Personal d’Arch Led denuncia les males condicions laboral: haver de treballar amb abric o sofrir intoxicacions

La improvisació amb què l’empresa de producció de components led ha operat pràcticament des de l’inici ha portat a situacions de risc o perill per a la seguretat o la salut dels treballadors

-
-
Treballadors que ho són o ho han estat de l’empresa Arch Led han denunciat les pèssimes condicions en què tot sovint els tocava treballar per la manca de recursos per la qual els feia passar la propietat. Sobretot els hiverns són molt durs a l’Alt de la Comella. No hi ha hagut cap hivern en què per falta de combustible la nau s’hagi quedat sense calefacció. Treballar amb guants o jaqueta ha estat habitual. Com també va ser habitual en certes èpoques haver d’acudir a Urgències per intoxicacions per mala manipulació dels materials. També per falta de recursos.

Malgrat les aparences de portes en fora, l’empresa comandada pel belga Sébastien Clément mai no ha estat un exemple de res. Quan a tocat aparentar, d’acord, però el dia a dia, tot sovint, ha estat molt diferent. Així ho han explicat prop d’una desena de treballadors i antics treballadors amb els quals ha pogut contactar l’Altaveu. Com sempre, també amb el tema de la seguretat i higiene en el treball, en els equipaments per garantir la protecció dels treballadors, Arch Led ha anat a batzegades. Els consultats asseguren que Clément, a banda d’altres moltes coses, i tot i tenir bones idees i coneixements en la seva matèria, aparentment és un pèssim gestor. A banda de tractar els treballadors de babaus i tantes altres coses.

Si s’acaba el petroli per fer anar la calefacció pot prou ser que la direcció digui que no hi ha diners per res més i s’hagi d’acudir a les bufandes i als guants durant la jornada hivernal

Els extreballadors i alguns encara empleats consultats asseguren que les mancances, a tots nivells, han estat sempre a l’ordre del dia. La tecnologia amb què treballen, per molt que sembli, no és ni molt menys la més novedosa. I normalment cal solucionar amb inventiva i fent mil i un pedaços per superar les carències. Amb un projecte que es desmanega se’n mira de fabricar un altre. I així entrant en una espiral diabòlica difícil de remuntar. Fins al punt, asseguren les fonts, que més d’un client ha fet reclamacions per deficiències en els productes. Anar tard i malament també ha estat gairebé sempre a l’ordre del dia.

Recorden els consultats com una anècdota il·lustrativa com una clienta va arribar a traslladar-se a Andorra per seguir fil per randa el procés de producció del projecte que havia encomanat. Des d’Arch Led l’havien fet passar amb mil i una raons per justificar els retards i al final es va plantar al Principat. S’hi va estar pràcticament durant un mes. I cada dia, com aquell qui diu, pujant fins a les instal·lacions de l’empresa per seguir l’evolució del seu projecte. I tot i així encara li volien fer creure, per ordres de la superioritat, allò que no era. 

Invertir diners o material d’un projecte per confeccionar-ne un altre ha sigut una constant. Tant o més com passar-se dies i setmanes gratant-se els polls (això metafòricament, que quedi clar), i després haver de córrer perquè vencia un termini per a un lliurament. Els consultats recorden setmanes de jornades mataronianes. Dormint un parell d’hores sobre cartrons a la fàbrica mateix per després tornar-hi. Treballant de dilluns a diumenge si calia. Alguns cops, vint hores diàries seguides. Això sí, quan ha calgut Clément s’ha arromangat la camisa, en aquest sentit. I així ha generat empatia i una falsa confiança. 

La suposada mala planificació fa que hi hagi èpoques d’absència de feina i d’altres en què els empleats hagin fet vint hores diàries dormint entre cartrons al terra mateix de la nau 

De treballar amb abric o guants i bufanda, algun dia de cada hivern sempre ha passat des que la persiana d’Arch Led es va aixecar. Quan s’acabava el petroli per fer anar la calefacció, podien passar dies i setmanes en què s’hagués de treballar en un clima d’allò més gèlid. A la part d’administració, asseguren els consultats, era on més es notava. Aquells que havien de fer alguns esforços físics, anaven trampejant la situació. En canvi, en aquesta altra àrea de l’empresa han patit de tant en tant -i tots els consultats que estaven al corrent del tema han coincidit en afirmar que no era normal que això passés- intoxicacions degut a l’ús de determinats productes.

Alguns dels consultats recorden haver treballat sense cap sistema d’extracció ni de ventilació. I per compensar-ho, haver d’obrir les finestres. Quan potser al carrer s’estava a 10 graus sota zero. Era això o ‘morir’ ofegat quan tocava manipula unes coles, una laca, uns dissolvents, una resina… perquè de tot hi ha hagut. En funció dels temps s’ha emprat un producte o un altre. Recorden les fonts que quan al seu dia es treballava amb una resina que servia que protegir determinats projectes, una resina que calia estendre, per poder-la treballar calia escalfar-la. 

I com que hi havia cops que no hi havia el necessari per poder generar calor, s’optava per una opció tan barroera i perillosa com barrejar alcohol amb la resina. Més d’un dels operaris va haver de córrer a urgències amb un conat d’intoxicació o una intoxicació lleu. Fins la parella del màxim responsable de l’empresa i número 2 d’Arch Led va haver d’estar de baixa en haver sofert un quadre d’aquests. “Les condicions de treball tot sovint han estat molt dolentes.” 

Causa penal en marxa a la Batllia

El tracte amb el personal, també. Les conductes despòtiques des de la direcció han estat una constant. Les amenaces. Les males paraules, alguns maltractaments i alguns episodis d’arribar-se a les mans. Per temes de conducte, ara mateix, la Batllia instrueix una causa acumulada i promoguda per dos antics treballadors que van acusar Clément d’injúries i calúmnies. El procés ha tirat endavant. Tant que al mes de maig se li va proposar una ordenança penal, és a dir, un judici ràpid, en què el fiscal sol·licitava uns mesos de presó per a l’empresari. Presó condicional, que quedi clar. L’home va refusar la proposta de condemna i ara el cas es tramita per la via ordinària. Una més de les situacions que s’han viscut i es viuen a Arch Led, exemple d’obertura econòmica, d’inversió estrangera, i en què tot sovint el promotor de l’empresa recorda que els andorrans sort en tenen d’ell. O de gent com ell. Riure per no plorar.

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.