Banca Privada d’Andorra (BPA) va emetre una declaració de sospita l’agost del 2013 contra l’expresident de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) Ricardo Teixeira. Uns mesos abans havia esdevingut client de l’entitat, després que Andbank se’n desempallegués quan es van iniciar els primers rumors sobre la presumpta vinculació del dirigent futbolista amb la suposada corrupció existent a la FIFA. Teixeira seria una de les persones que s’estaria investigant al Principat arran d’una comissió rogatòria enviada pels Estats Units. Fa unes setmanes, a partir d’una informació del rotatiu brasiler O Estado, va transcendir que la fiscalia andorrana tenia intenció de sol·licitar la col·laboració de la seva homònima del Brasil, la procuradoria general.
Teixeira, vinculat a l’expresident de l’FC Barcelona Sandro Rosell, va convertir-se en client d’Andbank molt abans que l’exdirigent blaugrana ho fos. Els vincles tenien a veure amb la participació de Rosell en diverses empreses que gestionaven drets d’imatges. L’expresident de la CBF, via Rosell, també va establir certs lligams amb el gestor Joan Besolí -conseller de Finances el mandat 2012-2015 al comú de Sant Julià-, els moviments del qual presumptament també estarien sent analitzats per la fiscalia andorrana en el marc de la suposada extensió del ‘FIFAgate’ a Andorra. Va ser a través de la gestoria de Besolí -Comptagest, de la qual també era soci Rossell- que es va tramitar la residència passiva de Teixeira.
Molt abans que el brasiler es volgués establir a Andorra, l’home ja tenia diners a l’entitat basada al centre de negoci d’Escaldes. Just quan al Brasil Dilma Roussef va començar una creuada contra la corrupció i no es va voler estalviar ningú -i ningú volia dir perseguir dos homes aparentment intocables en aquell país com Joao Havelange i qui havia estat el seu gendre, el citat Teixeira-, Andbank va veure que li podrien anar maldades tenint un client com l’exdirigent futbolístic brasiler. Així que el va convidar a cancel·lar el compte. Com que l’home es feia el mandra, finalment el banc dels Cerqueda i els Ribas li van posar presumptament sobre el taulell i en metàl·lic els 4,7 milions (valor en euros) que tenia al compte. I el van convidar a espavilar-se.
Després de fer-se pregar, i sempre segons les fonts financeres consultades, se li va autoritzar d’obrir un compte amb una quantitat de diners simbòlica al qual s’hi va associar una caixa forta on es guardarien els diners en metàl·lic que, íntegrament, havien figurat anteriorment al compte. Teixeira va començar després a veure on podia traspassar degudament els diners i, alhora, sabent-se perseguit per les autoritats judicials del seu país, va decidir mirar d’establir-se legalment al Principat. D’aquí que l’estiu del 2012 comença un procés que es concreta el setembre amb la petició a Immigració de la residència passiva que li tramita Comptagest.
Acudeix a BPA per analitzar la viabilitat que li recepcionin els diners en metàl·lic que tenia a la caixa forta d’Andbank i després de la consegüent anàlisi s’acorda, segons les fonts, que sols se li autoritzarà obrir un compte limitat a les quantitats necessàries per fer front a les obligacions que li imposava la residència passiva. Això és, un desemborsament de 400.000 euros. L’home hauria manifestat la intenció d’adquirir un immoble -segons les fonts, finalment compraria un habitatge a Juberri, a Sant Julià. En conseqüència, se li obre un compte a Teixeira a BPA que mai no podrà superar el mig milió d’euros i els moviments dels quals només podran anar lligats a l’adquisició de l’immoble i a les despeses que aquest li generi.
La demanda de Teixeira supera els filtres necessaris -i se suposa, per tant, que entre altres la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIFAND) dirigida per Carles Fiñana també hi dóna l’acord- i el dirigent esportiu brasiler obté a mitjan novembre del 2012 la residència passiva al Principat. Al cap de poc temps, i quan esclata internacionalment l’escàndol de la FIFA acaba transcendint la situació de Teixeira. Això porta els dirigents de BPA, l’estiu del 2013, a fer la declaració de sospita per, segons les fonts, “curar-nos en salut i informar degudament les autoritats per si tenen a bé emprendre qualsevol acció”. Teixeira ja no sol·licitarà la renovació del permís de residència passiva. Tampoc no li hauria estat concedida. Els encarregats de fer el seguiment d’aquesta mena d’autoritzacions tenien clar que l’home no havia estat els dies necessaris que havia de passar al país per poder gaudir d’aquest permís i, en conseqüència, se li va revocar.
Comentaris