Agents de circulació 'en pilotes'

Comentaris

Agents de circulació \'en pilotes\'
Agents de circulació \'en pilotes\'

Hauran de passar l’hivern com puguin. I ja vindran dies millors i nou vestuari. Després de mesos i mesos d’espera, els comuns han hagut d’acceptar el que estava cantat. L’empresa a la qual van adjudicar, de comú acord les set corporacions parroquials, la nova uniformitat dels agents de circulació els ha deixat a l’estacada. Els ha deixat ‘en pilotes’. Sense excuses ni justificacions. Desapareixent sense avisar i havent entregat una part irrisòria de la comanda que se li havia fet. Els propers mesos es passaran com es puguin, els serveis de circulació de cada parròquia hauran de gestionar de la millor manera la roba de què disposen, i ben aviat es convocarà un nou concurs per tal de trobar una firma que abasteixi els urbans de tot allò que necessitin.

L’adjudicació del vestuari d’estiu, d’hivern, d’entretemps i d’oficina es va fer l’agost de l’any passat. Dues empreses van ser les beneficiades. Imatge i Uniformitat i Uniformes Garcia Andorra. Dues societats que prou en podrien ser una de sola -darrere hi ha les mateixes persones- i que estan lligades a la castellana, de Toledo, Uniformes García. De fet, l’empresa va obrir sucursal al Principat ben poc abans del concurs per abastir de vestimenta els urbans. La firma espanyola ja havia vestit els agents de circulació des que van tots iguals i fan les comandes de manera global. El concurs va estar apunt de ser impugnat davant els tribunals. Però quan hauria estat el moment de fer-ho, competidors de l’empresa espanyola ho van deixar córrer. Però van advertir que l’adjudicatària tenia problemes. I, de fet, els té.

Fins i tot una delegació representants els serveis de circulació del país, amb el cònsol menor de Canillo i membre de la comissió interparroquial de circulació, David Palmitjavila, al capdavant, es van desplaçar a la població toledana on Uniformes Garcia té la seva base per mirar de rebre explicacions del retard, el retardíssim, en el lliurament de la comanda feta. Dels anoracs, dels polos, dels pantalons… de tot un reguitzell de peces de les quals se n’han vist ben poques. La delegació andorrana ja no va aconseguir parlar amb el responsable de l’empresa. I els empleats amb els quals van aconseguir contactar es van fer l’orni. O, realment, no sabien res. I al domicili canillenc, un primer pis, on suposadament Uniformes Garcia tenia ubicada la seva representació andorrana no s’hi ha localitzat ningú.

De roba, poca, ben poca. I els agents, els urbans, hauran de passar amb el que tinguin. Ja vindran millors moments. Però allò cert és que al final els comuns han hagut de decidir tirar pel dret. I comunicar formalment que deixen sense efecte l’adjudicació per l’incompliment contractual protagonitzat per l’adjudicatari. La garantia que havia aportat l’empresa en el moment de presentar-se al concurs s’haurà executat. I, fins i tot, alguna de les corporacions ha advertit públicament la societat espanyola instal·lada a Andorra de la possibilitat d’exigir danys i perjudicis. Un pur formulisme, és clar. Res a rascar. O ben poc.

Això no treu que altres rasquessin abans. De fet, en el marc de les queixes de competidors d’Uniformes Garcia no només es va advertir que l’empresa havia estat involucrada en algun cas poc clar. Però és que, a més, es va deixar dit que no semblaven clares algunes relacions de la societat amb alguns dels comandaments dels serveis de circulació del país. Res, massa confiança. D’aquelles que fan mal pensar i potser la fiscalia hauria d’investigar. Tot presumptament. Tot suposadament. Però el que és clar és que la roba que hi havia d’haver no hi és. Ni hi és ni se la pot esperar. I els agents, mentrestant, hauran d’anar en pilotes. En boles potser no, però sense poder-se mudar tantes vegades com voldrien o necessitarien de ben segur que sí.

Comentaris

Trending