Els mandataris comunals han volgut remarcar la seva voluntat de col·laborar amb la comissió. De fet, ho faran de dues formes. Per un costat, es treballarà amb un document conjunt amb Govern que marqui “una proposta sòlida, coherent i compartida”. Aquest es farà arribar al Consell com a “resposta conjunta a les aportacions recollides durant el procés”. I és que, com ha apuntat la cònsol major d’Encamp, Laura Mas, “tenim clar que volem una reforma de la llei, que millori la planificació i la coordinació, però que faci respectar les competències a nivell d’urbanisme”.
Paral·lelament, també s’ha fet una anàlisi dels punts del dictamen. Del document final de l’anterior comissió, s’han analitzat 77 punts i, d’aquests,hi ha acord amb la gran majoria, 72. En cinc, això sí, alerten que no hi ha consens. I, per tant, reclamen que, quan es traslladin a la futura llei, es tingui en compte aquesta opinió.
Així, per un costat, els comuns consideren que no es pot establir un pla estratègic nacional sense el seu acord. També entenen que per impulsar un projecte d’interès nacional que impliqui cessió de terrenys d’una corporació caldria que fos necessari un informe previ preceptiu i vinculant. Tampoc comparteixen les reserves de sòl definides de forma unilateral, les intervencions de patrimoni en els catàlegs comunals i en els entorns de protecció sense el vistiplau dels comuns o que es puguin crear òrgans supracomunals que puguin envair competències comunals.
Els cònsols també apunten que hi ha alguns dels 72 punts on hi ha acord, però amb matisos. Així, plantegen la necessitat de revisar el sistema de cessió obligatòria i de definir clarament la metodologia dels instruments de planificació i coordinació per garantir un creixement urbanístic ordenat, sempre preservant la discrecionalitat dels comuns en la definició del model territorial de cada parròquia.
Malgrat aquests desacords, els mandataris comunals volen deixar clar que tenen el desig de “formar part activa d’un model de desenvolupament territorial més equilibrat, sostenible i coherent”. Entenen, això sí, que són “institucions de proximitat” i que tenen un ampli coneixement del territori. Per això, demanen que la nova llei “sigui útil, aplicable i adaptada a la realitat del país”.
Comentaris