De les 94 esmenes parcials presentades al projecte legislatiu, 28 han estat proposades pel PS i 49 per Terceravia. Els socialdemòcrates no amaguen que la filosofia de l’Institut de l’Habitatge que propugna el Govern no els convenç. Per això, en una de les modificacions defensades preveuen intentar canviar els objectius de l’ens. Així, defensen que ha de “centralitzar” i “difondre informació” que ajudi a elaborar “estàndards i eines per a polítiques”, però mantenint en l’executiu la potestat executiva i de gestió.
Aquesta filosofia també queda patent a l’hora de definir les funcions de l’Institut. Entre altres, se li vol encarregar l’elaboració d’un índex de preus de referència, una “eina essencial per l’elaboració d’una política pública d’habitatge coherent”. Consideren que aquesta no es pot deixar simplement com a “opcional” sinó que “és part del projecte i dels objectius d’un ens com el que defineix aquesta llei”.
En el marc d’aquesta tasca més d’assessorament, el PS entén que no és adequat atribuir a l’Institut la potestat de crear o participar en societats per a la promoció de projectes de construcció de pisos. Així, també es vol eliminar del text tota referència a la creació d’un fons públicoprivat. Es defensa que una iniciativa com aquesta “no s’ha d’abordar en aquesta llei”. Altres propostes del PS suposen l’eliminació de la possibilitat de treure a concessió habitatges construïts amb fons públics així com la creació d’un registre de contractes de lloguer en el qual la inscripció seria obligatòria.
Per la seva banda, Terceravia també considera poc adequades alguna de les funcions que el text original atorga a l’Institut. Així, entenen que l’organisme no hauria de tenir capacitat de promoció immobiliària. Ho justifiquen essencialment pel fet que, al seu entendre, es tracta d’una competència reservada als comuns. Defensen que, si bé la seva creació pot ser útil per “orientar polítiques” tal com està regulat “es converteix en una institució executora”, fet que no veuen correcte.
Per això, es modifiquen un bon nombre d’articles, com ara el que estableix quin patrimoni ha de tenir l’Institut o tot el que fa referència a les infraccions i possibles sancions, ja que argumenten que aquesta funció no li pertocaria. També deixen fora del text la regulació del fons públicoprivat. Igual que el PS, tampoc acaben d’entendre que es puguin establir concessions administratives de promoció d’habitatge de protecció pública, com sí que permet l’article 26 del projecte legislatiu.
Ara el text es troba a la comissió parlamentària d’Afers Socials. Des de la majoria ja s’ha deixat clar que es vol treballar amb celeritat per aconseguir que la llei pugui arribar al ple, ser votada i entrar en vigor abans de l’estiu. D’aquesta forma es vol accelerar amb la creació d’un òrgan que es considera clau per afrontar la problemàtica de l’habitatge. Tot apunta al fet que la majoria, per no dir gairebé totes, les esmenes de l’oposició quedaran en no res i, per tant, una altra vegada el ple del Consell serà l’escenari d’un intens debat amb models molt diferents sobre la matèria.
Comentaris