. I que la ‘desviació’ d’or hauria suposat, a nivell monetari, més de cinc milions d’euros. Qui va ser director general del grup suposadament afinador i refinador d’or ha negat, però, que fos certa la distracció denunciada per OK Diario.

Cinca ha explicat que el Grup Orfund era un conglomerat empresarial petit on “tothom feia una mica de tot”. L’ara ministre se centrava en “l’aspecte financer i comptable” i l’“estructuració de l’empresa”. “Al final, acabes fent una mica de tot”, ha reiterat el titular de Finances, usant una argumentació que ja havia emprat amb anterioritat durant una roda de premsa. Cinca ha explicat que tenia un 10% de l’empresa, “un percentatge minoritari”, però no pas des del principi. Si no que hi va entrar amb posterioritat a què fos fundada per altres persones i quan va deixar de treballar al grup també va deprendre’s de les accions.

El portaveu governamental ha negat que les activitats dutes a terme per Orfund fossin il·lícites. Cinca ha manifestat que el de l’empresa inicialment ubicada a la Massana i després a Ordino “era un projecte novedós a Andorra, no a altres llocs”. I que l’activitat es regia sota “uns paràmetres d’absoluta legalitat”. Calia tenir “matèria primera”, que era l’or en brut. I “si en vols tenir, has d’anar a on n’hi ha”, ha remarcat. Cinca ha explicat que els negocis d’importació es van iniciar a Mali per seguir després a Costa d’Ivori i Libèria. El principal responsable del ministeri de Finances ha explicat que si l’empresa no va acabar de funcionar és perquè “no es van tancar poques vendes”. “Aquesta és la raó per la qual el projecte no va acabar de reeixir”, perquè “no vam aconseguir mai tenir una continuïtat en les importacions”. 

Cinca entén tot l’entramat d’Orfund ha quedat ara al descobert perquè “sóc ara ministre”. El màxim responsable de les finances de l’Estat ha recordat que l’empresa “ja ni existeix” i, per tant, “no hi ha ningú que en pugui defensar l’activitat”. Per tant, “és difícil des de la veracitat absoluta demostrar quina era l’activitat”. Cinca ha recordat que “fa setze anys que vaig deixar” Orfund i que durant la seva existència “no hi va haver cap sospita que es fes res malament” i que “mai ningú no la va posar en qüestió”. Ara, lamenta, “hi ha un interès sobtat per parlar-ne en un moment determinat, concret”. Per a Cinca, “el nexe és evident” amb el ‘cas BPA’ i, més, “quan veus aquestes notícies” on “tot és intentar coincidir dues realitats” que al seu parer no són comparables però tampoc negables: l’activitat d’Orfund en uns països concrets i que en aquells països hi haguessin règims dictatorials. “Que els dos fets siguin contemporanis no els vincula”, ha manifestat. 

'Diamants de sang'

Quan se li ha posat sobre la taula la qüestió dels ‘diamants de sang’ ha mirat d’evitar el tema i ha explicat que a través de la petita estructura que tenien muntada a Monròvia  “es comprava als productors propers i s’exportava a Anvers” i que Orfund va tenir un contracte entre l’empresa de Monròvia i la belga per fer el transport. L’entramat empresarial de capital majoritàriament andorrà també hauria sigut partícip d’alguna petita explotació. “Venien d’aquestes petites produccions; es compraven els diamants, es feia la paperassa per fer l’explotació i s’exportaven a Bèlgica”, ha explicat el ministre. Sobre la vinculació amb el dictador Charles Taylor s’ha mostrat com sorprès per les vinculacions que s’hi fan. “No hi veig el lligam”, ha dit abans de desenvolupar la seva argumentació: “Les autoritats t’han de donar l’autorització” però això no vol dir que hi hagués relació. I ho ha pretès comparar amb Andorra, quan per a certs permisos cal la firma del ministre de torn i del ram. “És normal” acabar mantenint contactes amb aquestes autoritats, ha dit tot garantint que ell no n’hi va tenir cap de directa, amb Taylor.

