Cortés ha recordat que l’avortament a Andorra “està totalment prohibit i criminalitzat”. Per exemplificar, s’ha referit a l’edat de consentiment per casar-se, que són 16 anys, “però no existeixen tractats que puguin garantir la salut sexual i reproductiva, ens veiem obligades a pagar i viatjar per interrompre un embaràs”. La seva primera pregunta ha estat “més enllà del Coprincipat, què impedeix modificar la llei que penalitza l’avortament?”. Per posar en qüestió la posició del Govern, Cortés ha remarcat que la Comissió contra la tortura va recomanar a Andorra que despenalitzés el supòsit en cas de violació.
Així mateix, Cortés ha remarcat que “els moviments socials i feministes són silenciats sistemàticament a Andorra”. Ha posat l’exemple de la presidenta de l’Institut de Drets Humans, Elisa Muxella, i el seu mateix, explicant que està immersa en un procediment judicial des del 2019. D’aquesta manera, Cortés ha llençat la segona pregunta, indicat que com es pensa garantir la salut sexual i reproductiva. Com a colofó, ha assenyalat que “volem deixar d’escoltar discursos buits a nivell internacional i veure un compromís polític i real a nivell nacional”.
La resposta d’Ubach, però, ha sigut esquiva, com a mínim. I, a més, en francès, després d’haver contestat a Xile en castellà. La ministra ha assenyalat que el Govern “treballa per la protecció dels grups vulnerables, com són les dones, els nens i les persones amb discapacitat”. A continuació, ha detallat certes mesures i lleis que s’han adoptat els darrers anys per “millorar els drets de les dones”. Així mateix, la ministra també ha fet referència a la figura del Servei d’Atenció Integral a la Dona (SIAD) com a òrgan que “pot donar consells a qui necessita informació sobre salut sexual i reproductiva”. D’aquesta manera, Ubach ha respost a la demanda sobre la garantia d’aquests drets. Sobre l’avortament, però, ni una paraula.
Comentaris (12)