23 anys al congrés dels diputats i molts d’ells com a membre de la comissió del pacte de Toledo. Són les credencials de Campuzano, un dels membres destacats de l’ara desapareguda Convergència Democràtica de Catalunya. La seva experiència li ha permès deixar clar als integrants de la comissió que el sistema de pensions necessita canvis. “Calen reformes, encara que tinguin costos polítics. Són inevitables”, ha afirmat.
I aquestes modificacions, però, no es poden fer de qualsevol forma. Al seu entendre, ha de tenir sempre diversos pilars. Un, el consens. Un altre, que permetin que les pensions sigui prou dignes per viure. En aquest sentit, ha recordat el fracàs de la reforma impulsada gairebé en solitari pel Partit Popular a Espanya, uns canvis que van fer impossible que les pensions es puguin adaptar a l’increment del cost de la vida.
Sobre la necessitat del consens, Campuzano ha indicat que “cal que sigui durable en el temps” i això ha de permetre que “quan hi hagi un canvi de Govern no es tiri enrere”. Sobre aquest punt, ha indicat que ha de ser un “acord no necessàriament unànime” però sí amb una “majoria robusta”, tot admetent que “pels partits de l’oposició pot suposar un sacrifici en haver d’acceptar “un acord que no satisfà els seus votants”, tot i recordar que “tot pacte suposa renúncies”.
A l’hora de valorar quines mesures s’haurien de prendre per garantir la sostenibilitat del sistema, ha apuntat clarament a una direcció: “la majoria de reformes fetes els darrers anys han emprat com a element per a contenir la despesa l’endarreriment de l’edat de jubilació” . En aquest sentit, ha apuntat, però, que caldrà fer-la “de forma gradual en el temps i suau” a la vegada que “sent flexible amb aquelles professions que més desgasten físicament”. També ha volgut donar un altre consell: “Sempre tenir en compte la perspectiva d’evitar l’empobriment dels pensionistes que molts cops només tenen la seva prestació com a ingrés i sense altres alternatives”.
Comentaris (6)