Prop de cent persones surten al carrer per cridar “no a la guerra” a Ucraïna

La convocatòria ha estat llançada des del PS, però el president del grup parlamentari, Pere López, ha volgut remarcar que la seva tasca ha estat “promoure la concentració, no pas un acte partidista”. En aquest sentit, s’han pogut veure diversos representants d’altres formacions i estaments, com la síndica, Roser Suñé, les conselleres generals Maria Martisella i Mònica Bonell, de Demòcrates. També s’hi ha apuntat les corporacions comunals d’Escaldes-Engordany, amb la Cèlia Vendrell, o d’Andorra la Vella, com la Dolors Carmona i la Lidia Samarra. Així com l’exsecretària d’Estat de Cultura, Clara Vives, que ha viscut el conflicte en primera persona. Representant el seu país a la trobada ha acudit el cònsol honorari d’Ucraïna, Toni Zorzano.

A la plaça de l’antiga seu d’Andorra Telecom han acudit també ucraïnesos amb la bandera del seu país. Entre ells, la Nadiia Gryshko, que ha explicat, amb força emoció, que porta dos anys vivint a Andorra. Va haver de venir aquí per feina i gran part de la seva família continua a Ucraïna. Malgrat tot, ha volgut destacar que són “un poble fort”, i que es mantindran units per fer tot el que estigui en les seves mans. Per demostrar aquesta unió, ha entonat l’himne d’Ucraïna, que l’ha emocionada a ella i a tots els que hi eren a la plaça. Alguns, fins i tot, s’hi han sumat al càntic.

Entre la població ucraïnesa també hi ha estat la presidenta de l’Associació d’Ucraïnesos a Andorra, Anastasiia Kravets, que ha insistit a dir que “la guerra és molt real, no passa a la tele”, i es demanava com pot ser que algú vulgui destruir una ciutat “tan preciosa” com Kíev, amb 2.000 anys d’història”. Ha continuat remarcant que “la guerra està aquí, a tres hores en avió, tot el món ho ha d’entendre”, tot explicant que fa vuit anys que viu a Andorra i que està plenament integrada. Al costat de companyes de Lituània o Rússia ha volgut evidenciar que “tots som amics” i lamentava les decisions d’uns pocs dirigents polítics obstinats en fer la guerra.

Anastasiia Kravets, que ha aconseguit fer venir la seva mare a Andorra, però manté uns cosins a Ucraïna, al sud el país, ha insistit també que cal buscar la fórmula perquè els ciutadans ucraïnesos que arribin al Principat fugint de les bombes puguin establir-se de forma regular al país. La presidenta de l’associació ucraïnesa, de naturalesa cultural, ha explicat que a nivell d’alimentació, almenys fins on sap ella, a les grans ciutats d’Ucraïna no hi ha manca d’abastiment.  Kravets ha explicat que el que fan falta són “cascs, armilles antibales, medicaments… i això no ho pot aportar normalment la ciutadania sinó els països”, per la qual cosa considera millor vehicular donacions econòmiques a través de la Creu Roja Andorrana que no pas fer recollides de material que potser després no podrà arribar a bon port.

Aquesta mobilització no serà la darrera. De cara a aquest dimecres al migdia, Govern n’ha convocat una altra. En aquest cas, davant l’edifici administratiu, i a la qual s’ha sumat el Consell General. Referint-se a la manifestació que s’ha celebrat avui, però extrapolant a qualsevol altra que es doni, López ha remarcat que “és escaient que el poble andorrà es manifesti enfront del conflicte bèl·lic, que el poble ucraïnès se sentís recolzat”. Així mateix, ha mostrat la seva satisfacció per les decisions que està prenent l’Executiu enfront d’aquesta guerra, tot apuntant que “la comunitat internacional està reaccionant, i Andorra no tenia més remei que fer-ho”. Tot i que no han vist el text del nou projecte de llei que es prepara, el president socialdemòcrata ha remarcat que seran favorables “en la línia que vagi, dintre d’aquest esforç”.

Si Andorra ha reaccionat tard al conflicte o no, veient que altres països ja fa dies que estan prenent decisions, López ha afirmat que s’ha anat en el temps que calia, “no es té el marc legal i caldrà aprovar la llei”. Remarcant, a més, que malgrat tot s’anirà el més ràpid possible i que potser “aquesta setmana es pugui debatre”. El que sí que ha demanat és que es mantingui aquesta decisió “ferma i valenta” i, sobretot, que s’aïlli Rússia en tots els sentits.