El nombre de propostes presentades evidencia la importància -més enllà de les solucions proposades i les idees defensades- que té per a totes les formacions afrontar la problemàtica del mercat de lloguer. En certa forma, els textos, que ara es negocien per intentar arribar a consensos, traslladen negre sobre blanc les diferents mesures que s’han explicat al llarg del debat. Un bon exemple són les que han elevat els grups que donen suport a Govern, que trasllades algunes de les accions que Xavier Espot havia desgranat durant la seva intervenció de rèplica. Amb canvis o no de com vagi la negociació, tot fa pensar que l’eix de les resolucions es mantindran quan siguin votades d’aquí a una estona.
Així, Demòcrates i CC han presentat fins a quatre propostes. La primera, encomana a Govern una llei que contingui mesures per permetre el retorn dels HUTs al mercat residencial. També es defensa un altre text que incentivi la posada en lloguer dels pisos buits o que estiguin sense subministraments “amb les garanties necessàries”. Les altres dues volen que s’analitzin quins incentius fiscals es poden impulsar per a aquest objectiu i la posada en marxa d’un “fons publicoprivat” que garanteixi el cobrament de lloguers impagats i, per últim, que es plasmi el “full de ruta” anunciat per Espot durant el debat: “que es proposi un pla d’actuació a curt, mitjà i llarg termini amb les mesures concretes” perquè sigui “debatut i consensuat” amb tots els grups.
Pel que fa a la resta de bancades, Concòrdia ha fet arribar fins a nou propostes. Entre elles, una similar a la segona de DA i CC, tot i que, en aquest cas, la llei hauria “d’obligar” a posar pisos buits al mercat. També es demana que a partir del 2025 el pressupost incorpori una partida extra de 12 milions d’euros any rere any per construir habitatge públic fins a arribar a un parc de 700 immobles; d’una altra llei que limiti la compra de segones residències i, especialment, estableixi zones on no es puguin adquirir; una altra per revisar el model d’inversió estrangera o un enduriment de l’ITP en funció del nombre de propietats que ja tingui al país el comprador.
Des del PS, es reclama que es configuri un pacte d’Estat en matèria d’habitatge i que es creï un índex de preus de referència. Els socialdemòcrates també insisteixen en la necessitat d’un registre de la propietat. Aquestes dues darreres propostes (en termes similars) han estat formulades també per Andorra Endavant. La formació que lidera Carine Montaner també demana que es revisin els criteris del programa d’avals per a la compra d’un primer habitatge o que s’intensifiqui la feia amb els comuns per obtenir dades fiables que ajudin a planificar polítiques per abordar la problemàtica.
Comentaris (2)