Pallarés ha assegurat que malgrat haver-se detectat al Principat més de sis mil pisos buits, la manca d’habitatge és un fre a l’hora de decidir quants refugiats es poden arribar a acollir. La ministra ha explicat que “el Govern no ha decidit cap contingent” concret i que “continuem treballant en l’elaboració d’un reglament d’acollida per poder endreçar” tots els oferiments que s’estan rebent, i que agraït. La titular d’Afers Socials també ha explicat que l’executiu ha promogut comptes bancaris solidaris per poder sufragar les despeses de les persones desplaçades que arriben al Principat.
Tots els desplaçats que han arribat tenen les necessitats més bàsiques cobertes i assegurades però hi ha una dotzena de famílies que s’estan en pisos d’amics o familiars en unes condicions no prou adequades. Altres s’han allotjat en hotels o habitatges turístics que s’han cedit. El ministeri d’Afers Socials continua realitzant entrevistes personals “per conèixer” les necessitats dels desplaçats que arriben.
La promesa del cap de l’executiu d’anar més anar de l’acollida dels desplaçats que arriben de mutu proprio s’ha deixat al calaix atribuint-ho a les dificultats per trobar pisos dignes
De moment ningú no ha sol·licitat el reagrupament familiar -ni els nouvinguts ni les persones que ja s’estaven al país i han rebut familiars-, segurament, ha insinuat la ministra, perquè no es coneixen prou els mecanismes i perquè, per era, es prefereix estar a l’empara de l’ACNUR, que permet, a través de la llei aprovada el 2018 i pensada inicialment per als refugiats sirians, estar-se un termini de dos anys a Andorra. Termini que es pot allargar després en pròrrogues de sis mesos.
La darrera setmana s’ha anat produint un degoteig de persones que fugint del conflicte bèl·lic a Ucraïna s’han registrat al Principat seguint els formularis específics impulsats pel ministeri d’Afers Exteriors. Hi ha hagut una cinquantena d’altes. Els menors van sent escolaritzats i s’avaluen altres necessitats. I tot i “la gran disponibilitat i l’acció ciutadana i voluntària de tantíssimes persones”, no és evident que Andorra pugui acollir molts més desplaçats. De fet, no hi ha una xifra tancada. Però tampoc es pot oferir un contingent concret.
“Es dóna un primer cop d’ajuda a les persones que arriben aquí”, però després l’habitatge pot ser un fre. “No tenim les claus d’aquests pisos buits”, s’ha lamentat Judith Pallarés, que ha advocat pel fet que una causa solidària i humana com la que es viu actualment faci plantejar als propietaris que tenen pisos tancats a oferir-los. Per facilitar-los a aquestes persones que han vingut fugint de les bombes a Ucraïna “o per la nostra població”.
Comentaris (17)