Besolí carrega contra la jutgessa Carmen Lamela: “va dir que l’accident del meu fill no devia ser tan greu”

Sandro Rosell explica que l’empresari lauredià va ser clau per no acceptar un pacte amb la fiscalia mitjançant el qual tots dos s’haguessin declarat culpables

Besolí escolta Rosell durant l'entrevista.
Besolí escolta Rosell durant l'entrevista.

Joan Besolí ha trencat el seu silenci. Ho ha fet criticant la justícia espanyola, i en especial la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, que li va denegar fins en tres ocasions poder sortir de Soto del Real per visitar al seu fill, que poc abans de la seva entrada a presó havia patit un accident que li va provocar una greu lesió medul·lar. “Va dir que no devia ser tan greu perquè no l’anava a veure molt”, ha denunciat. A la vegada, també ha remarcat que tant ell com Sandro Rosell van descartar sempre arribar a cap pacte per declarar-se culpables perquè “no havíem fet res i teníem el convenciment que no ens podien fer res”.

Besolí ha participat en l’entrevista concedida pel seu amic i soci al programa ‘Lo de Evole’, on s’ha repassat tot el cas que els va portar a estar 643 en situació de presó preventiva fins que van ser absolts. Dies abans de l’operació de la Guàrdia Civil que va suposar la seva detenció, la família ja havia rebut un cop duríssim. “El 28 d’abril del 2017 el meu fill va tenir un accident a una hípica. Li va caure una bala de palla i el va deixar amb una lesió medul·lar severa”, ha recordat l’empresari.

Ja a presó, la seva defensa “va demanar fins a tres cops poder sortir per anar-lo a veure”. Totes tres van ser denegades. Besolí ha relatat que hi havia “un informe de la Guàrdia Civil que deia que no era tan greu perquè els dies que vaig estar a Barcelona només anava a veure’l a les tardes”. Sobre aquest punt, qui fou conseller del comú de Sant Julià, ha volgut apuntar que al centre mèdic on es trobava el seu fill “només es podia anar a les tardes i vaig anar sempre”. Després ha lamentat que les mateixes paraules de la Benemèrita “les va emprar la jutgessa Lamela per denegar-me la llibertat”.

"La Guàrdia Civil deia en un informe que no era tan greu perquè només anava a veure'l a les tardes, que era quan es podia", ha explicat Besolí

Aquestes resolucions van provocar que “estigués vuit mesos sense veure el meu fill”. Besolí ha recordat que va haver d’esperar “fins que el metge el va autoritzar per anar a Madrid”.

L’entrevista s’ha centrat, evidentment, en la figura de Rosell. Rodada a la casa que l’expresident blaugrana té a l’Empordà, també va tenir intervencions de Besolí. En especial quan s’ha recordat que se’ls va arribar a plantejar la possibilitat de buscar un pacte amb la fiscalia per posar fi a l’empresonament.

“Quan portàvem més d’un any de presó, els meus advocats em van dir que l’única opció que teníem era arribar a un acord per declarar-nos culpables i acceptar dos anys de presó que ens permetien sortir”, ha explicat Rosell. A banda, s’havia d’assumir una multa de vint milions d’euros. “Em deien que així podia sortir immediatament i que ells i la meva família estaven d’acord”, ha apuntat. Tot i això, “els hi vaig dir que no”.

Encara faltava, però, una darrera conversa per refermar aquesta postura: la que va mantenir amb Besolí. “Vaig anar a la cel·la i li vaig dir a Joan que havia pres aquesta decisió i que l’única persona que me la podia fer canviar era ell perquè el gran problema el tenia ell amb el seu fill des que va tenir l’accident”, ha relatat. Llavors, “em va dir: Sandro si tu aguantes, jo aguanto”. Rosell ha deixat clar que “això li hauré d’agrair tota la vida”, ja que “si m’hagués dit que sí, hauríem acceptat el pacte i ara jo seria un delinqüent, havent mentit; però davant de tot el món ho seria”.

Sobre aquest punt, l’empresari andorrà ha afirmat que “en cap moment m’ho vaig plantejar”. En aquest sentit, ha indicat que “en Sandro, des del primer moment, tenia el convenciment que no ens podien fer res perquè no havíem fet res”.



Empresa a Andorra però els impostos pagats a Espanya

Durant l’entrevista, Sandro Rosell no ha negat que un dels fets que el va decidir a posar la seva empresa a Andorra va ser, inicialment, la possibilitat de pagar menys impostos. “En tenir un negoci internacional vaig decidir obrir-lo allà perquè vaig pensar que, segons com anés l’empresa, ja repartiria o no dividends”, ha indicat, tot recordant que la tributació s’havia de fer únicament en el cas de distribuir beneficis. Finalment, però, “els vam pagar”. A més, ha recordat que “quan em vaig presentar al Barça ho vaig declarar tot perquè em van dir que quan fos president anirien per mi”.

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.