‘Habitar en femení: una mirada amb perspectiva de gènere a la crisi de l’habitatge a Andorra’ és el títol de la ponència que Pallarés ha presentat durant la celebració de la Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent. La secretària general de l’Institut de les Dones ha posat en relleu que aquest col·lectiu “viu i pateix” aquesta situació “ de forma diferent. El motiu? El fet que, normalment, “tenen menys ingressos i això implica que tenen més dificultats”.
Per defensar aquest argument, ha posat dades sobre la taula. Per exemple, les dels ajuts a l’habitatge de lloguer. Així, un 65,4% de les prestacions de la convocatòria del 2024 van ser per a dones, per un 34,6% d’homes. A banda, a l’Observatori del primer semestre, dins de la preocupació general que hi ha per aquesta problemàtica, hi ha més dones que expressen la seva inquietud. Gairebé un 74%, pel 67% dels enquestats masculins. Una darrera dada explicada per Pallarés fa referència a les consultes que rep l’Institut Nacional de l’Habitatge: el 53,4% són de dones.
Per això, des de l’entitat es donen propostes per intentar revertir aquesta realitat. “La primera és introduir la perspectiva de gènere en tots els treballs que s’estan efectuant actualment relacionats amb l’habitatge”, ha destacat la seva màxima responsable. En aquest sentit, defensa que “la visió que caldria introduir hauria de ser que les dones disposessin d’una millor autonomia financera per deixar de ser les usuàries per a tota la vida dels serveis socials”.
Pallarés també considera necessari que es plantegi “establir les bases per a un estudi específic sobre habitatge i gènere”. Aquest treball hauria “d’analitzar propostes concretes, com els lloguers amb opció de compra o les copropietats de gestió compartida que poden suposar una oportunitat”.
ADVERTÈNCIA SOBRE LA CESSIÓ DE PISOS BUITS
Durant la diada, també ha intervingut el notari Joan Carles Rodríguez Miñana i ho ha fet per fer una clara advertència sobre una de les mesures claus incloses en la Llei pel creixement sostenible i el dret a l’habitatge: la cessió obligatòria de pisos buits i desatesos no serà pas un procés senzill. Al contrari, pot comportar molts processos judicials.
Així, al seu entendre, per molt que no es parli obertament amb aquesta paraula, el que proposa el text és una expropiació. “Els pisos no els faran cedir per a ús de Govern ni dels seus funcionaris, ni tan sols per a ubicar-hi un servei públic”, ha remarcat. Per tant, considera que “no som pròpiament davant una cessió del dret d’ús sinó més aviat davant l’expropiació temporal del dret a explotar econòmicament determinats habitatges a Andorra”. I això comporta que caldrà “una justa indemnització”, que s’ha de determinar via tribunals.
“Una expropiació forçosa és un procés que, a manca d’acord, involucra immediatament la Batllia i resulta molt costosa per a l’administració”, ha alertat. I ha apuntat que “repetir el procés amb desenes o centenars de pisos requereix temps, paciència i molts, però que molts, diners”. Així doncs, l’advertència és clara: “Si algú ha pensat que serà un ràpid procediment administratiu, sense intervenció judicial i sense haver de posar diner públic -molt- sobre la taula, s’equivoca de mig a mig”.
Comentaris (8)