Alarma en la delegació cubana per la deserció de dos sanitaris

Els integrants de la brigada que resten al país encaren els darrers dies d’un servei marcat pel ferreny control del cònsol de Cuba a Barcelona, que ha crispat els ànims de metges i infermers

Membres de la delegació cubana amb el metge suposadament 'desaparegut' sostenint la bandera.
Membres de la delegació cubana amb el metge suposadament 'desaparegut' sostenint la bandera. ARXIU

Els responsables de la delegació sanitària cubana establerta al Principat des del darrer dia de març van de bòlit intentant descobrir el parador de dos dels integrants de la brigada dels quals no  se’n tenen notícies des de fa uns quants dies i es dóna per fet que han abandonat Andorra i han desertat. L’equip, format fins a la data per 23 persones atès que setze ja van tornar a Cuba en dos sortides diferents, afronta aquests dies la recta final de la seva estada al país.

Els dos sanitaris que s’haurien trobat a faltar són un especialista en anestesiologia amb una sòlida formació inclòs militar -de fet, tindria galons en aquest àmbit i una ascendència fins i tot política, amb la qual cosa, de confirmar-se la deserció encara seria un cop més fort- de mitjana edat i una infermera de les més joves de la delegació. Aparentment, almenys el metge, hauria deixat a l’habitació de l’hotel el telèfon que se li va assignar al Principat i tota la feina de recopilació de dades i altres de tipus documental que tindria encomanada pel govern cubà. Tots dos ‘desapareguts’ tenen segons les primeres informacions properes a la delegació familiars establerts a Espanya. I hi podrien sol·licitar asil polític.

Tant l'anestesista com la infermera 'desapareguts' tindrien familiars a l'Estat espanyol i podrien sol·licitar-hi asil polític; el metge era un dels integrants més formats de la brigada alhora que té càrrec militar

En el rerefons de tot plegat hi ha la tensió i el malestar amb el qual almenys una part de la brigada ha viscut l’estada al Principat producte de la pressió que hauria exercit el cònsol de Cuba a Barcelona, Alain González. Malgrat que els responsables directes de la brigada sanitària han intentat ser més flexibles, el cònsol, que ha vingut tot sovint al Principat i hi ha fet estades de diversos dies, s’hauria mostrat molt estricte, intentant per totes maneres que els sanitaris tinguessin la mínima relació social a Andorra i mirant que no mantinguessin trobades amb la comunitat cubana resident al Principat.

De fet, i no és estrany en aquest sentit que Cuba exigeixi la incorporació de clàusules que pretenen fer totalment confidencials els contractes de prestació de serveis que el govern caribeny signa amb altres institucions d’arreu del món, com per exemple en aquest cas el Govern d’Andorra, es mira que els integrants de les brigades mèdiques, que acaben sent una font de generació de recursos econòmics per al país ‘castrista', no tinguin cap tipus de vincle allí on van per evitar justament desercions o fugues d’informació.

González també hauria posat alguns impediments per tal que els sanitaris que ja van marxar s’enduguessin gaires pertinences adquirides al Principat o que algun resident els hagués regalat. No es vol transmetre la sensació que hi ha cap necessitat. L’anestesista que se sospita que hauria desertat hauria pretès fer arribar a un fill seu, a través dels companys que van marxar fa unes setmanes, una petita bicicleta. I suposadament se li va denegar aquesta possibilitat, fet que hauria causat una fricció.

Els ferrenys controls i limitacions que hauria imposat el cònsol de Cuba a Barcelona, coordinador polític de la missió, hauria causat un enorme malestar en bona part de l'equip sanitari 

De fet, mentre els sanitaris han estat els que -amb més formació o menys (perquè es manté que bona part de la delegació, que no tota, ha vingut a Andorra a fer pràctiques, a formar-se, perquè de coneixements pragmàtics pocs en tenien)- han estat treballant a primera línia, qui hauria fet els grans contactes i algunes fartaneres amb autoritats del país i altres hauria estat el cònsol que ha fet de coordinador polític de la missió. També és ell qui de tant en tant -en principi a primers de cada mes- hauria vingut a abonar vers un centenar de dòlars, o una mica més, en concepte de dietes als sanitaris.

Segons les fonts consultades, el salari pròpiament dit es transfereix a Cuba perquè les famílies dels sanitaris en puguin disposar. La majoria dels membres de la delegació sanitària que han estat a Andorra percebrien, segons les fonts, uns 350 pesos cubans convertibles (CUC) mensuals, que al canvi són uns 310 euros. Bona part de l’acord econòmic establert entre el Principat i Cuba i que si no ha canviat la situació finança la família Sírkia se’l queda l’Estat cubà. Per raó de les clàusules incorporades al contracte, el Govern s’ha negat sempre a explicar, per exemple, el cost de la missió acordada.

Acte de comiat

Caldrà veure com afecta tot l’enrenou de la desaparició sobtada dels dos sanitaris en la recta final de l’estada de la brigada al Principat. Fins ara s’havia mirat de portar la situació amb discreció. Però finalment no s’ha pogut amagar més el cas. En principi, per a dissabte a la tarda hi ha previst un acte de comiat a l’hotel d’Escaldes (Panorama) on la brigada ha estat allotjada durant tota la seva estada al Principat. Abans, s’havia de dur els professionals cubans a fer una visita guiada pel país com ja va passar amb els tretze companys que van marxar fa uns dies.

Per a dissabte hi havia programat un seguit d'activitats de comiat a les quals en gran mesura el Govern hauria frenat davant la pressió cada vegada més gran i visible exercida pels Estats Units

De fet, es pretenia que tot fos més altisonant. Al final, almenys fins ara, l’estada dels cubans a Andorra, com l’estada que han fet altres brigades en altres parts d’Europa i d’arreu del món arran de la Covid, forma part d’una estratègia de màrqueting polític i econòmic de Cuba. De vendre la solidaritat i els coneixements que aquell país caribeny produeix. Es pretenia, a Ordino, plantar un arbre en senyal de germanor entre Andorra i Cuba i donar així més volada a les relacions bilaterals. Les fonts consultades, però, han assegurat que el Govern hauria posat fre a moltes de les pretensions cubanes vist que els Estats Units cada vegada estan apujant més el nivell de pressió i control sobre aquells països que estan donant peixet a Cuba.

També s’haurien suspès altres actes programats, en aquest ocasió d’un caràcter més lúdic i a petició dels responsables polítics cubans, per tal que els integrants de la delegació mantinguin el menor contacte possible amb ciutadans andorrans i perquè no expliquin la seva situació real. Ara, però, amb les dues desercions pel mig, no està clar què passarà. En principi, els teòrics 23 membres de la brigada havien de marxar el 30 de juny del Principat per volar cap a l’Havana des de Barcelona l’1 de juliol.

Etiquetes

Comentaris (5)

Trending