Amb el recompte ja molt avançat, un 91% de l’escrutini, s’han confirmat, almenys en les grans línies, el que havien avançat els sondejos realitzats pels diferents mitjans de comunicació. La diferència amb el resultat final és tot just de dècimes. Així, Macron ha obtingut un 27,42% dels vots (pel 28% que li atorgaven les enquestes). Per tant, millora de forma sensible el suport que havia aconseguit en la primera volta de les presidencials del 2017.
La gran majoria de candidats derrotats, amb l’excepció d’Eric Zemmour, encara més a la dreta de Le Pen, han demanat, amb més o menys força, el vot per Macron
En segona posició, complint els pronòstics, ha quedat Le Pen. Amb un 24,55% dels vots, per sobre del que havien previst els sondejos coneguts a les vuit del vespre. Per tant, prop de tres punts per sota del seu rival, en el que serà la reedició del duel que ja es va viure fa cinc anys. La líder del Front Nacional, segons avançava l’escrutini ha aconseguit obri bretxa amb el seu més immediat perseguidor.
I és que en tercera posició ha quedat el candidat de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon. S’ha quedat prop del 22% dels vots, xifra elevada però insuficient. En gran part gràcies a l’enfonsament del Partit Socialista, amb Anne Hidalgo. L’ensorrament del PS també és compartit pels Republicants, el partit tradicional del a dreta francesa, que s’ha quedat, amb Valerie Precesse, amb tot just un 4,76% dels suports.
Per tant, de la llarga llista de candidats a ser president de França, i per tant, Copríncep d’Andorra, jo només en queden dos. El 24 d’abril els ciutadans gals tindran la paraula i hauran de decidir entre donar cinc anys més de mandat a Macron o convertir Le Pen en la primera líder de l’extrema dreta que es converteix en cap d’Estat de l’Europa Occidental. De reüll, evidentment, també hi ha la mirada que es fa des d’Andorra.
Per cert, durant la nit electoral, la gra majoria de candidats derrotats ja han demanat, amb més o menys força, que en aquesta segona ronda es voti Macron per evitar una presidència d’extrema dreta. L’única excepció ha estat el candidat que es pot considerar encara més a la dreta que Le Pen, Eric Zemmour.
Comentaris (2)