Endinsant-se obertament des d’aquest mes de maig en la negociació dels annexos sobre un dels principis bàsics de la UE, la lliure circulació de les persones, i posant sobre la taula a partir del mes de juny el dossier relatiu a les telecomunicacions, s’activen dues de les matèries més complexes d’acordar. De fet, els punts més calents són l’adequació a Andorra del “concepte de ciutadania de la Unió vist que el Principat serà un Estat associat i no un Estat membre” i tot allò vinculat “a la noció d’ordre públic”. És a dir, el que té a veure amb les denegacions d’entrada al país o els foragitaments.
Els punts més calents són l’adequació a Andorra del “concepte de ciutadania de la Unió vist que el Principat serà un Estat associat i no un Estat membre” i tot allò vinculat “a la noció d’ordre públic”; però també la liberalització de les telecomunicacions pretesa per Europa i la qüestió de la itinerància
En matèria d’immigració una qüestió a analitzar serà el tema de les quotes. Ja fa temps que està sobre la taula aquesta qüestió i es considera que serà del tot salvable. Potser s’haurà de reduir el catàleg de tipologies de permisos. Però es podrà salvar el requisit de l’autorització prèvia per poder així establir i preveure el “desenvolupament” poblacional a mitjà termini, ha afirmat Riba, que ha insistit que la referència, l’exemple que Andorra ha posat a la UE és el de Liechtenstein.
Per al negociar andorrà amb Brussel·les, el del país centre-europeu és un gran exemple perquè fa 27 anys que perdura i “s’ha anat renovant amb el temps”. “La solució de Liechtenstein incorpora la situació de residència autoritzada.” Si es parteix d’una base ja establerta, sempre es més fàcil trobar encaixos, ha vingut a dir Riba, que ha reconegut que a nivell de quotes “és possible que a nivell procedimental hi hagi canvis encara que els efectes siguin similars”.
També són línies vermelles o aspectes de complexitat de negociació el principi de liberalització de les telecomunicacions que defensa genèricament la UE i les qüestions relacionades amb la itinerància. Sobre el ‘roaming’, Riba ha explicat que “conceptualment” no hi hauria d’haver complexitats, però “la dificultat és a nivell econòmic” perquè, no pot ser que els ingressos, que són bàsics per a Andorra Telecom, “caiguin en un percentatge que no sigui assumible”.
CONSULTA I CALENDARI
Landry Riba ha afirmat durant una trobada amb els mitjans de comunicació que “seria una molt bona notícia que la lliure circulació de persones i el dossier sobre les telecomunicacions estiguin tancats aquest 2022”. Però no serà fàcil malgrat que amb trobades presencials es pugui avançar en la negociació. Sense haver obert encara el meló sobre els aspectes relatius al sector financer i a la lliure circulació de capitals, i vist que en menys d’un any com a màxim hi ha d’haver eleccions al Principat, el secretari d’Estat ha explicat que no es vol que el debat sobre l’acord d’associació es polititzi en excés.
“Constatem que de moment no hi ha una oposició generalitzada al projecte però sí que hi ha neguits” en determinats sectors polítics i professionals del país
“S’hauran de celebrar unes eleccions generals, s’haurà de formar un nou equip de govern i després s’haurà de deixar passar un temps” abans no se celebri el referèndum que és, ha recordat Riba, “un compromís” de l’actual Govern “però no hi ha una obligació”. Ara bé, el cap de la missió negociadora amb Brussel·les ha assegurat rotundament que seria “temerari no fer la consulta”.
Més enllà de la negociació, d’anar tancant serrells, d’anar aproximant posicions i establint quines qüestions hauran d’acabar sent sotmeses estrictament a un arbitratge polític, la secretaria d’Estat d’Afers Europeus està dissenyant tot un pla de comunicació i divulgació de l’acord per apropar-lo a la ciutadania. “Constatem que de moment no hi ha una oposició generalitzada al projecte però sí que hi ha neguits” en determinats sectors polítics i professionals del país.
I Riba encara hi ha afegit que “no tenim un front organitzat però això no vol dir que s’hagi de fer esforços per explicar el projecte”. La voluntat de la secretaria d’Estat és “arribar a les portes d’un referèndum amb la sensació d’haver fet el màxim”. En tot cas, la presidència europea de França ha permès impulsar la negociació i s’espera que amb Suècia i Txèquia passi el mateix. I que tot plegat es pugui culminar o bé amb la presidència espanyola el segon semestre del 2023 o a principi del 2024 amb Bèlgica comandant la Unió.
Comentaris (12)