Així es deixa clar en el text que ja ha estat entrat a tràmit parlamentari i al qual ha tingut accés Altaveu. La llei consta de quatre articles, una disposició transitòria, una derogatòria i tres de finals. És en l’article 2 on es desgrana el nou sistema de pròrrogues forçoses -entre un i quatre anys- a canvi d’increments de rendes per sobre l’IPC -d’un mínim de +1% a un màxim de +6%-. I en el seu apartat quart és on s’especifiquen les possibles excepcions.
Com en anys anteriors, una d’aquestes és en aquells casos que l’immoble es vulgui recuperar per a ús del mateix propietari o d’un familiar proper -fins a segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat-. El text recupera la mateixa fórmula que la llei actualment vigent per, a priori, garantir que no es fa cap frau. Així, es deixa clar que “la part arrendadora ha de justificar el parentiu” i “adjuntar una declaració jurada sobre el destí de l’habitatge”.
Això sí, qui haurà d’advertir a Govern de la situació és l’arrendatari “en el moment en què se li notifiqui l’extinció del contracte per aquesta causa”. Ho haurà de comunicar via el servei de tràmits. I, a partir d’aquí, el propietari haurà d’acreditar “en el termini de trenta dies naturals posteriors a l’expiració del contracte”, aspectes com el canvi de cens i l’alta dels subministraments bàsics, així com “la formalització escrita del contracte d’arrendament o, si escau, la cessió gratuïta”.
També s’alerta que el nou inquilí haurà de romandre al pis un mínim de cinc anys, tret de casos de força major, separació, divorci, accident o malaltia”. Si aquest temps s’incompleix, el pis haurà de tornar-se a destinar a lloguer, amb una renda que no podrà ser superior a la que s’aplicava en el contracte inicial. Tot just se li podrà afegir l’IPC dels anys transcorreguts.
La llei també permet que a aquest supòsit s’hi acollin persones jurídiques que “hagin actuat en el contracte com a arrendadores. Això sí, per destinar-lo a socis o accionistes o familiars propers i sempre complint amb les garanties esmentades anteriorment.
Si es detectat alguna infracció en aquest cas o en altres per impedir la pròrroga, Govern avisa que hi haurà sancions. Aquesta serà la que marca la Llei d’arrendaments vigent.
Per altra banda, a l’hora de demanar les pròrrogues, l’arrendatari ho haurà de notificar “de manera fefaent i amb antelació mínima d’un mes abans de la data d’expiració del contracte”. Si aquest acaba el gener, la disposició transitòria estableix que aquest termini es prorroga fins a l’1 de març del 2024. D’aquesta forma es vol afrontar el fet que, molt probablemnt, la llei no entrarà en vigor fins ben entrat desembre.
Comentaris (2)