Després del festiu de dimecres passat i una vegada ja retornat al Principat després d’unes mini-vacances, l’empresari belga Sébastien Clément va anunciar a la plantilla, via missatgeria mòbil, que els donava festa dijous i divendres. Era, sospitaven els treballadors, una forma de l’empresari de guanyar temps per capejar el temporal, vist el malestar existent a l’empresa per la manca de pagament salarial i, fins i tot, pels problemes de cobertura sanitària.
Dilluns el panorama no va canviar. I algunes de les baixes anunciades durant la setmana anterior es van consumar i els darrers dies n’hi hauria hagut més. Fins a un total de mitja dotzena en pocs dies que haurien deixat la plantilla molt minvada i amb dificultats, fins i tot, per poder tirar endavant alguns projectes. El malestar entre els treballadors havia crescut més encara en conèixer alguns d’ells que l’empresa hauria cobrat el 50% d’un nou encàrrec el mes de juny i que, tot i amb això, no s’havia abonat cap salari i tampoc hi hauria diners per adquirir material.
Aquest dimecres els treballadors seguien sense cobrar les mensualitats endarrerides mentre se’ls anunciava que hi havia un nou projecte a fabricar, això sí, amb peces sobrants i com es pugui
Les persones que han plegat aquests darrers dies -o que haurien presentat un desistiment voluntari- ho han fet, en la majoria de casos, segons les fonts consultades, amb la voluntat de portar els incompliments de l’empresari a inspecció de treball. No seria pas la primera vegada que el departament ha d’imposar sancions a Llum Creativa, que és aquest el nom oficial de la societat, per retards en el pagament de nòmines. Almenys fins aquest dimecres, Clément no havia avançat ni un euro del que deu.
Davant la inestabilitat existent, l’empresari va convocar aquest dimecres una llarga i tensa reunió urgent el contingut exacte de la qual no ha transcendit però en què sí s’hauria explicat que hi havia un no projecte per fer. Una pantalla de leds. De fet, seria l’encàrrec la meitat del qual ja hauria cobrat el juny. El pagament a l’avançada d’una part dels projectes quan se signa els contractes és habitual al sector.
El que no és habitual però sí un recurs permanent en el cas d’Arch Led és que diners avançats per a un projecte s’usin per a finalitats distentes a l’encàrrec concret i, llavors, no es pugui fer front a aquell encàrrec, fet que ja ha valgut algun plet instat per alguns dels clients de la firma ubicada a Andorra però que també té vincles a Dubai i, sobretot, a Bèlgica, d’on són els propietaris de l’empresa i d’on van traslladar-se al Principat com a exemple magnífic de l’obertura econòmica i la inversió estrangera.
El nou projecte l’hauria anunciat el mes passat Arch Led mateix en el seu propi perfil de Facebook i hauria d’acabar anant a la ciutat francesa de Nimes. Segons les fonts consultades, no hi ha recursos per poder construir la pantalla encomanda més enllà del material en estoc que té l’empresa i les peces sobrants d’altres iniciatives. Desvestir un sant per vestir-ne un altre i al final acabar despullats per totes bandes acaba sent un senyal d’identitat de la companyia, immersa en una greu crisi.
El saig estaria ultimant un embargament imminent en execució d’una sentència condemnatòria ara ja ferma per no pagar els serveis prestats per una empresa de transport
Entre les moltes dificultats que persegueixen a l’empresa liderada per Clément, que mira d’imposar la política del terror gràcies als diners que deu a uns treballadors, molts dels quals han hagut d’acudir als serveis socials per poder tirar endavant i que no tenen, en alguns casos, ni recursos per poder trobar altres opcions professionals, podria arribar ben aviat una ordre d’embargament dictada del saig.
I és que tot i la política de dilatació dels processos judicials que segueix Llum Creativa davant de qualsevol demanda, ja hi ha una reclamació per impagament feta per una empresa de transport que ha arribat a la seva fi. Ja hi ha una sentència que condemna Arch Led de manera ferma a pagar. Les fonts consultades han assegurat que el muntant no seria inferior als 50.000 euros. I amb tot, l’ombra allargada d’una possible deslocalització de l’empresa cap al Marroc, comença a fer acte de presència. Això sí, enmig d’un cúmul de deutes, retards, demandes i males praxis empresarials.
Comentaris