Per això, des del Sipaag “s’insisteix en la necessitat d’especificar amb quins sindicats s’ha parlat”, tot recordant que “no existeix en l’actualitat cap plataforma o agrupació que permeti parlar de forma genèrica” d’aquestes entitats. Al contrari, cadascuna d’elles “és independent”. Per tant, “parlant amb un no es pot donar per informada la resta d’organitzacions de representació dels treballadors”.
Per això, es considera que “esmentar els sindicats de forma genèrica és poc transparent i provoca confusió”. I és que, alerten, “els afiliats poden pensar que les mesures proposades han estat consensuades” quan, en canvi, “la majoria de les vegades no és així”.
A banda, des del Sipaag es considera que, actualment, les associacions que defensen els drets de treballadors tenen poca representació a organismes, siguin consultius siguin de presa de decisions. Un exemple, apunten, és el Consell Econòmic i Social. Per això, defensen que “en els pactes d’Estat caldria buscar la màxima participació i implicació de les treballadores i els treballadors del país”.
Comentaris