La iniciativa ha estat anunciada pel secretari d’Estat d’Economia, Treball i Habitatge, Jordi Puy, durant la seva intervenció en la Diada Andorrana que s’està celebrant a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent, organitzada per la Societat Andorrana de Ciències (SAC). En ella, Puy ha desgranat les accions de Govern per afrontar “des d’una perspectiva transversal” el repte de l’habitatge. I, sobretot, ha avançat detalls de les futures actuacions que es preveuen impulsar un cop passat l’estiu.
Així, en l’horitzó immediat, s’impulsarà el nou programa d’avals per a la compra del primer habitatge que s’està acabant de negociar amb els bancs, un programa de lloguer garantit per a propietaris que ofereixin pisos a preus assequibles i incentius per a la construcció d’habitatges destinats al lloguer. Aquest darrer preveu “estímuls” en diferents àmbits: l’econòmic, el fiscal i l’urbanístic. L’objectiu? Que els propietaris es decideixin a tirar endavant projectes de construcció de pisos de lloguer.
En l’horitzó immediat, s’impulsarà el nou programa d’avals per a la compra del primer habitatge que s’està acabant de negociar amb els bancs, un programa de lloguer garantit per a propietaris que ofereixin pisos a preus assequibles i incentius per a la construcció d’habitatges destinats al lloguer
“Som uns ferms defensors de la col·laboració publicoprivada com a instrument per afrontar els reptes, com l’habitatge, a llarg termini i amb caràcter estructural”, ha exposat Puy. El secretari d’Estat ha posat en relleu que serà “un programa excepcional i limitat en el temps” mentre existeixi l’actual necessitat d’immobles de lloguer. Una baula clau de tota la iniciativa serà donar als privats la possibilitat d’accedir “a un finançament privilegiat”. És a dir, a crèdits tous. Per aquests, com a interès només es pagaria l’euríbor sense cap diferencial. Ara bé, l’objectiu quedarà ben marcat: caldrà fer promocions d’edificis “destinats a lloguer per un llarg termini i que, almenys, una bona part dels habitatges siguin de preu assequible”.
Més enllà dels crèdits tous, Govern també preveu altres accions. Així, es contemplen exempcions de taxes i impostos derivats de l’activitat econòmica constructiva i dels beneficis del lloguer assequible, reduccions al 0% de la cessió econòmica urbanística o, entre d’altres, la possibilitat de combinar la construcció d’habitatges amb l’activitat de coliving.
Puy ha aprofitat la intervenció per defensar les mesures adoptades els darrers temps per Govern, com ara les pròrrogues fins al 2027 dels contractes o l’impuls del parc públic. Així, ha destacat la inversió en 3 anys (entre 2024 i 2026) de més de 75 milions en la creació i consolidació d’aquests habitatges. En total, haurien de posar-se al mercat fins a mig centenar.
D’altra banda, ha esmentat les grans mesures que preveu la Llei del creixement sostenible i el dret a l’habitatge, com la limitació a la inversió estrangera immobiliària, la suspensió de noves llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT) i la no renovació per aquells pisos turístics ubicats en comunitats de menys del 30% d’HUT, o la creació de nous recàrrecs impositius per gravar l’especulació immobiliària. També ha parlat, entre d’altres, sobre l’increment de l’impost als habitatges buits fins als 100 euros per metre quadrat i sobre la mesura que preveu la cessió temporal dels pisos buits al Govern, que s’encarregarà del cobrament dels lloguers a favor del propietari. Malgrat que encara no ha entrat en vigor, Puy ha exposat que ja està produint l’efecte desitjat i un nombre important d’habitatges buits ja s’han mobilitzat cap al mercat de venda o de lloguer.
El secretari d’Estat ha posat també en valor el civisme i voluntat de diàleg dels diferents actors en matèria d’habitatge. A tall d’exemple, ha esmentat la baixa taxa de conflictivitat judicial (un 0,5% en relació amb els 25.000 contractes d’arrendament vigents al país) i de la reducció del termini de resolució dels conflictes relacionats amb aquesta matèria. Així, durant el 2024 es van produir 128 contenciosos judicials sobre els aproximadament 25.000 habitatges de lloguer del país amb un termini mitjà de resolució de 5 mesos, quan abans de la Llei de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge, el termini mitjà fregava l’any.
Comentaris (13)