- Concebuda a finals de la dècada del 1980 i principi del 1990 quan havia de promoure a Arinsal un complex residencial i hoteler, finalment la societat ha finalitzat la seva funció
- Formalment, la voluntat de dissoldre la firma es va prendre a principi d'aquest any, quan la promoció social Ribasol Ski Park ja estava acabada, però no es va acordar fins el 30 de juny
- L'empresa per la qual han passat 'personatges' com De la Rosa, Vilarrubí o Prado y Colón de Carvajal, juntament amb diversos empresaris del país, havia aparegut lligada al 'cas Pujol' fa pocs dies
Astra SA, la societat establerta a la Massana que a l’inici de la dècada del 1990 pretenia construir un complex hoteler a Arinsal i que ha acabat fent una promoció de tipus social, desapareix. Es liquida. Pocs dies després que transcendís un informe de la Unitat de delictes econòmics i fiscals (Udef) de la policia espanyola que analitzava moviments econòmics que acabaven lligant, ni que fos de retruc, la societat, o alguns dels seus membres, amb el ‘cas Pujol’, Astra entra en liquidació. Diverses fonts han assegurat que no té res a veure una cosa amb l’altra i que l’únic que passa és que havent arribat al terme del seu objectiu, a la societat no li queda més remei que dissoldre’s.
Efectivament, Astra feia molt temps que estava inactiva i l’objecte social era el de promotora immobiliària. Feia gairebé tres dècades que estava constituïda, i encara que amb una variació molt notable del projecte, finalment ha conclòs el seu objectiu: promoure el que avui és el Ribasol Ski Park, que ja està parcialment habitat. Segons les fonts consultades, la decisió de dissoldre la societat ja estava pensada des de principis d’any, encara que l’acord formal no es va donar fins el passat 30 de juny. Cert que l’informe de la Udef no va transcendir amb força fins uns dies després. Però resulta que l’esmentat treball policial és del 21 de juny. Astra, és clar, hi surt de resquitllada. Lligat a l’anàlisi dels moviments de comptes de Carles Vilarrubí, empresari català, vicepresident del Barça i home de la confiança dels Pujol. De fet, Vilarrubí encara formava oficialment part de la junta de la societat com a conseller.
El BOPA publica aquest dimecres la ‘posada en marxa’ de la liquidació de la societat. Del procés se’n fa càrrec Albert Gelabert, una de les persones lligades al projecte des de l’inici, com tot un seguit d’empresaris andorrans més lligats, d’una manera o altra, al món de la construcció. Però darrera d’Astra hi ha tota una història que potser la Udef voldrà -o no- anar descabdellant en futurs informes. En tot cas, a l’entorn del projecte d’Arinsal hi ha hagut persones i personatges de molt renom. Encara fins a la seva dissolució, com a soci d’Astra hi ha aparegut Industrias del Besós. Ara poc té a veure aquesta firma amb la que era al principi, a finals dels anys de la dècada de 1980 i principi de 1990.
Llavors era coneguda com a Inbes i els dos homes forts d’aquesta societat que tenien vincles amb el Principat i amb el complex residencial i hoteler que es volia fer a Arinsal eren, sobretot, Javier de la Rosa i, també, l’esmentat Vilarrubí (i tenint també al seu entorn la figura de Manuel Prado y Colón de Carvajal, administrador dels negocis privats de l’emèrit rei Joan Carles d’Espanya i home de la seva extrema confiança). Justament, van ser els problemes judicials en el marc del ‘cas KIO’ que va tenir l’empresari català també vinculat als Pujol i a tants d’altres, que van acabar amb diverses èpoques de reclusió penitenciària, van ser els que van engegar en orris la concepció inicial del projecte. Amb De la Rosa a la presó i mitjans limitats Astra es va quedar sense recursos capitalistes en gran mesura. I així va ser com han passat anys i panys amb un esquelet de formigó plantat a Arinsal.
Després, a l’inici de l’actual dècada, vindria la recerca d’una solució que ha acabat esdevenint el Ribasol Ski Park. Astra SA arriba al final dels seus dies amb un accionariat composat que Merson International Ltd., Industrias del Besós, José Joaquín Martínez Fernández, Regeneració Verd Ecològic -que vindria a ser l’hereva de la constructora massanenca Coima, que s’acabaria venent a les germanes Koplowitz- i Eduard Sevé Ges. Aquest darrer va entrar a la societat el 2011, just quan s’iniciava el procés de ‘solució’. Lligat o no a l’informe de la Udef el final de la societat massanenca, la realitat és que el fet que transcendís aquella informació va fer anar de corcoll els històrics accionistes d’Astra. Ningú no volia rebre els esquitxos d’altres.
Comentaris