De fet, mentre des de l’entorn de Prat de la Creu -qui gestiona la fuga del metge i la infermera és el ministeri d’Afers Exteriors- es mira de treure ferro a l’afer tot recorrent a la frase feta “podia passar”, a l’hospital és la confirmació d’una situació que es venia apuntant ja fins i tot des d’abans de l’aterratge de la delegació cubana a Madrid per traslladar-se cap al Principat: el que més podia aportar una brigada com aquesta serien problemes.
L’increment de la pressió dels Estats Units en contra del màrqueting politico-mèdic cubà ja havia fet les darreres setmanes que el Govern frenés algunes de les pretensions dels dirigents polítics que coordinen la missió sanitària establerta durant tres mesos a Andorra. Pretenien un comiat més visible per incrementar la propaganda que fan al tomb d’aquestes brigades. Ja fa uns dies que era clar que la festa de comiat no passaria de l’hotel on han estat allotjats els cubans tot aquest temps.
Ara caldrà veure si la deserció dels dos sanitaris canvia el programa més encara o no. La preocupació al tomb, per exemple, del cònsol de Cuba a Barcelona, Alain González, que ha estat el màxim ‘controlador’ de la delegació és màxima. Tem que l’acció dels dos components de la brigada doni força i ales a altres. Perquè desertin més sanitaris, és complicat. Perquè comencin a espargir la realitat de la seva situació i la seva missió no ho és tant.
Es dóna el cas que l’anestesista Dariel Romero, un dels ‘desapareguts’, era un dels homes forts de la delegació; amb galons militars i un tasca semi-política era dels dos o tres membres de la brigada que posava amb els representants governamentals andorrans
A més, es dóna el cas que l’anestesista Dariel Romero, un dels ‘desapareguts’, era un dels homes forts de la delegació. Amb galons militars i un tasca semi-política era dels dos o tres membres de la brigada que posava amb els representants governamentals andorrans sempre que hi va haver trobades bilaterals amb vocació de difusió. Per a Cuba és un petit-gran cop que Estats Units voldrà aprofitar. I amb Andorra pel mig just en un moment on es debat si Cimera sí, Cimera no.
Suposadament, era en el marc iberoamericà i de les bones relacions que s’havien teixit amb Cuba que els sanitaris van acabar arribant al país. Això sí, a un preu que no s’ha sabut, i que caldrà veure si la pressió internacional que es posarà ara més encara sobre Andorra permetrà mantenir la confidencialitat signada en forma de clàusules contractuals o tot plegat saltarà pels aires i transcendiran les condicions d’un pacte que, en gran mesura, i des del punt de vista del cost, havia d’assumir la família Sirkia.
També pels aires podrien acabar anant les veus en somort que durant temps hi ha hagut a l’hospital. Podrien deixar de ser en somort, vaja. La brigada sanitària no tenia en la majoria dels casos la preparació mínima per fer el que se suposa que havien de fer. Cert que hi havia uns quants professionals, especialment metges, el mateix Romero, amb una formació i una pràctica exquisida. Però molts membres de la delegació mai no havien vist els aparells que s’han trobat al Principat ni tan sols havien tractat pacients. D’aquí que acabessin de cuidadors al Cedre.
La defensa política a ultrança que des de Govern s’ha fet a la brigada -no té res a veure el comportament humà, segurament encomiable, amb els coneixements i l’aportació realment efectiva dels sanitaris cubans-, desacreditant aquells que han qüestionat la capacitat real de la delegació, queda ara una mica més en entredit. A l’hospital, diverses fonts venen a dir que tot plegat era previsible, perquè tot plegat no era res més que una campanya de màrqueting.
Polític i econòmic dels cubans, que amb els seus constants actes de propaganda a través de nombroses mitjans han tret de polleguera molts dels professionals andorrans que realment han estat a primeríssima línia de foc amb el coronavirus. Màrqueting també a nivell d’Andorra en el sentit de dotar de mitjans la sanitat pública. Fins i tot ara, en aquesta campanya de màrqueting, s’hi situa el cribratge massiu serològic. Hi ha mols professionals del SAAS que esperen amb candeletes el resultat de l’estudi dels tests. Volen saber si té consistència científica o si tot formava part d’una estratègia comercial, turística.
Comentaris (7)