La gestora andorrana de capitals en fallida Valora i Andbank -i prèviament Banca Reig- van actuar de forma més o menys habitual d’’avaladors de calaix’ de Fibanc. Les tres entitats (o les quatre, segons com es vulgui) haurien operat, com a mínim, de forma concertada en més d’una ocasió. El ‘cas Pujol’ està posant de relleu, encara més si calia, les vinculacions entre aquestes entitats bancàries. La Unitat de delictes econòmics i fiscals (Udef) de la policia espanyola continua furgant en els comptes de la família de l’expresident català i nous lligams i operatives es confirmen o apareixen a la llum pública. La darrera, que els Pujol van avalar amb un compte de Banca Reig una línia de préstec de Fibanc per finançar la campanya de CiU per a les eleccions generals espanyoles de l’any 2000.
Recentment ha fet deu anys de l’esclat de la crisi de Valora i el cas encara no està resolt. Es va liquidar la cartera de valors amb una fórmula poc habitual però avalada pels tribunals andorrans, però des del punt de vista penal encara no hi ha res clar i sí molt poques ganes de furgar i treure l’aigua clara. Després de passar per diverses mans, actualment la instructora judicial de l’afer, com no podia ser d’una altra manera, és la batlle Canòlic Mingorance. Després de molt temps de paràlisi, els darrers mesos s’han dut a terme alguns moviments processals. Desestimacions d’actuacions i poca cosa més. Deu anys després i més de vint milions d’euros fosos, no hi ha ni tan sols cap processat. I l’única persona sobre la qual s’assenyala algun tipus de responsabilitat és el qui fou director de Valora Xavier Felipó. Felipó s’encarregava, entre moltes altres coses, de traslladar diners de Barcelona, de la seu de Fibanc, fins a Andorra.
Els vincles d’operatives i persones entre Banca Reig-Andbank, Valora i Fibanc són nombrosos. La investigació del ‘cas Pujol’ ha posat de relleu, segons que ha transcendit recentment, que Jordi Pujol júnior va sol·licitar al 1999 als dos gestors de confiança de la família a Banca Reig (Josep Maria Pallerola i Joan Jové) que facilitessin una línia d’avals per a l’obtenció de crèdits a Fibanc. Els diners obtinguts amb els préstecs, 336 milions de pessetes de l’època, poc més de dos milions d’euros avui, anaven destinats a tres empreses (Hispart, Winner Graph i Altraforma) que treballaven de manera habitual en les campanyes de Convergència en tasques tant distintes com la producció d’espots televisius o la distribució postal de programes electorals.
El compte andorrà, de Banca Reig, que es feia servir com a aval era un dels que la policia espanyola té acreditat com dels que era alimentat per fons en efectiu la procedència dels quals no s’ha acreditat mai. I, justament, és l’origen d’aquests diners i d’altres que els investigadors espanyols busquen desesperadament perquè creuen que tenen un origen il·lícit: les famoses comissions per a l’adjudicació d’obres. En qualsevol cas, en la fitxa del préstec concedit per Fibanc no hi apareixia el compte andorrà que feia de garantia. D’aquí que es coneguin com a ‘avals de calaix’. Hi són, se’n té constància, però s’amaguen, es deixen al calaix perquè ningú no pugui conèixer què hi ha al darrere. Perquè és un compte situat en un paradís fiscal o perquè els dipòsits que l’alimenten no tenen una procedència clara. Pel que sia, vaja.
Dades en el marc dels informes sobre la gestora en fallida
Arran de l’esclat de Valora i dels informes que es van elaborar, va quedar clar que aquesta societat gestora estava avalant activament en aquell moment 23 préstecs a Fibanc. I que Andbank n’avalava com a mínim mitja dotzena més. És clar que l’aval concedit al seu dia pel compte AN84.800 que els Pujol tenien a Banca Reig ja no hi podia aparèixer perquè s’havia cancel·lat molt abans de la intervenció de la financera andorrana, lligada tant a Andbank com a Fibanc. De fet, en moltes ocasions haurien arribat a actuar com un tot. Els avals, de calaix, no apareixien en les fitxes elaborades pel banc català històricament liderat per Carles Tusquets i que acabaria integrat al grup de procedència italiana Mediolanum. En algunes ocasions, no hi apareixia cap avalador. En d’altres, l’aval de veritat es bescanviava per una garantia real (un immoble, per exemple) de valor similar.
I si les operatives financeres han lligat en moltes ocasions Fibanc, Andbank (Banca Reig) i Valora, també algunes persones han fet més estret el vincle. Fins i tot es poden incloure en el cercle de connexions membres de la família Pujol com Josep Pujol Ferrusola, el darrer del qual es tenen notícies de possibles actuacions irregulars, en aquest cas a través de l’empresa aeronàutica Cat Helicòpters.
Valora va néixer com a Ranking Capital. Va adoptar la denominació amb la qual va fer fallida un cop va ser adquirida per Reig Patrimonia, una firma liderada per la família Ribas Reig, com Banca Reig, que acabaria fusionant-se amb el Banc Agrícol i Comercial per generar Andbank. Si Reig Patrimonia controlava dues terceres parts de Valora, la resta quedava en mans de Fibanc, en el consell d’administració del qual hi va haver Oriol Ribas. Més coincidències o lligams: el financer Jordi Jofre (a la foto) seria director del departament de banca privada de Fibanc alhora que presidia Valora després d’un canvi accionarial que va deixar com a caps visibles de la gestora els esmentats Jofre i Felipó i també Jordi Martí. Més encara, un dels homes forts de Reig Patrimonia i encara conseller històric d’Andbank avui, Manuel Ros Gener, coincidiria en algunes societats amb Jofre. Ros també va coincidir en el consell d’administració de Promomed amb Josep Pujol Ferrusola.
I Josep Pujol hauria estat el fundador d’una companyia en la qual, com a assalariada, hi hauria coincidit un comandament intermedi actual d’Andbank que alhora seria parella de Xavier Felipó que havia estat director i accionista de Valora. Buf. Tota una xarxa. I segur que n’hi pot haver més. En tot cas, la Udef, a partir del ‘cas Pujol’, mira de tibar del fil, de desfer la troca. I tot havia començat pels avals de calaix. La policia i les autoritats judicials espanyoles, però, estan disposades, segons diverses fonts, a no deixar res al calaix. A posar-ho tot sobre la taula. De moment, ja hi ha hagut la formalització de la tretzena ampliació d’una comissió rogatòria judicial de l’Audiència nacional cap a Andorra que ha donat prou bons fruits per a Espanya. Però en volen més.
Comentaris