“Jo estic tranquil de la meva activitat, de la meva trajectòria professional, del que vaig fer i del que he fet posteriorment”, ha afirmat alhora que ha lamentat que “es taqui l’activitat pel context del país d’on venia la mercaderia”. I ha volgut desmarcar-se, ell i l’empresa per a la qual treballava, del que feia el govern del país africà amb els diners que percebessin pels impostos abonats (en relació al possible finançament de compra d’armes). Cinca ha reconegut que “no és fàcil pair tot això”, però no obstant això “tothom em coneix; he pogut fer coses millors i coses pitjors però sempre dins l’àmbit de la legalitat”. Al seu entendre, “es tracta de generar un entorn, una nebulosa; hi ha una voluntat de crear una cortina de fum entorn d’una de les crisis més greus que ha patit aquest país”. De coses mal fetes, ha explicat el responsable governamental “només n’he fet una: ser ministre de Finances en el moment que esclata la crisi més important dels darrers 40 anys”. I, “segon gran error, haver fet el que em tocava fer”. 

Cinca ha explicat que ha posat la qüestió en mans d’advocats però que “s’ha d’estudiar bé” però té clar que “vull que s’interposin querelles”. El ministre ha vingut a dir dir que qualsevol acció jurídica “s’ha d’articular bé perquè tingui la màxima força possible” sense que li tregui el son que els tribunals li donin o no la raó. “Poc m’importa el resultat de la querella; el que vull és que quedi clar que es vol embrutar el meu nom per desestabilitzar el Govern d’Andorra”. En aquesta línia, ha dit, una vegada “hagi caigut Cinca, s’anirà a per un altre”. Però tornant a vincular el seu cas amb el ‘cas BPA’, ha afirmat que la presumpta estratègia que s’estaria seguint “és absurda” ja que les decisions que afecten el banc intervingut corresponen a la Justícia i totes les accions legals que s’havien d’emprendre “ja estan en curs”.

Durant l’entrevista s’ha esplaiat força sobre la qüestió d’Orfund. Així, també ha explicat que “s’ha publicat molta documentació que jo ni conec. Si algú s’ha preocupat de fer-los-hi arribar, és que existeix", ha afirmant reconeixent la veracitat de tots els documents que han anat apareixent a diferents mitjans espanyols. També ha destacat Cinca que els avantatges (en relació al fet que Taylor exemptés de pagar impostos a una de les filials d’Orfund, Blue Stone) que s’atorgaven a l’empresa “es donaven a tothom que estigués interessant a invertir al país”, una manera de fer que, ha apuntat, “tots els Estats encara utilitzen”. Per a Cinca, “la qüestió no és tan si els documents són o no real sinó les conclusions que se’n volen treure”. 

Sobre el pagament a un suposat senyor de la guerra, en relació al president de DiAndorra i home de confiança del conglomerat andorrà a Libèria, el seguidor de Charles Taylor i posteriorment opositor Sekou Fofana, ha afirmat que “per a Orfund no ho era; sabíem que tenia una petita explotació minera i una activitat absolutament normal”. La transacció que fins ara ha aparegut a la llum pública i que vincula Cinca directament amb Fofana es va fer, ha assegura, per Western Union, justament “per transparència”, perquè tot es registrava amb transferència bancària o amb aquest sistema. 

El titular de Finances ha comentat també en el transcurs del programa que és “absolutament conscient” que està sent “investigat a tort i a dret” per buscar-li temes que li puguin fer mal. I en aquest marc ha deixat entreveure que antics empleats d’Orfund han rebut trucades i ofertes per passar documentació. Cinca ha “pensat en dimitir, però no pel que estan dient sinó perquè des de la vessant personal es fa dur de portar”. I ha manifestat que “és la gent propera la que em diu que ni parlar-ne”. I ha afirmat que el “suport del cap de Govern i de tot l’equip em quedarà per tota la vida”.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.