Un candidat a les presidencials franceses entra en precampanya amb el Coprincipat

Jean-Luc Mélenchon presenta una esmena a l'Assemblea Nacional perquè Macron renunciï al càrrec de Copríncep i als títols religiosos que té pel fet de ser el president de la República

Jean-Luc Mélenchon.
Jean-Luc Mélenchon. Altaveu

L'Assemblea Nacional francesa no va aprovar una esmena del president del partit La França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon perquè Emmanuel Macron renunciï a ser Coprincep i deixi d'ostentar tots els títols religiosos pel fet de ser el president de la república. Una vegada més el tema de la laicitat torna a estar en l'eix del debat a França tot i que aquesta vegada ho fa a través del polític més peculiar del páis. Fa pocs dies va anunciar la seva candidatura a les eleccions presidencials del 2022. La seva entrada en precampanya, com no podia ser d'una altra manera, ha esta sorollosa. Laicitat, Macron i Andorra.

Mélenchon domina l'art de l'oratòria i l'escenificació. Aquest polític visceral, que va ser trotskista en la seva joventut i socialista pro Mitterrand després, avui lidera l'esquerra populista i sobiranista a França. Una particularitat francesa: la cara de la nova política ha estat aquests anys un polític de la vella escola, format com a senador, diputat i ministre d'Educació.

L'enfonsament de el Partit Socialista, i abans de el Partit Comunista, sumat a una nova onada de partits antisistema en els països occidentals, li va permetre albergar esperances d'erigir-se en una alternativa de govern. Però la seva personalitat desbordant, la radicalitat d'algunes propostes com l'abandó per França dels tractats de la Unió Europa (UE) o la seva indecisió ideològica  han complicat la seva carrera. Partidari d'un referèndum per la independència de Catalunya i favorable a l'alliberament dels presos polítics, va ser jutjar per encarar-se amb la policia durant un escorcoll a la seu de La França Insubmisa.

El judici va coincidir amb el dia de la publicació del nou assaig de Mélenchon, 'Et ainsi de suite. Un procès politique en France' , un diari de la seva estada a Mèxic, on enumera una llista de víctimes del 'lawfare' (guerra judicial)'. Inclou, al seu gram amic Lula da Silva, a Cristina Fernández de Kirchner, a Rafael Correa i al seu aliat espanyol, Pablo Iglesias. Ara es presenta per tercera vegada per intentar ser president de França. El darrer cop nom és va aconseguir 120 vots dels residents francesos a Andorra. Mélenchon va presentar l'esmena a l'Assemblea Nacional perquè Macron comparteix títol de Copríncep amb el Bisbe d'Urgell. 

Etiquetes

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.