Així queda de manifest en l’esborrany de la llei omnibus que, ara, s’ha d’acabar de polir i al qual ha tingut accés Altaveu. El text original modificava, via la disposició final quarta, diferents aspectes de la Llei d’arrendament de finques urbanes. Entre ells, el que feia referència a les sancions. Així, s’establia que, en cas d’infracció greu, hi hauria una multa d’un import equivalent al 25% de l’anualitat de la renda que abonava la part arrendatària en el moment de la resolució del contracte. Si la infracció era molt greu, això s’incrementava fins al 50%. Per posar un exemple, en un lloguer de 1.000 euros mensuals, la multa seria de 3.000 i 6.000 euros respectivament.
Ara bé, també s’afegia un altre càstig. S’indicava que “les infraccions greus i molt greus, a més de la sanció econòmica establerta en els apartats precedents, comporten que la persona infractora ha d’indemnitzar la part arrendatària en una quantitat equivalent a una anualitat de la renda que aquesta part abonava en el moment de resoldre el contracte de l’habitatge recuperat”. Seguint amb l’exemple anterior, 12.000 euros.
Doncs bé, això no serà això. En el text definitiu de la llei pel creixement sostenible i pel dret a l’habitatge, aquest apartat desapareix. Ho fa perquè s’ha aprovat una esmena -la 47- que havia presentat Demòcrates i que, entre altres aspectes, suprimia aquesta mesura. Això sí, s’incrementa la quantia de la multa: 50% d’una anualitat de renda per a les greus i 100% per a les molt greus. De nou amb l’exemple posat, 6.000 i 12.000 euros respectivament. Ara bé, diners que aniran a Govern, no pas a l’inquilí víctima de la ‘trampa’.
L’esmena demòcrata també ha comportat altres canvis en la disposició final que modifica la Llei d’arrendament de finques urbanes. Així, s’introdueix com a infracció de caràcter greu el fet que un inquilí sotsarrendi en part o totalment una finca llogada sense el permís del propietari. I com a infracció molt greu, que s’hagi llogat un habitatge sense que aquest disposi de certificat d’habitabilitat.
El tercer dels canvis que incloïa l’esmena demòcrata fa referència als contractes del 2019 o anteriors en els quals s’hagués pactat “una suma preufetera” per determinats serveis. S’indica que aquest import, ara, “es podrà actualitzar excepcionalment prèvia acreditació per part de l’arrendador de l’increment en el preu dels serveis en relació amb l’any anterior, encara que no es pugui determinar quin és el consum individualitzat corresponent a la unitat immobiliària arrendada”.
La disposició final també ha incorporat un altre canvi, en aquest cas via esmena de Ciutadans Compromesos. Així, es vol diferenciar del règim general aquells contractes que una empresa o un particular fa a favor dels seus treballadors perquè tinguin un lloc per viure. Es deixa clar que “la durada d’aquests arrendaments està directament vinculada a la vigència de la relació laboral entre les parts, sempre que aquesta circumstància i el termini pactat constin per escrit”. També s’apunta que “la durada del contracte no pot ser prorrogada si deixa d’existir la vinculació laboral entre les parts”.
Comentaris (16)