El ministeri de Salut acaba de renovar les autoritzacions que garanteixen la bona qualitat de la que és la captació d’aigua mineral, a 1.860 metres, a més altura de tot Europa. CG Andorra Waters, cal Gabatxó, vaja, pretén explotar-la, que per alguna cosa es troba dins la seva finca. La crisi de la font d’Arinsal, el 2016, va suposar una frenada en la recerca d’inversió per a un projecte que està quantificat en el doble del que falta. Si s'aconsegueix reunir el que marca el pla de negoci, la idea és poder embotellar aigua de primer nivell. Premium.
La possibilitat que Ransol acabi sent seu d’una embotelladora d’aigua, d’aigua de qualitat per ser més exactes, depèn de vuit milions d’euros. Són els diners que li fan falta a Casa Gabatxó per poder posar en marxa la planta que donaria encara més vida a la captació d’aigua mineral que hi ha a més alçada a tot Europa. Vuit milions són la meitat del que fixa el pla de negoci establert per la societat CG Andorra Waters. Però és que la societat, cal Gabatxó, no se la vol jugar ni poc ni gens. “Si no aconseguim el cent per cent del que necessitem ja no sortirem; ens volem posar en marxa amb garanties d’èxit”, explica Marc Casal, promotor de la iniciativa i que treballa amb professionals francesos i catalans. Cinc persones a més d’ell que s’identifiquen totalment amb el projecte.
La societat canillenca acaba de renovar les autoritzacions sanitàries necessàries. El pou, a 48 metres de fondària, ha passat tots els controls amb nota. I no era fàcil. Salut s’ho ha mirat fil per randa en un marc de “molt bones relacions”. La segona crisi de la font d’Arinsal, la del 2016, ha fet molt mal. Casal ho té molt clar. Fa anys, des del 2012 com a mínim, que estan rere del projecte. El primer pla de negoci establia la inversió necessària en tretze milions. Les correccions posteriors l’han elevat a setze. Ara mateix disposen de la meitat del que cal. La recerca de finançament va patir una frenada brutal arran de la contaminació de l’aqüífer arinsalenc. “Parlar d’aigua i d’Andorra era un impossible.” Per això a Ransol no tenen pressa. Volen fer les coses bé. Més que bé, s’hi poden. El seu repte és comercialitzar aigua premium. De qualitat suprema. No tenen pressa però tampoc no pensen renovar de forma indefinida les llicències. Cada cinc anys toca superar exàmens. “No arrencarem si no és en condicions òptimes”, insisteix Marc Casal. I amb “totes les certificacions per poder vendre arreu del món”.
El projecte està plenament definit i dimensionat. Casa Gabatxó encara no té nom comercial formalment triat per posar al mercat les futures ampolles de la ‘seva’ aigua. Però sí te molt clar com seran aquestes ampolles. De PET o de vidre. Botelles o garrafes. I de diverses mides. La maquinària que s’utilitzaria serà d’allò més avançada tecnològicament parlant. De fet, el sector de l’embotellament d’aigua evoluciona de forma constant i molt ràpida. I fins i tot les plantes més arrelades, de més tradició, estan afrontant importants inversions per renovar-se. Més encara si és el cas, com és de Ransol, de voler posar al mercat un producte d’alta gamma. Amb un pou sense fi -els estudis hidrològics indiquen que no s’hauria d’esgotar mai i a 1.860 metres d’altura-, la planta podria començar donant feina a vuit o deu persones i si aconseguís assolir el màxim rendiment podria emplear-ne un parell de dotzenes.
De moment, la feina de Marc Casal i els seus companys d’aventura és buscar els diners. Vuit milions d’euros com si res. Si per casualitat els du a la butxaca, potser pot esdevenir soci d’una embotelladora d’aigua a Ransol. I si no els té, potser algun dia per tres o quatre euros podrà degustar uns quants glops de l’aigua, premium, de cal Gabatxó.
Comentaris