L’empresa, que es dedica en la seva major mesura a crear projectes amb components de led, havia arribat a tenir una trentena o més de treballadors. Ara, la plantilla ni tan sols arriba a una desena. No hi ha setmana que no plegui algun treballador, encara que la sagnia s’ha anat frenant perquè sols queda el pinyol dur de l’empresa. A més, i segons com, Sébastien Clément atorga noves responsabilitats els pocs que queden per mirar de tapar llocs estratègics.
El que deu en relació al personal, no només són els salaris estrictes. També deu hores extraordinàries i altres complements. I és que resulta que una de les pràctiques habituals, no pas dels darrers temps, si no de més enrere, de l’empresari quan un treballador marxa a l’estranger a fer algun muntatge és facilitar una targeta de crèdit perquè l’operari pugui abonar possibles despeses. Des de les dietes a la gasolina del vehicle amb què es traslladen fora. En més d’una ocasió, quan s’ha hagut de recórrer a dita targeta, no ha respost. I els empleats han hagut d’avançar diners propis que han acabat sent compensats molt temps després o que Arch Led encara deu.
Tampoc no podrien afrontar els treballadors amb condicions la poca feina que hores d’ara, almenys en aparença, tindria la firma. Ni tan sols no arriben els components necessaris per poder elaborar les poques pantalles que tenen encarregades. I és el peix que es mossega la cua: si no es fan pantalles l’empresari no paga i si no adquireix peces no pot fer pantalles. I és que molts dels subministradors han deixat de servir, també, pels diversos incompliments que protagonitza.
Comentaris (1)