Porta oberta a recuperar (en el futur) la indemnització pels afectats per la ‘trampa del fill’

La majoria refusa les esmenes de Concòrdia i PS que volien establir un procediment més garantista per recuperar un pis per a un ús d’un familiar, però es mostra disposada a incorporar novament el rescabalament per les víctimes de pràctiques irregulars: “no em sembla forassenyat”, ha indicat Espot

Espot parla amb la consellera demòcrata Meritxell López.
Espot parla amb la consellera demòcrata Meritxell López. SERGI PÉREZ / CONSELL GENERAL

Per ara, no hi haurà indemnització als afectats per la coneguda com a ‘trampa del fill’. Ara bé, en el futur, no es descarta. O, com a mínim, això és el que s’ha assegurat des del Govern i des dels grups de la majoria. Més endavant, això sí, es podria, segons s’ha apuntat, valorar introduir aquesta opció a la legislació. És a dir, recuperar el que inicialment s’havia proposat des de l’executiu i que les bancades de Demòcrates i Ciutadans Compromesos van deixar fora de la llei òmnibus. Des de l’oposició, especialment Concòrdia i PS, s’ha lamentat que no es vulgui donar ja més garanties als llogaters davant aquestes pràctiques abusives.

Vàries de les reserves d’esmenes que s’havien presentat a la llei pel creixement sostenible i el dret a l’habitatge feien referència a les mesures que el text preveu per evitar que els propietaris d’un pis puguin fer servir l’excusa de recuperar-lo per a ús propi o d’un familiar per trencar el contracte vigent amb un llogater. Es tracta del que s’ha conegut com la ‘trampa del fill’, denunciada sistemàticament des de la Coordinadora per l’Habitatge Digne. Des de Concòrdia i el PS es defensaven establir una sèrie de garanties per impedir que aquestes situacions vagin a més.

Els llogaters no seran indemnitzats si es descobreix que el propietari els ha fet fora de forma irregular.

Relacionat

La llei òmnibus deixarà sense indemnització els afectats per la ‘trampa del fill’

Calen mecanismes de control reals i dissuasius per evitar que l’excepció esdevingui la norma”, ha apuntat la consellera general de Concòrdia Núria Segués. Per la seva banda, Judith Casal, des del PS ha manifestat que “ja ens explicaran per què no es vol que es protegeixi aquest dret i quin problema hi ha que abans d’abandonar un habitatge es comprovi que allò que diu l'arrendador és cert”. La posició ha rebut, en aquest cas, el suport del conseller general no adscrit Víctor Pintos, mentre que, des d’Andorra Endavant, s’ha argumentat que les mesures de control ja existeixen, però que el problema es troba “en l’aplicació de la llei”.

Com en la resta de reserves d’esmena, però, la clau la tenia la majoria. Els grups que, cal recordar, van modificar el text inicial. Van eliminar la indemnització al llogater que es preveia en cas que es determinés que, efectivament, s’havia comès la ‘trampa del fill’ a canvi, això sí, de duplicar la multa. És a dir, si s’enxampa algun propietari fent un frau per recuperar l’immoble, Govern percebrà una sanció molt més elevada, però l’afectat no rebrà res.

Conxita Marsol, durant una roda de premsa.

Relacionat

Govern va rebre l’any passat 33 denúncies per la ‘trampa del fill’

I és en aquest punt en el qual, tot i anunciar (i així s’ha fet) que es votarà en contra de les reserves d’esmena de PS i Concòrdia, la vicepresidenta del grup ‘taronja’, Maria Martisella -i després el cap de Govern, Xavier Espot- ha obert la porta a fer canvis més endavant, no sense abans intentar relativitzar l’abast de la problemàtica: “hi ha 33 sospites [en referència als expedients oberts durant el 2024] de més de 35.000 contractes”. La parlamentària ha defensat que no calia incorporar les propostes de l’oposició a la legislació perquè “el procediment que vostès diuen ja es fa”.

Per la seva banda, Espot ha recordat que, inicialment, la llei preveia la indemnització i que es va canviar en comissió, fet que accepta, però també ha apuntat que “es pot tenir aquesta reflexió”. Seria, això sí, “en el marc d’una propera llei” quan “es podria tornar a posar sobre la taula la qüestió de la indemnització”. I és que, ha manifestat, “si s’ha causat un greuge, no em sembla forassenyat que el llogater es pugui rescabalar”. Per això, entén que, potser més endavant, es pot “mantenir un debat obert, pausat i tranquil sobre si es pot aplicar aquest sistema en el futur”.

Durant la sessió també s’han refusat les reserves d’esmena de Concòrdia que volien establir limitacions més intenses encara a la inversió estrangera en immobles i les que proposaven que els plans d’urbanisme creessin zones d’exclusió a aquestes operacions. Des de la formació, que ha comptat amb el suport del PS, s’han defensat com a mesures claus per a frenar l’especulació, però la majoria ha tornat a votar-hi en contra. La mateixa sort ha tingut la proposta per establir restriccions al nombre d’autoritzacions anuals que es poden concedir anualment, la d’incrementar la inversió que cal efectuar al país per obtenir un permís de residència passiva o per a autònoms o la d’establir sancions a aquells propietaris que simulin l’ocupació d’un pis per evitar que aquest sigui considerat sense utilitzar i pugui entrar dins dels supòsits que permeten la cessió temporal i obligatòria prevista a la llei.

Tampoc ha tirat endavant el vot particular -intent de canviar una esmena aprovada- que havia presentat el liberal Víctor Pintos. Considerava que era “una solució equivocada” barrejar en promocions immobiliàries impulsades amb inversió estrangera pisos a preu assequible amb altres a cost de mercat. En comissió, cal recordar, es va fixar que aquestes operacions només es permetran si els habitatges es destinen a lloguer i amb la meitat a aquest preu més reduït.

Comentaris (4)

Trending