Una de les peces clau de tot plegat és el cònsol de Cuba a Barcelona, Alain González, que molt probablement aquest mateix dijous es desplaçarà a Andorra, com ha fet altres cops, per mirar de gestionar de primera mà i sobre el terreny la crisi oberta. I és que altres dels sanitaris de la delegació veurien en el pas fet, per exemple, per l’anestesista Dariel Romero, un dels principals artífexs de la brigada, una mena de model a seguir. Ara tenen clar que els dos companys ‘desapareguts’ miraran d’obtenir l’asil polític, per exemple a Espanya, i deixaran les penúries que passen al seu país.
González, el cònsol, seria un dels protagonistes del malestar que hi ha a la delegació. De fet, en el rerefons de les discrepàncies amb Romero hi hauria, en essència, una bicicleta i una qüestió de faldilles. L’anestesista, amb galons militars i forta ascendència política, hauria volgut enviar a través d’alguns dels companys que van marxar fa unes setmanes una bicicleta per a un fill seu que feia anys. El cònsol hauria impedit l’enviament d’aquella joguina.
Una enganxada per poder enviar una bicicleta a casa i una qüestió de faldilles estarien en el rerefons de les discrepàncies entre el cònsol i l'anestesista desertor
De fet, les restriccions i limitacions imposades pel càrrec polític instaurat a Barcelona estan causant molt mala maror. Per exemple, impedint que les persones que ja han deixat el Principat (inicialment la delegació estava formada per 39 persones) poguessin fer-ho amb un volum de passatge, amb un nivell d’equipatge que les companyies aèries haurien autoritzat però que González inicialment va prohibir. No es vol donar la imatge que a Cuba ja necessitats.
I a l’afer de la bicicleta, que segons algunes fonts va posar una forta enganxada entre González i Romero, també hi hauria un tema de faldilles que vincularia l’infermera que hauria decidit abandonar el Principat i, també, la delegació sanitària per intentar aconseguir juntament amb l’anestesista l’asil polític a Espanya. Entre els sanitaris que romanen al Principat procedents de Cuba hi ha el temor que a partir d’ara, i en aquests darrers dies de missió a Andorra, la pressió, les restriccions, encara es deixaran notar més. Que seran molt més dures.
De fet, els responsables directes de la brigada han estat més flexibles amb els integrants de la delegació del que el cònsol hauria exigit. Alain González hauria pretès que els sanitaris es passessin els dies i les hores entre la feina (a l’hospital o al Cedre) i l’hotel on estan allotjats des del primer dia. Que no mantinguessin contacte amb la comunitat cubana al país ni traslladessin a terceres persones la situació amb què estan. Els caps de la missió, almenys fins ara, havien permès una mica més de flexibilitat i que els integrants de la brigada poguessin socialitzar a Andorra.
Comentaris (8)