Cinca considera "injust voler jutjar avui amb regles i visió d'avui fets del passat"

El ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, considera que és “injust voler jutjar avui amb regles i visió d’avui fets del passat. Això ens està passant sovint a Andorra”. Cinca manté aquest principi arran de les reflexions i, sovint també, de les crítiques que està rebent des de dimarts, quan va reconèixer que durant un tram del 1999 i el 2000 havia estat apoderat d’una societat panamenya lligada al Grup Orfund, del qual era director general.

Cinca, gran amant de les xarxes socials, força actiu tant a Facebook com a Twitter, ha compartit una reflexió amb altres internautes que mantenien una conversa arran de l’aportació d’alguns ‘facebookers’ del Principat. L’ara ministre afirma escriu en el marc de la seva reflexió que “sap greu i genera certa impotència que al nostre país se'l vulgui jutjar en base a les percepcions i regles d'ara, per coses i pràctiques de fa molts anys; en lloc de valorar el que s'ha fet des de fa uns anys per adaptar-se als estàndards internacionals”. 

Cinca ho diu en defensa pròpia, però obvia, però, com han recordat diverses persones encausades en el marc del ‘cas BPA’ que bona part de les acusacions que s’estan fent es basen en jutjar amb els paràmetres actuals pràctiques de fa uns quants anys. O que la revisió de comptes i clients del banc intervingut, que com a mínim ha tirat enrere set anys, l’ha dut a terme PricewaterhouseCoopers aplicant criteris que res no tenen a veure amb la normativa vigent en cada moment al Principat.

El portaveu governamental es reitera en les explicacions ja donades fins ara. I en afirmar que el dia de la ‘confessió’ va donar les dades que ell creia fonamentals atès que la societat Mariette Holdings Inc. era una societat d’accions al portador i, per tant, allò essencial era qui ostentava l’apoderament, ja que les accions podien anar canviant de tenidor i en canvi l’apoderat era qui donava les directrius i no variava de forma unilateral i pràcticament instantània com sí que pot passar amb la possessió dels títols.

Sense fer cap referència explícita a l’activitat que duia a terme en el marc d’Orfund -de fet, ni tan sols Cinca ha reconegut que era aquesta l’empresa per a la qual treballava en l’època que va ser apoderat de Mariette-, el ministre sí que deixa clar al tram final de la seva reflexió que no ha fet mai res mal fet. “Estigueu ben tranquils; no vaig cometre cap acte il·lícit llavors ni ara. I procuraré, amb tots els defectes, seguir actuant correctament, sabent que em puc equivocar i estant disposat a discutir-ho i rectificar.”

La reflexió

El contingut íntegre de la reflexió compartida a través del mur d’un dels seus amics de Facebook és el següent:

“Hola a tots!! Em permeto intervenir en aquesta conversa informal en primer lloc per agrair-vos el to dels vostres comentaris, us conec a casi tots i teniu la virtut de dir el que penseu de cara, sense ofendre ningú i raonadament. (Cansa la proliferació a les xarxes de mal educats ignorants camuflats en l'anonimat).

En segon lloc per agrair-li al Juli la seva reflexió inicial. Molt més enllà del meu cas, crec que és important el que diu sobre lo injust que és voler jutjar avui amb regles i visió d'avui, fets del passat. Això ens està passant sovint a Andorra. Els darrers anys el món s'ha accelerat en molts aspectes. La crisi hi ha contribuït. Conceptes com la transparència en matèria fiscal, la cooperació internacional o la percepció i el mateix concepte  del blanqueig eren molt diferent els anys 70 o 80 que els anys 90, i els 90 molt diferents del que són ara. De fet molts d'aquests conceptes fa 20 anys no estaven ni regulats. Per això sap greu i genera certa impotència que al nostre país se'l vulgui jutjar en base a les percepcions i regles d'ara, per coses i pràctiques de fa molts anys; en lloc de valorar el que s'ha fet des de fa uns anys per adaptar-se als estàndards internacionals. El passat no el podrem canviar i, per tant, per més que fem, per més que modifiquem les nostres lleis  i refermen el nostre compromís amb la transparència, tens la sensació que hi ha qui només ens vol retreure el passat, vist des del present.

