Durant la seva intervenció, Naudi, que ha volgut, igual que Demòcrates i Govern defensar les mesures adoptades els darrers anys, ha avançat, al seu entendre, la llei de mesures d'estímul i d'estabilitat del mercat d'arrendament d'habitatges, ara en negociació en comissió, hauria de comportar que tots els contractes que finalitzen l’any vinent es prolonguessin fins al 2027. És a dir, tres exercicis més. Sempre, ha deixat clar, de forma automàtica. Posteriorment, el demòcrata Jordi Jordana ha confirmat que aquesta és la idea, sempre buscant consens, ha assegurat, amb la resta de bancades.
El parlamentari ‘taronja’ ha defensat que, amb aquesta decisió, s’aconsegueix que els llogaters “tinguin seguretat que no hauran de marxar de casa seva hi hagi o no carta d’avís” i, de fet, ha deixat clar que “qualsevol que se’ls faci serà nul·la”. A la vegada, ha volgut enviar un missatge a la resta de grups, amb els quals es treballa la llei: “Ha de ser un exemple de com ens podem posar d’acord tots per aprovar textos que siguin favorables en matèria d’habitatge”.
DIAGNOSI COINCIDENT, SOLUCIONS DIVERGENTS
Més enllà d’aquest anunci, al llarg del torn d’intervencions, els grups parlamentaris així com el conseller no adscrit, Víctor Pintos, han anat fent la seva diagnosi de la situació -coincident en la gran majoria de punts- i expressant les seves propostes per intentar reconduir-la. Aquí, cert, ja ha costat més trobar punts de vista similars. Un compartit era la necessitat de fer que l’elevat nombre de pisos buits que ara estan sense ús es posin al mercat. Més diferències hi ha en les formes de fer-ho. Per exemple, Concòrdia ha parlat obertament “d’obligar” i, en canvi, Jordana entenia que “potser cal incentivar-ho de forma decidida, però no pas obligar”.
Més enllà d’avançar la proposta sobre les pròrrogues, Naudi també ha donat detalls sobre altres accions avançades estona abans per Espot. Per exemple, l’increment de l’impost de plusvàlues seria, si es fa cas a les seves paraules, del 5% extra. I ha insinuat, també, les mesures que es podrien adoptar perquè, sense córrer el risc de ser dutes a la Justícia pels seus propietaris, habitatges d’ús turístic aïllats canvien a lloguer residencial.
Naudi ha recordat que, en l’època de la crisi immobiliària, permetre aquest ús “va servir perquè famílies o inversors que havien dipositat els seus diners i s’havien enganxat, tinguessin una sortida i poguessin tirar endavant”. En canvi, ara “signifiquen una porció massa important del conjunt d’habitatges d’Andorra”. Per això, entén que cal buscar com canviar-los novament l’ús. Idees sobre la taula n’ha posat unes quantes: “Potser es pot dir que qualsevol HUT ja és activitat econòmica; se’ls pot demanar requisits d’accessibilitat que molts d’ells no compleixen; fer respectar les normes de convivència o també modificar el percentatge que hi pot haver a una comunitat i dir que, a partir d’un punt, s’haurà de decidir si es destina tot el bloc a aquest ús, amb tot el que això comporta”.
Montaner i Jordana s’han enganxat amb Cerni Escalé; li han retret que Concòrdia no presentés esmenes a la llei de mesures d’estímul del mercat de l’habitatge, uns comentaris que no han agradat gens al líder del principal partit de l’oposició
Per la seva banda, els consellers de Concòrdia han tingut una intervenció coral, amb participació de Núria Segués, Jordi Casadevall i Pol Bartolomé. La primera ha estat l’encarregada de fer la diagnosi de la situació. El segon s’ha centrat més a parlar de mesures, com ara promoure la cessió als comuns en espècie. I el tercer s’ha referit específicament als efectes de la inversió estrangera. I, lògicament, ha reiterat que caldria limitar de forma important la compra d’immobles per part d’estrangers, punt en el qual, ha quedat clar, hi ha una gran diferència amb els grups de la majoria.
Des del PS, Judith Salazar ha apostat de forma ferma per “castigar l’especulació però també ha insistit que cal definir de forma clara el concepte de “preu assequible” i, sobretot, canviar la concepció que actualment es té des de la majoria per vincular-lo més als “ingressos familiars medians”. Els socialdemòcrates, ha indicat, també consideren necessari establir preus de referència, pels sota dels quals els propietaris puguin tenir certes bonificacions i, en canvi, si se superen, que hi hagi més gravamen. Com en anys anteriors, el partit també reclama un registre de la propietat i altres accions com millorar el règim dels habitatges d’ús turístic, préstecs tous per a la compra o ajudes per a la reforma si es posen posteriorment a lloguer a un preu assequible.
Des d’Andorra Endavant, Carine Montaner, malgrat no amagar la gravetat del problema, ha optat més per carregar contra Concòrdia, tot recordant que la formació no havia esmenat la llei de mesures d'estímul i d'estabilitat del mercat d'arrendament d'habitatges. “Cal dialogar a les comissions; a les reunions amb la ministra”, ha etzibat. I ha lamentat que “fins ara, no havíem escoltat el seu posicionament”. Estona després, el líder d’aquesta formació ha retret que “es parli de minúcies” i no de l’eix del debat. No ha estat pas l’únic que ha retret aquesta decisió al principal grup de l’oposició. Jordana, des de Demòcrates, també s’ha enganxat amb Cerni Escalé.
El debat de rèpliques l’havia encetat Víctor Pintos, conseller general no adscrit de Liberals. El parlamentari ha defensat que “cal actuar de forma decidida per incrementar l’oferta, i en especial la de pisos a un lloguer assequible”. Al mateix temps, ha valorat amb cert positivisme les propostes del Govern, però ha volgut incorporar-ne una de pròpia: “Crec que hauríem d’instar la CASS a invertir en algun tipus de promoció d’habitatge assequible que ajudés en aquesta problemàtica i també aportés certa rendibilitat a les inversions”.
Comentaris (15)