La intervenció de Jover ha estat el punt central d’una sessió llarga, propera a les tres hores de durada. El ministre ha volgut advertir que el Govern, no podrà assumir en cap cas els dèficits que es produiran a la branca de jubilació si no es pren cap mesura. El sistema no seria viable i, tampoc, l’Estat. En pocs anys, les obligacions podrien arribar a ser de 300 milions. I per cobrir-ho l’alternativa seria incrementar, via impostos, els ingressos: fins a un 70%, segons ha afirmat.
I és en aquest punt que ha volgut apuntar una possibilitat. Segons quina sigui la font consultada, la intenció aniria de “mera hipòtesi o reflexió” a una voluntat clara. El titular de Finances ha parlat de modificar l’article 86 de l’actual Llei de la seguretat social.
Aquest marca dos aspectes claus. Per un costat, en el seu apartat 2, que “el patrimoni del fons de reserves de la branca jubilació s’ha de mantenir com a mínim amb l’import que presenti el 31 de desembre de l’any anterior al primer any en què els ingressos per cotitzacions i recàrrecs d’aquesta branca siguin inferiors a les prestacions contributives al seu càrrec més les despeses administratives que corresponguin”. És a dir, per afrontar el primer exercici amb dèficit només es podria recórrer als diners que sorgeixin del rendiment dels actius financers, però mai es podria permetre que baixés el volum. Per l’altre, fruit de la darrera reforma legislativa, també s’indicava que “el pressupost de l’administració general finança (...) el dèficit pressupostari que es pugui produir a la branca general i a la branca de jubilació”. És a dir, en cas de números vermells, és Govern qui els haurà de cobrir.
Jover hauria parlat d’un possible canvi legal per permetre que l’executiu, si hi ha dèficit, el cobreixi però pugui agafar diners del fons. Seria, ha assegurat, una fórmula temporal, tot just per donar temps a què la reforma del sistema (retard d’edat de jubilació, augment de cotitzacions, etc.) donessin el seu fruit i reconduïssin la situació. S’entén que l’alternativa seria aplicar de cop totes les mesures, amb el fortíssim impacte que tindrien sobre empreses i treballadors. En canvi, si aquestes es poden anar implementant de forma progressiva, els números millorarien a poc a poc. I és en aquest context que es valora agafar part del fons per guanyar aquest marge de temps.
Els integrants de la comissió han retret a la CASS que no hagi facilitat encara dades de l’impacte econòmic de cadascuna de les mesures proposades per reformar el sistema
Les fonts consultades han assegurat que la proposta hauria provocat una certa sorpresa en tots els assistents. Fins i tot entre els partits que donen suport a Govern. També ha generat un intens debat, que no s’ha limitat només a aquest punt. Des de la Unió Sindical (USdA) hi ha hagut una crítica forta a les propostes de la CASS, posant en qüestió aspectes com si el pilar segon, un pla de pensions alimentat conjuntament per treballador, empresa i Estat és aplicable en un país on la gran majoria de negocis tenen menys de cinc empleats.
No ha estat pas l’únic punt qüestionat de les mesures defensades per la parapública. També s’ha reclamat des dels integrants de la comissió que per poder avaluar-les necessiten tenir una anàlisi de quin impacte econòmic suposa cadascuna d’elles. La petició ha estat clara i, des de la CASS, s’ha expressat el compromís de facilitar-lo de cara a properes reunions.
Durant la reunió, una de les intervencions també l’ha protagonitzat el president del fons de reserva, Jordi Cinca, que ha demanat que s’intenti abans del final de legislatura tirar endavant una primera reforma amb punts com l’endarreriment de l’edat de jubilació, l’increment de cotitzacions o la creació dels plans complementaris amb aportacions d’empreses, treballadors i Govern.
De moment, sí que s’ha demanat que totes les parts (grups però també sindicats, representants de gent gran i patronal) preparin de cara a la reunió vinent, ja prevista per mitjans de maig, un llistat de les mesures que estarien disposades a acceptar. A partir d’elles, s’intentaria fer un estudi de què implicarien econòmicament i comprovar quines poden obtenir un cert consens per una primera modificació legislativa. Les fonts consultades admeten les propostes on més diferències hi hagi sí que serien cavall de batalla electoral.
Comentaris (12)