Així ho ha desgranat el president del consell d’administració de la parapública, Marc Galabert, a l’hora de fer el balanç d’aquest 2023, a l’espera del tancament del darrer trimestre. El que es té clar és que les xifres de la CASS han anat a millor durant l’any. La bona conjuntura econòmica provoca que hi hagi més treballadors per compte d’altri (+3,8% a l’octubre en comparació al mateix mes del 2022) i d’autònoms (+6,3%), dades que han superat les expectatives fixades al pressupost.
I això vol dir més persones cotitzant. I, lògicament, més ingressos. Fins al setembre, la recaptació de la branca general ha crescut un 12,9% i ha arribat als 116,1 milions d’euros per cotitzacions al qual cal sumar els 11,9 que venen d’aquelles persones que cobren una prestació per retir o per estar de baixa. Per tant, 128 milions. Aquesta dada, però, queda per sota de les despeses: entre reemborsaments per actes sanitaris i pagament de baixes s’arriba als 145,2 milions. Així, el dèficit d’aquesta branca queda en 17,2.
La branca general genera un dèficit de només 17 milions, molt per sota del que s’havia estimat al pressupost i un superàvit a la de jubilació de 28, per sobre de les expectatives gràcies a un nombre més gran d’assalariats com d’autònoms
En canvi, la branca jubilació tornarà a acabar amb superàvit, diners que, per tant, ens transferiran als fons de reserva. A 30 de setembre, hi havia 28 milions de superàvit, fruit d’un increment del que es rep per cotitzacions (+12,3%) fins als 136,9 i un augment, també, de les despeses (108,9, un 13,9%).
El nou president del consell d’administració, Marc Galabert, i Josep Escoriza, director general, han deixat clar que l’augment de despesa sanitària no es deu pas, en cap moment, als efecte de la implementació parcial del règim del tercer pagador. Cal recordar que aquest fa mesos està disponible per als pensionistes i per a les persones amb diversitat funcional. “No hem observat pas un increment”, ha assegurat.
També han posat en relleu que “a nivell tècnic, estem preparats” per ampliar l’abast d’aquest sistema -pel qual l’usuari ja només abona el que li pertoca pagar pels actes mèdics i la CASS ja abona la seva part directament al prestador-. De fet, deixen clar que “som favorables a què s’implementi de forma global”. I, de fet, Escoriza ha indicat que “el nostre desig seria que estigués com més aviat millor”.
De cara al 2024, la CASS es marca nous reptes i objectius. Entre ells, “preparar-nos per l’acord d’associació”. En aquest sentit, Galabert ha recordat que “això vol dir avaluar l’impacte i quantificar-lo” però també “comunicar-nos amb 27 Estats membres,” quan, fins ara, es fa bàsicament amb Espanya, França i Portugal, els mateixos amb qui existeix conveni bilateral. En tot cas, s’entén que no ha de suposar cap daltabaix, més quan es tindran dos i cinc anys -en funció de quin sigui el compromís- per adaptar-se. I ha recordat que “ja tenim un sistema sanitari que presta servei als vuit milions de turistes que ens visiten”.
Un altre objectiu és “prestar suport tècnic” a la comissió del Consell General que aborda la reforma del sistema de pensions. En aquest sentit, Galabert ha recordat que ja es van posar sobre la taula fins a 14 possibles accions. També ha avançat que, l’any vinent, tocarà tirar endavant un nou estudi actuarial, amb dades de finals d’aquest exercici.
Comentaris (4)