En tercer lloc per comentar el que dieu en relació a la meva vinculació a una societat panamenya a finals dels 90 i principis dels 2000. Entenc i comparteixo la idea que s'ha de ser exigent amb els governants i que aquests han de ser exquisits en el compliment de la llei, i no únicament mentre exerceixen el seu càrrec. Però no crec que això es pugui posar en dubte en el meu cas pel fet d'haver estat apoderat d'una societat panamenya fa 16 anys. Ser-ho era legal i sent-ho no incomplia cap llei ni obligació. Tinc la sensació que una cosa bona com és l'accés a la informació, en ser massiva i indiscriminada, juntament amb la immediatesa de les xarxes socials ens fa perdre ponderació, reflexió i capacitat de discernir. El fet que hi hagi persones -que n'hi han- que fan un mal ús d'una societat panamenya no vol dir que ho faci tothom, igual que el fet de tenir una arma no et converteix en un assassí. El Claude deia que sent jo el ministre de finances (el que col·lecta els impostos) he de ser especialment curós sent Panamà un paradís fiscal, i és especialment cert des de l'any 2012, però l'any 2000 a Andorra no hi havia impostos -de fet en aquell moment tenia poc sentit per un resident a Andorra referir-se a una panamenya com a una societat off-shore-. Però si hagués hagut impostos tampoc s'hauria de concloure d'entrada que qui sent resident a Andorra tingués una societat panamenya era un defraudador, primer s'hauria hagut de validar si havia complert amb les seves obligacions fiscals o de la naturalesa que fos.

Alguns dieu que cal tenir tots els elements per pronunciar-vos. Seria discutible si no havent fet cap activitat il·lícita m'he de justificar del que vaig fer fa 16 anys en l'àmbit de la meva vida professional o privada, en un moment que no tenia cap responsabilitat pública. Però sense entrar en aquesta discussió, i vist que no fer-ho encara hauria inflat més el globus, vaig decidir explicar-ho per evitar especulacions. Arribats en aquest punt entra en joc la realitat perversa de la política. Ho expliquis com ho expliquis mai serà suficient i satisfactori, i sempre hi haurà qui en voldrà treure partit. A mi em va semblar que lo important era explicar els fet rellevants: 1. vaig ser apoderat d'una societat panamenya entre l'abril del 99 i el juny del 2000; 2. aquesta societat en aquest període no va ser operativa; 3. la societat es va dissoldre abans de l'any 2012 (de fet no crec que tingui cap importància si ho va ser l'any 2002 o el 2005). Volent ser autocrític probablement vaig cometre un error, que no crec que posi en dubte l'exercici de transparència, pensant que tothom entenia el funcionament d'una societat d'accions al portador. En aquest tipus de societats la figura clau en la seva operativa és l'apoderat, que és qui pot fer actuar la societat. Per això vaig voler deixar clar quan ho vaig ser, i en quin període. Per contra no vaig parlar d'accionistes, perquè sent una societat al portador està clar que no té accionistes segons el concepte que ho entenem aquí. És a dir, mentre les accions les va tenir la societat andorrana per la qual vaig treballar, aquesta era l'accionista igual que si les hagués passat a algú altre, aquest hauria passat a ser-ho, tot i que la capacitat d'operar l'hauria continuat tenint l'apoderat. Per això no em va sembla rellevant que jo vaig sol.licitar i signar la dissolució. Fent-ho em garantia que ja que l'empresa andorrana ja no la volia tenir més, no podria fer-la servir ningú més i evitar així ensurts futurs.

Bé, si heu arribat fins aquí no us vull cansar més. Podrem discrepar sobre moltes coses, podeu compartir o no les meves decisions i actuacions com a ministre o les del propi Govern. Però estigueu ben tranquils no vaig cometre cap acte il·lícit llavors ni ara. I procuraré, amb tots els defectes, seguir actuant correctament, sabent que em puc equivocar i estant disposat a discutir-ho i rectificar.

Gràcies novament. Salut.”